El dissabte 6 de novembre a la tarda es va celebrar la conferència “El Xàfec, publicació satírica garriguenca”, tercer acte de la Tardoral 2010 d’Òmnium Cultural a la Fundació Maurí.
La conferència va començar amb una breu introducció al món de la sàtira, i més concretament de la premsa satírica. Es va parlar de la seva gènesi a la època de la impremta de tipus mòbils de Gütenberg i de la importància que va tenir per a aquesta mena de publicacions l’aparició de la litografia, mitjançant la qual es varen poder incorporar il·lustracions a les revistes. A casa nostra, la primera revista satírica aparegué el segle XIX, com a paròdia del Diari de Barcelona: “El tros de paper”. Dintre del context de forta censura de la època, les revistes de sàtira van proliferar, fins i tot superant cancel·lacions, i aparegueren capçaleres tant emblemàtiques com “El noi de la mare”, “La campana de Gràcia”, o la conegudíssima “Esquella de la Torratxa”.
Després d’aquesta introducció, Albert Benzekry va presentar al públic els resultats de la seva investigació sobre “El Xàfec”, la publicació satírica garriguenca, en el que va ser un repàs exhaustiu. “El Xàfec” apareix a la Garriga el cinc d’abril de 1914, en un poble que està experimentant el naixement de la Mancomunitat amb una forta expansió urbanística fruit de la influència de Raspall. A la Garriga de 1914, però, l’ambient estava enrarit pel cas de transfuguisme del llavors alcalde, que tot i haver estat elegit dins de les llistes d’un partit progressista va canviar de partit per a afavorir els interessos dels terratinents. Es podria dir que “El Xàfec” apareix com a altaveu dels sectors progressistes contra el que consideren un “robatori del poble”. La revista era àcidament crítica amb els sectors de poder del poble i fins i tot tenia un cert to anticlerical.
“El Xàfec”, d’aparició quinzenal en un format de full únic, va durar 39 números en els que va créixer periodística i literàriament, fins que després de dos anys una querella per al·lusions a una família del poble va servir com a excusa per a l’Ajuntament per a fer tancar la redacció.
Text i fotografia: Marc Bellmunt
