{jcomments on}Ahir a La Granja es varen viure les eleccions al Parlament de Catalunya d’una manera que ens hauria d’omplir d’orgull a tots els garriguencs (de naixement o d’adopció) per diverses raons: per una banda la tranquil·litat de la jornada electoral, fins i tot quan l’Albert Rivera va anar a exercir el seu dret a vot, per una altra per l’alta participació, sempre per sobre de la mitjana de Catalunya, d’un poble que viu la política amb una intensitat meravellosa i, en tercer lloc, i d’això vull parlar avui, del programa electoral que es va dur a terme a Ràdio Silenci.
La nostra ràdio va demostrar ahir que una ràdio local (em nego a dir-ne petita, perquè la que tenim nosaltres és gran, molt gran) pot fer un programa d’un nivell excepcional. Dirigit per la Raquel Iniesta, amb un mestratge i una preparació impressionant, el programa va gaudir d’una solidesa, un ritme i una qualitat que va permetre seguir la nit electoral sense perdre cap detall. Al control i la producció hi va ser la innegable ànima de Ràdio Silenci, en Marc Querol, es multiplicava per tenir tots els detalls controlats: les connexions telefòniques, les televisives, la unitat mòbil, el control… els que treballem amb ell ja ho sabem, però algun dia ens en adonarem de l’enorme professional que tenim a casa nostra. Les connexions a través de la Xarxa de Ràdios Locals amb les seus dels partits (on un producte de la casa, en Jordi Roig, va representar la nostra ràdio d’una manera excel·lent), la Susanna Ginesta a la sala de plens donant els resultats locals, la Laura Peña als col·legis electorals, la Núria Masó donant dades… tot funcionava com un rellotge.
A l’estudi, l’Edgar Royo, des de la central de dades, donava xifres puntuals dels resultats. I uns tertulians… bé, deixeu-me fer un incís. Ja des dels temps de l’enyorat Retorn a Grinda, en Xavier Moya, en Santiago Cucurella i un servidor, ens divertíem fent tertúlies amb una clara vessant política, i quan la Dra. Iniesta ens va proposar ser presents a la nit electoral, tots tres vàrem acceptar el repte, no sense por per part meva. Però tenir al costat gent amb tanta cultura política com en Santi i en Xavi, amb les seves anàlisis precises, amb dades objectives, amb comentaris mesurats i encertats, facilita moltíssim la feina.
Resultat: ens vàrem divertir moltíssim, es va fer un programa de qualitat i es va demostrar que a La Garriga tenim una ràdio capaç de fer tot el que es proposi amb una nivell de professionalitat enorme (en acord amb el nivell d’exigència que ens autoimposem).
Algun dia tots ens en adonarem de la sort que tenim amb la nostra ràdio, amb gent que té principalment una cosa per aquest mitjà: amor. Els que hi són, els que hi som, estimem la ràdio i estimem el periodisme. D’altres potser no hi creuen, però jo, amb gent com la que varen fer ahir el programa, hi crec i hi crec molt! La nostra ràdio, Ràdio Silenci, té futur, té vímets i té gent al darrera que l’està fent créixer.
Enhorabona pel programa i, com no: salut i ones!
