La notícia més rellevant de l’últim Ple Municipal ha estat l’aprovació de pràcticament el cent per cent de les propostes d’augment dels impostos i taxes municipals fetes per l’equip de govern. No ens entretindrem ara i aquí analitzant com i amb quins suports polítics ho han aconseguit, ni comentant els diferents arguments utilitzats per les forces polítiques del consistori a l’hora de recolzar o rebutjar la pujada d’impostos, aquesta tasca la deixem pel mitjans de comunicació.
Nosaltres el que volem és anar més lluny, el que volem és fer propostes i deixar constància de la necessitat de definir un nou model econòmic per les finances municipals, per les finances de tots els municipis, també per a
– Tan les administracions com la població en general som conscients que cal reduir despeses i així ho fem, però, sovint, aquesta reducció de la despesa es fa, per dir-ho d’alguna manera, a l’engròs o per pura intuïció. Es fa sense saber el cost real de les coses i, per tant, sense saber exactament el que es pot estalviar o sense saber l’impacte global d’aquest estalvi sobre el pressupost general. El sector empresarial fa temps que ha passat de la cultura de la despesa a la cultura del cost, model aquest que també han assumit algunes administracions de manera parcial o total, fent, com no pot ser d’altra manera, les oportunes adaptacions al sector públic.
Analitzar les despeses d’un servei o activitat és essencialment un treball intern que ha de fer la pròpia administració per saber si realment és eficient. Per poder fer això el primer de tot és que els objectius estiguin clarament definits, que no s’improvisi i saber si realment el que estem fent acompleix els objectius proposats. Posteriorment, el que cal és analitzar els processos interns de presa de decisió i execució dels serveis i/o activitats previstos i analitzar els recursos humans, materials i econòmics destinats a tal efecte per saber si la gestió ha estat correcta i de qualitat. No es tracta exclusivament de gastar menys sinó de ser eficient en la despesa, es tracta de saber no tan sols quan es gasta sinó també de saber com es gasta. A partir d’aquí tots guanyem en transparència i qualitat.
– Enrere han quedat els temps de les vaques grosses, els temps en que els impostos fruit de la construcció asseguraven els ingressos municipals i enrere han de quedar els temps en que, a manca d’aquests ingressos, la solució més fàcil és crear-ne de nous o simplement pujar-los. Ens cal prendre mesures per reactivar l’economia local. Posarem un exemple; si aconseguim que en el nostre poble hi hagi més empreses o comerços que decideixin obrir les seves activitats, l’esforç fiscal es repartirà millor i es generaran llocs de treball. Quines mesures ha pres fins ara l’equip de govern per aconseguir que a
No estem en contra per sistema de que es pugin certs impostos o taxes . El que qüestionem és que es pugin els impostos però no es prenguin mesures per reactivar l’economia local i que tota la responsabilitat de l’actual situació financera de l’Ajuntament es traslladi al ciutadà, el mateix ciutadà que l’única explicació que ha rebut de l’Ajuntament és que té un pla de sanejament econòmic que ha de complir, com si fos el ciutadà el responsable de la malmesa situació financera de les arques municipals.
És cert que la pujada d’un impost concret pot representar al final uns pocs euros, però aquest anàlisi no es pot fer així. Pocs euros d’un impost sumat a pocs euros d’un altre o d’altres impostos, sumat a la pujada de la llum, el gas, els aliments, el transport, etc. fan que els treballadors i treballadores perdem any rere any capacitat adquisitiva i/o capacitat d’estalvi. L’anàlisi sobre si és o no convenient pujar certs impostos s’ha de fer amb visió global.
Per últim, ara farà pràcticament un any que vàrem demanar a l’equip de govern un pas en la transparència de les finances municipals. Vàrem demanar que es publiqués a la pàgina web de l’Ajuntament el pressupost municipal i els ratis econòmics – financers més importants. Volíem que la gent tingués coneixement constant i al dia de com i en què es gasten els diners. No hem aconseguit aquest pas que considerem bàsic en una societat cada cop més madura i que vol ser informada del què i el com de les coses. Seguirem insistint i fent propostes en aquest sentit.
