{jcomments on}Aquesta pregunta ens pot servir per reflexionar sobre l’ensenyament musical i, sobretot, l’ensenyament dels nens petits. Com entenem que ha de ser l’educació musical? O, fins i tot, què és per a nosaltres la música?
En l’article anterior em referia als pedagogs musicals que van sembrar la llavor (molt fructífera) dels ensenyaments musicals actuals. Ells creien fermament que el coneixement de la música podia actuar sobre les persones fent-les millors i més humanes. D’aquí la importància que donaven en fer arribar l’aprenentatge musical a tots als infants, homes del demà.
Però, n’hi ha prou en tenir uns coneixements teòrics i pràctics sobre música? Jo vaig més enllà. Veig la música com un llenguatge personal, un mitjà que serveix per comunicar-nos, comunicar sentiments, emocions, vivències. La música ho permet molt més directament que qualsevol altre llenguatge. Degut al seu caràcter abstracte, a través d’ella podem arribar a intercanviar emocions amb un nadó, per exemple. La psicòloga argentina Ruth Fridman, especialista en la investigació del llenguatge musical en els infants, creu que amb la música, la seva complexitat estructural i utilitzant els sons com a vehicle transmissor, podem arribar a totes aquelles sensacions i emocions que voldríem que formessin part del nadó i, més endavant nen o nena, que amb el seu plor, les seves rialles i sons crea una nova realitat sonora que podem recolzar, imitar, escoltar… convertint-lo en un intercanvi afectiu.
Quin és el nostre paper en tot això? No hi ha dubte que per ser músic has de saber tocar un instrument amb tot el treball d’aprenentatge tècnic que això comporta però, com tot, s’hi pot arribar per molts camins. Com a professora de música i musicoterapeuta trio el camí de l’escolta de les emocions, del respecte envers el món intern dels alumnes i el que puguin comunicar a través de la seva música.
Marta Estruch Brichs
