Tu, jo, i el cinema independent

0
123

Els Estats Units són, en matèria cinematogràfica, un indiscutible referent en tots els àmbits i en totes les seves èpoques. Per un context històric determinat i unes situacions favorables, des del principi han estat els pioners en l’aportació de noves propostes i obres en el món del setè art, i, de moment, segueix sent així. Per això, quan veiem un film d’aventures o una superproducció de ciència-ficció doblada –o en versió original– importada del nord d’Amèrica no només ens sembla normal sinó que, fins i tot, podríem dir que forma part de la nostra identitat.

Amb això vull dir que aquí –i a bona part del món– el cinema de Hollywood s’ha assentat de tal manera que ja el veiem com a quelcom nostrat, inseparable del concepte cinematogràfic. En cert manera, resulta curiós que sovint ens sembli més exòtica una pel·lícula europea que una que ens arriba creuant l’Oceà Atlàntic. Això és; els registres de les grans productores yankees són per a la immensa majoria de l’auditori cinematogràfic mundial els fonaments d’un art que, tanmateix, ofereix unes possibilitats i unes propostes que tan sols s’aprecien travessant la seva epidermis més superficial i endinsant-se en un inesgotable embull de cintes, pel·lícules, i obres d’art en definitiva.

Per  a traspassar l’esmentat llindar no cal que canviem d’indret, ni molt menys. De fet, en aquest país, els Estats Units, ens trobem amb un subgènere que no només té un públic en un irrefrenable augment, si no que cada vegada més està creant un llenguatge propi i característic. Aquest és el cinema independent, que fa valer l’absència d’una gran productora com a principal distintiu i que obre així unes fronteres que restarien tancades si el cine fos només un negoci. Spike Jonze, Sofia Coppola, Jason Reitman, Sam Mendes o Michel Gondry són només alguns dels més cèlebres abanderats d’aquest cinema a l’actualitat, seguint l’estela de realitzadors majúsculs com David Lynch o Jim Jarmusch. Tot i això, he de confessar que, personalment, no sento devoció per moltes de les pel·lícules més celebrades dintre d’aquest marc. Sense anar més lluny, una de les més importants icones del cinema independent nord-americà actual com és American Beauty és, al meu parer, notable, estimable, però ni molt menys una gran obra, com sovint se l’ha qualificat. Ja no parlaré de propostes com Juno o Dónde viven los monstruos, que em semblen, com a mínim, redundantment sobrevalorades.

Sigui com sigui, la pel·lícula que ens ocupa avui és una opera prima d’una jove i polifacètica realitzadora, que no només s’ocupa de la direcció sinó que també firma el guió i el paper protagonista. Aquesta és Miranda July, i el film en qüestió Tu, jo, i tots els demés, de l’any 2005. La història que se’ns presenta aquí és de caire minimalista i familiar, proper, precisament, a precedents com la mateixa American Beauty o En la habitación (Todd Field). També destil·la una clara influència de la francesa Amélie per la manera amb la que la directora construeix els personatges i les situacions.

Tècnicament és un film molt coherent. Té un tractament de la imatge molt net, amb colors molt vius i clars que acompanyen els esdeveniments d’una estranya dolçor. La música i els silencis també s’acoblen a la perfecció, fent d’aquesta obra un petit espectacle compacte i curiós: petits drames familiars, alegries i decepcions amoroses, la innocència i el descobriment de la sexualitat són temes que July tracta amb una personal visió, indiscutiblement original però que, tanmateix, de tan fràgil, de tan delicada com se’ns vol mostrar, acaba coquetejant massa amb la cursileria i l’excessiva afectació.  I és que aquest, és sens dubte, el seu principal problema així com el seu principal aval. La directora s’enfronta com vol a noranta minuts de metratge i aquí tenim el resultat, sa i natural, sense elements transgènics ni colorants ni conservants.

Tariq_Porter_01

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.