La Garriga aprova l’increment de 15 dels 16 impostos municipals

0
112

Avui llegia aquesta notícia en un periòdic vallesà on escriuen sobre la meva ajuda al govern de la Garriga en l’aprovació de les ordenances fiscals.

Per això vull aprofitar i publicar en aquest mitjà de comunicació el text escrit per mi i publicat al Garric (núm. 90 novembre 2010), en el que es pot constatar que no tinc cap pretensió d’ajudar al govern, sinó de que puguem acabar la legislatura sense posar en perill els serveis i prestacions socials de l’Ajuntament als seus ciutadans.

El que pel periòdic és ajudar, per a mi és actuar amb responsabilitat. Parlar de percentatge d’augment sense calcular el veritable abast quantitatiu individual de la pujada és fer demagògia, i això va ser una sortida fàcil per alguns portaveus per oposar-se. Vaig assistir a totes les reunions que va convocar l’equip de govern, vaig fer propostes i se’m van acceptar, vaig quantificar i analitzar simulacions de com afectaven quantitativament les pujades al ciutadà, vaig demanar que en casos que no es pugui pagar per situació econòmica greu s’arbitrin prestacions per cobrir els augments. D’això se’n diu treballar, no fer demagògia.

Estem obligats a un Pla de Sanejament per una mala gestió de l’equip de govern i ens n’hem de sortir. La demagògia o els entrebancs no ens ajudaran, qui vingui s’ho trobarà… Jo, almenys, he volgut actuar amb seny i no posar les coses més difícils. És arriscat? Sí! No és popular? Sí! Però la feina ha de ser ben feta, la demagògia fa guanyar eleccions, però no soluciona problemes…

Algú va dir: “Pensem abans de fer”

Així ho escrivia un candidat a les properes eleccions municipals de la Garriga.

Hem començat la part final d’aquesta legislatura i tenim a sobre la taula temes molt importants (planta incineradora de biomassa, estació de tren, finalitzar les obres de rehabilitació del centre, TUC (trama urbana consolidada), el destí de les instal·lacions de l’antic CAP, reglament de participació ciutadana, ajudes a la cooperació, estat lamentable dels carrers, manca d’aparcament, etc.).

El mandat no ha acabat, i per això participarem en les reunions convocades per l’alcaldia amb propostes, per exemple, sobre les ordenances de l’any 2011, que són els ingressos que permetran a qui vulgui governar tirar endavant la gestió municipal (segurament s’hauran aprovat quan es llegeixi aquest article). Som conscients de la importància dels equilibris dels comptes públics, que els ingressos que es perden per una banda caldrà preveure com generar per una altra banda, però és en les despeses on hem tenir molta cura i pensar com prioritzar i estalviar en les què no tinguin un ampli espectre social. És en els Pressupostos 2011 on hem de posar fil a l’agulla per fixar prioritats. Estant el govern en minoria és de desitjar que compti amb l’oposició i, com deia al principi “pensar abans de fer”. Aquests pressupostos no només han de ser els de l’equip de govern, sinó de tots. Sempre m’he manifestat a favor d’actuar amb seny, no utilitzant tàctiques prelectorals per desgastar al govern (ja ho està prou). La ciutadania no ens perdonaria que poséssim en perill la prestació de serveis o el compliment dels objectius socials.

Escoltarem, proposarem i acceptarem tot allò que considerem positiu per una bona gestió fins el final del mandat, però considerem, també, que ha d’haver-hi emprenedors en la gestió municipal, noves idees i nous reptes. Per això la feina encara no està acabada, pot ser acaba de començar…”

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.