{jcomments on}A La Granja tenim un problema greu amb el rostoll: mentre que uns volen enviar-lo a cremar ben lluny, d’altres voldrien cremar-lo als límits dels dominis i poder encendre les bombetes de franc. El tema no és fàcil, ja que depenent des d’on es mira el vent ens tira el fum a la cara o el dissipa. Tal i com m’havia compromès, intentaré ser objectiu.
De les converses que he tingut i de les informacions que he pogut recollir en poques hores, he de dir que cap està implicada en el nostre poble i, per tant, no prové ni de Tamayo (amb qui no hi tinc cap lligam personal o econòmic) ni de la Plataforma Anti-incineradora (on si que hi tinc coneguts i, a més, disposats a donar-me molts informes). Però entre aquestes persones hi ha enginyers industrials energètics, professors de Ciències Ecològiques i un metge especialitzat en malalties respiratòries… jo els dono credibilitat.
Per una banda, pel costat ecològic, s’ha de reconèixer que depèn de l’obertura de l’angle de visió. D’un costat està clar que la Garriga rebrà un impacte en la qualitat de l’aire, que no de l’aigua, degut a la incineració de la fusta. L’impacte en la crema de fusta i sotabosc és controlable i minimitzable amb filtres, però no existeix l’emissió 0. La crema d’altra mena de productes, com va comentar un d’ells, és responsabilitat dels gestors i controladors. Sota l’argument que “aquí som un xoriços i ens ho passarem pel forro” doncs jo no hi estic d’acord: no fer coses perquè ja pressuposem que ens saltarem la llei, més que presumpció d’innocència és presumpció de culpabilitat. Però de totes maneres queda clar que la qualitat de l’aire se’n ressentirà.
A la que obrim l’angle de visió, la cosa és més clara: la biomassa és una energia alternativa a les nuclears i al petroli, amb el que hi ha poc a pelar. I el comentari d’un tarragoní per mi és prou flagrant i aplicable a la Garriga: “Mentre la llum que gasten a Barcelona genera merda a Tarragona tot els hi està bé… que els posin la central d’Ascó a la Diagonal i les petroquímiques al Port Olímpic”… un clar exemple del que diuen els anglesos, un not in my garden.
Per una altra banda, hi ha un tema d’ecologia fluvial: els rius baixen secs, entre d’altres coses, perquè hi ha un excés de massa forestal. Com que els vegetals beuen aigua, aquesta no arriba als rius, i com que el sota bosc actualment no està explotat pels animals de pastura, això encara ho penalitza més. L’explotació forestal clàssica (és a dir, els mobles) fa una selecció natural inversa: talla els millors arbres per deixar els més petits, per contra la biomassa ho fa al revés: prefereix els arbres petits i el rostoll, per tant, en teoria, millor els boscos. Un fet diferent és quina és la quantitat que es necessita per totes les plantes de Catalunya i si ens auto abastim o farem una sobreexplotació.
Un comentari general ha estat la mida de la planta: tots han cregut que la mida era excessiva i que, per tant, hi hauria massa desplaçament de la fusta. Són partidaris de tenir plantes més petites repartides pel territori que una de tan gran centrada en una població, ja que podria penalitzar aquesta població en particular.
He parlat des d’un punt de vista ecològic, ja que des del punt de vista socioeconòmic per mi no hi ha color (tenint en compte com estem de llocs de treball a la Garriga) i per la banda política, més val no parlar-ne… deixaré descansar les gallines una setmana, que algunes encara s’estan recuperant de l’ensurt de la setmana passada.
Ah, si! I ja que estem tots tant d’acord en millorar la qualitat de l’aire del nostre poble, aprofitem per anar a peu al centre, que això si que ens anirà bé.
