És un anacronisme flagrant que en el segle XXI hi hagi persones que es diuen intel·ligents que encara posin en dubte el dret que tenen els pobles de viure en llibertat.
És un anacronisme flagrant que en ple segle XXI encara hi hagi persones que es diuen intel·ligents que neguin la capacitat de qualsevol poble a organitzar-se i a presentar-se davant del món tal com és, amb les seves virtuts i els seus defectes.
Se’m fa estrany de pensar que encara hi hagi independentistes que optin per la fórmula de l’arribar i moldre, sense tenir un full de ruta clar ni pensar en la realitat del país, sense tenir clar que cap partit sobiranista ha obtingut mai encara la majoria al Parlament. Se’m fa estrany que aquests mateixos no vulguin treballar per aconseguir la majoria social necessària per tal d’esdevenir, un dia, pacíficament, un nou estat d’Europa.
Em fan gràcia els discursos universalistes. Sí, els que proclamen que som ciutadans del món i ens hem d’entendre tots, en anglès o castellà, és clar! Són aquells que em diuen que sóc curt de mires perquè em centro amb u racó ben petit de l’univers. Resulta, però, que aquest racó és una part singular de l’univers i si no el mantinc com a tal, l’univers m’haurà engolit en un forat negre. Universal, és clar.
No comparteixo els posicionaments de peix al cove perquè en vint-i-tres anys ens han conduït a una mena d’hibernació de la qual no ens hem desvetllat.
Estic astorat que encara hi hagi qui nega que Esquerra ha posat damunt la taula el debat sobre la independència de Catalunya, un debat que ha transcendit a fòrums inimaginables fa ben poc temps. I com ho hem fet? Treballant. El treball ha estat la nostra força.
El nostre company Oriol Junqueras el dimecres passat a Brussel·les recordava a Anselm Clavé quan deia “Si voleu ser lliures, heu d’aprendre; si voleu ser forts, us heu d’ajudar; i si voleu ser feliços, us heu d’estimar”.
És molt senzill, encara ens queda una mica de camí per ser més forts, per estimar-nos més a nosaltres mateixos, perquè aquesta és la via que ens ha de dur a la llibertat.
Sí, pel broc gros i molt breument: ja sóc grandet per creure en falsos messies de la pàtria i fa massa anys que sóc en aquest món per deixar de creure en promeses que es fan els mateixos de sempre (ara amb un somriure, això sí). Sóc massa gran i ja només confio en aquella gent valenta que treballa contra tots elements, però treballa sabent on vol arribar i perquè.
Oriol Ramon
President de la Secció Local d’Esquerra
