Les eleccions autonòmiques 2010

0
128

Hem estat derrotats. Així de contundent sortia el President Montilla, davant dels mitjans. Un exercici de responsabilitat, que molt pocs haurien fet. La nit d’unes eleccions des de sempre han estat la nit dels guanyadors. Tots guanyen. Doncs ahir, Montilla, sortia a reconèixer la derrota i a felicitar als guanyadors: CiU.

La gent ha votat pel canvi. Com deia ahir Montilla, toca fer una lectura dels resultats i tornar a fundar el projecte per donar respostes reals als ciutadans i ciutadanes. La dreta ha guanyat a Catalunya, seguint la tendència que s’ha vist a les eleccions que s’han fet arreu d’Europa.

Sota el meu parer, hi ha diversos aspectes que han influït als resultats d’ahir i breument intentaré resumir-los. Ja dic, sota el meu parer. No sóc analista polític, tampoc, amb la qual cosa no espereu que el meu sigui un anàlisis acurat.

El canvi. Els ciutadans i ciutadanes volen respostes. En una situació de crisi econòmica que està tocant a totes les famílies de Catalunya, els partits que més càstig pateixen són els de govern. I això és un dels primers imputs que s’han d’extreure dels resultats d’ahir. El càstig ve, en gran mesura, pel desgast que suposa governar en temps de crisi econòmica. La gent associa un canvi de govern amb una bonança econòmica.

La teologia de la dreta. El PSC ha perdut molts vots de l’esquerra més centrista. Més espanyolista. Tots aquests vots, han anat a parar al PPC i a C’s, que han aglutinat els vots perduts d’aquesta esquerra més espanyolista. Les tesis de la dreta han quallat a la ciutadania. Allò de que els immigrants ens treuen els llocs de treball, que només ells reben ajudes, que són portadors de la delinqüència… totes aquestes tesis, aquest sector de votants se les ha fet seves i ha cregut que la crisi econòmica i la situació social canviarà de rumb donant recolzament a una altra força política.

Entrada de noves forces polítiques. L’entrada de diverses forces polítiques ha fragmentat el vot, encara més. Això ha fet que, en algunes circumscripcions, els resultat per a assolir representació s’encarís més. La fragmentació de vot ha afavorit a uns partits i perjudicat a uns altres.

El Tripartit. Com deia l’altre dia Felipe González en un acte a Granollers, el Tripartit, ha causat molt mal a les tres forces que el conformàvem, per motius diferents. Al PSC, ens ha fet mal perquè l’electorat ha entès que amb aquesta fórmula perdíem una situació de privilegi: ser la força més important d’aquesta forma de govern. S’ha donat la impressió que el programa dels socialistes quedava diluït amb el Tripartit.  

Segurament hi ha molts altres punts que s’han d’analitzar. Jo avui començaré per aquests quatre perquè són, segons el meu parer, els més importants per la pèrdua d’escons, nostra. Després s’hauria d’analitzar la fragmentació del vot independentista, que ha castigat a la força política que ha tingut una caiguda més grans d’escons: ERC.  

Pel camí de les autonòmiques la política perd a una persona que ha demostrat tenir un valor increïble. Montilla ahir deia que no es postularia per ser de nou, Primer Secretari del nostre partit. Amb això, sumat a l’anunci durant la campanya que no es tornaria a presentar a les Eleccions al Parlament, podríem anunciar que Montilla deixarà la política al finalitzar aquesta legislatura. I a mi em sap molt de greu. A Cornellà va demostrar que és un gran polític. Un gran gestor. No se l’ha valorat prou. No ha tingut el carisma d’altres, però ha aconseguit un avenç per Catalunya que, sota el meu parer, no havia aconseguit cap altre líder polític. No se l’ha considerat així… el temps dirà.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.