El Teatre del Patronat de la Garriga va presentar una molt bona entrada, el passat dimarts 14 de desembre, en el que va ser la presentació oficial de la nova candidatura unitària Acord Independentista per la Garriga, promoguda per en Jordi-Eduard Perales. Es tracta d’una associació sense ànim de lucre i oberta a tota la ciutadania que pretén promocionar la creació d’un equip de persones pel que ells mateixos anomenen “bon govern a l’Ajuntament de la Garriga”.
Sota aquesta premissa, el dirigent d’ERC de la Garriga va impulsar la renúncia a les sigles de la formació republicana en pro d’aquesta nova candidatura unitària, davant la “necessitat reiteradament expressada per la ciutadania d’acabar amb la feblesa i manca d’eficàcia del govern del nostre poble”.
L’acte el va obrir el Sr. Joan Garriga, reconegut historiador garriguenc, i el Sr. Albert Benzekry, representant d’Òmnium Cultural. Aquest segon va llegir íntegrament un escrit extret dels apunts del poeta català Joan Margall, titulat La independència de Catalunya, que mai no s’havia publicat, tot deixant palesa la vigència que té aquest, més de 100 anys després d’haver estat escrit.
Entre comentaris de complicitat i no pas mancats d’ironia per la sorprenent actualitat que traspua el text de Maragall, va reprendre la paraula del Sr. Garriga, bo i agraint haver estat convidat a la presentació de la nova associació Acord Independentista per la Garriga. D’aquesta, va destacar que fos una “eina de participació ciutadana i d’eficiència administrativa”, fet que va considerar una “declaració de principis”. De la mateixa manera, va fer palès un clar paral·lelisme amb l’Assemblea de Catalunya de finals del franquisme, de la qual en fou membre destacat a la Garriga, i que treballava amb una clara “unitat d’objectius i d’acció” en favor de “l’abatiment del franquisme i el retorn a la democràcia”. No obstant això, va manifestar el seu lament per haver treballat tant per assolir la democràcia actual, que considera clarament insuficient i desvirtuada.
Segons Garriga, “la transició ha fet fallida”, ja que “Catalunya és avui dia un país vexat”, espoliat i privat de drets fonamentals, tant en la llengua com en la cultura. És per això, doncs, que considera que la població s’ha manifestat a favor d’un canvi de política i que demana “grups nous, llistes obertes i transparència en la gestió”.
Tan bon punt va acabar la presentació de n’Albert Benzekry i d’en Joan Garriga, va ser el torn d’en Jordi-Eduard Perales, principal impulsor d’Acord. Aquest, va fer una original posta en escena, tot escenificant el tradicional Tió de Nadal per tal de teixir el seu enginyós discurs de cara al públic. Així les coses, acompanyat pels assistents al Patronat, es va cantar la tradicional cançó i es van extreure diversos objectes de sota la manta, tals com una càmera de fotografiar, una llibreta, unes botes, unes estrelles i unes partitures musicals. El misteri va quedar resolt quan va donar pas al vídeo de presentació i es van poder veure la seva xicota, els seus pares, una companya de feina, una antiga professora de l’escola Sant Lluís i uns companys de tota la vida, que van explicar com és en Jordi-Eduard i que van ajudar a entendre el perquè del seu salt a la política.
Així doncs, Perales va assegurar que es presenten com un “projecte col·lectiu” que poc o gens té a veure amb les sigles dels partits convencionals, tot i compartir un objectiu comú com és l’assoliment de la independència del poble de Catalunya. Va voler insistir en què aquesta associació “ajunta gent, no partits”. Un cop feta aquesta puntualització, va denunciar que la Garriga és un poble amb uns “prejudicis fortament arrelats, creant una situació política tensa”, i va advertir al públic assistent que serien “etiquetats” pel simple fet d’haver assistit aquella nit al Patronat. Va voler donar importància al fet que la Garriga definís clarament “quin model de poble vol ser” per tal d’actuar en conseqüència de cara al futur i va insistir en la necessitat d’arribar a consensos a nivell de poble, tot defugint els esmentats prejudicis i els personalismes.
A l’associació Acord, va dir, tenen creativitat. Va insistir en què la Garriga és un poble viu i molt creatiu, amb gent molt preparada i imaginativa, i que aquest havia de ser el camí a seguir i a potenciar. En aquest sentit, va fer una clara al·lusió al paper de les escoles del poble, a les quals considera el “principal actiu i tresor”, afegint que “la principal prioritat és treballar el talent i la creativitat des de la base”.
Gairebé al final dels més de quaranta-cinc minuts que Perales va estar parlant a peu dret, va voler fer una crida als garriguencs des del “catalanisme desacomplexat”, i va assegurar que es pot “fer catalanisme i independentisme des de la Garriga”, fent prevaldre en la gestió, sobretot, “realisme, eficàcia i rigor”.
Això sí, tenia reservada una queixa oberta a l’actual equip de govern quan va denunciar que a aquella mateixa hora estiguessin reunits discutint els pressupostos en privat i no pas de cara al públic quan va dir que “haurien d’estar discutint els pressupostos aquí!”, fet que va arrencar l’aplaudiment de bona part de la sala.
Per últim, just abans de cloure l’acte amb un refrigeri per a tots els assistents, va prendre el compromís “d’arribar a la ciutadania” i va afegir que “si no hi arribem, haurem fracassat”.
