La celebració de Halloween no m’agrada gens. Es tracta d’una festa forana, sense arrels populars, que s’ha convertit en l’exaltació d’uns valors consumistes i ocultistes, incompatibles amb l’esperit i la doctrina catòlica tradicional al nostre país. Entra en conflicte amb una de les nostres tradicions, com és la celebració de
Ho explico. La idea de la mort que traspua a Halloween és la dels morts vivents, la por, la mort utilitzada com una festa en una mena de màgia negra, amb disfresses. Considera la mort com un fet infantilitzant, un joc per a divertir-se un cop l’any. La banalització d’un fet tan transcendental, com un element més de la concepció consumista i materialista de la vida, com si es tractés d’anar al McDonald’s o de veure una pel·lícula de Walt Disney, em resulta realment preocupant. En la societat de la no creença, jugar esdevé senzill, i Halloween és una festa fàcil d’incorporar a la ment de l’home consumidor, superficial, acrític.
La ràpida colonització d’aquesta festa, d’origen pagà, celta en concret, però propagada des dels Estats Units, en especial mitjançant les grans multinacionals de l’espectacle, topa avui frontalment amb el sentit religiós que ha impregnat la nostra cultura, de base cristiana. També té un encaix difícil en un model de societat en la que el respecte als avantpassats ja té una configuració festiva determinada.
La pretensió de fer tabula rasa i capgirar les nostres tradicions no és un fet involuntari. Es tracta d’un colonialisme cultural evident, emparat en un buit multiculturalisme.
L’acceptació sense més de qualsevol iniciativa forana, impulsada per raons comercials, no diu res de bo sobre la societat que tenim, a la qual li volen fer perdre les seves pròpies referències. Els joves i no tan joves que es deixen endur per iniciatives com aquestes que han crescut molt ràpidament els darrers anys, no saben potser que són objecte d’una gran manipulació, en la que fer perdre els orígens com en tantes coses de la vida és també perdre la identitat.
