Es presenta el nou diari Ara a la Garriga

0
127

L’Auditori de l’Escola de Música de la Garriga va quedar petit davant la multitud de persones que van voler assistir a la primera de més d’una trentena de presentacions del diari Ara arreu del territori català. Davant d’una sala plena fins la bandera i, fins i tot, amb gent seguint l’acte des de darrere les seves portes obertes, Carles Capdevila, director del periòdic, va oferir unes interessants pinzellades sobre aquest nou i ambiciós projecte.

Abans, però, i en representació d’Òmnium Cultural, organitzadora de l’acte, Oriol Ramon va presentar el conegut periodista, guionista i presentador de ràdio i televisió.

Ara_a_la_Garriga_002_26-10-2010Ja iniciada la presentació, Capdevila va enumerar aquells qui col·laboren en l’empresa, entre els que en destaquen els periodistes i accionistes Toni Soler, Albert Om, Antoni Bassas o Xavier Bosch, entre d’altres. Per la seva banda, més d’una vuitantena de treballadors conformen el teixit del diari Ara, en una clara aposta per la regeneració periodística del país, essent, en gran mesura, menors de trenta anys.

A destacar, també, l’important acord de col·laboració signat amb l’International Herald Tribune, edició global de The New York Times, que els nodrirà dels principals continguts internacionals, així com dels millors opinadors del planeta.

Capdevila va posar especial èmfasi en la relació que tindrà el diari Ara amb les noves tecnologies, remarcant una aposta clara per aquestes. La seva pàgina web, el seu abocament al Facebook i el Twitter, la compatibilització amb els lectors digitals com l’Ipad o els telèfons mòbils, així com el seu agosarat disseny, són una clara mostra del rentat de cara que aportaran al panorama periodístic del país.

Ara_a_la_Garriga_004_26-10-2010El director del diari va insistir en la independència del nou mitjà i va denunciar algunes de les pressions rebudes i les traves que han hagut de superar per a dur a terme el seu ambiciós projecte. “Ho van aconseguir perquè no sabien que era impossible”. Capdevila va fer seva aquesta cèlebre frase de Jean Cocteau per a definir el trajecte d’Ara, que culminarà el proper 28 de novembre (dia d’eleccions al Parlament de Catalunya) amb la seva sortida al carrer.

L’acte el va tancar una ronda de preguntes del públic assistent, després d’una lectura per part d’Oriol Ramon d’un text d’Òmnium Cultural (que podeu llegir al final d’aquestes línies) on desitjava la millor sort a aquesta nova empresa i es felicitava de la nova aparició d’un mitjà cultural català de primer ordre.

Aquesta presentació també la van fer possible els Amics de Ràdio Silenci, el Gar, L’Aquí, el portal web Ara Vallès i La Garriga Digital.cat.

Fotografies extretes del diari Ara

 

Intervenció d’Oriol Ramon per a cloure l’acte, en representació d’Òmnium Cultural de la Garriga:

Bona tarda i benvingudes i benvinguts.

En nom d’Òmnium Cultural de la Garriga us donem les gràcies per la vostra assistència a aquest acte de presentació del diari ARA. Agraïm, també la col·laboració de tots els mitjans de comunicació garriguencs que han volgut col·laborar en l’organització d’aquest acte: L’Aquí, La Garriga Digital.cat, El Gar, els Amics de Ràdio Silenci (a qui aprofitem per a felicitar en el seu desè aniversari), i a Ara Vallès. I està clar, agraïm la presència de Carles Capdevila, el director d’aquest nou diari, li agraïm la seva presència per molts motius però en destaquem dos: aquest és el primer acte oficial de presentació del diari ARA a Catalunya i això ens honora i ens complau, i pels seus lligams garriguencs que ell mateix, si li ve de gust ens explicarà d’aquí a breus instants.

Quan em van dir de fer la presentació d’aquest acte no vaig parar de donar voltes a un munt d’idees. De primer vaig pensar que l’ocasió era bona per fer un homenatge senzill a les persones que d’ençà del 1879 van tenir la gosadia d’editar algun diari en català. I així, era just parlar del Diari Català, que sota la direcció de Valentí Almirall es va publicar del 1879 al 1881. Aquest diari, que en aquells moments va obrir la llauna de la premsa en català, proposava un ideari catalanista i un republicanisme federal. És clar que també hauria de parlar de La Veu de Catalunya, un diari de signe més conservador que s’edità a l’empara de la Lliga Regionalista i que també tingué molts entrebancs, des del 1899 al 1937, quan desaparegué del tot. No menys fàcil va ser la vida de La Publicitat que el 1922 va iniciar un camí de l’intel·lectualisme català en forma de diari guiat per plomes tan sàvies i destres com les de Rovira i Virgili, Carles Soldevila, Bofill i Mates, Pompeu Fabra, Tomàs Garcés, J.V. Foix, Carles Riba, Armand Obiols, Josep Carner, JM de Sagarra, Josep Pla o el nostrat Eugeni Xammar entre molts d’altres. La Publicitat es va editar, amb interrupcions fins el 1939.

Hauria de parlar d’El Matí, de La Humanitat, de l’Opinió, i és clar, de l’Avui que després de la dictadura va ser el primer diari en català. Pensava que no em podia deixar El Punt o l’edició en català d’El Periódico, i és clar, hauria de parlar de la premsa comarcal.

Però vaig pensar que seria una presentació massa erudita i això ho deixo per en Carles.

I doncs, de què hauria de parlar? Finalment, vaig tenir la pensada que, ja que avui gaudíem de la presència del director del nou diari en català, li podia fer una mena de carta, sí, una carta al director (no sé si la primera), breu. I en va sortir una cosa que s’assembla molt a les paraules que segueixen:

Benvolgut Carles,

En primer lloc et vull felicitar per la teva, la vostra, gosadia: heu pres una decisió tan agosarada com valenta i això us ho hem d’agrair. Deixa que et digui que el risc que heu decidit d’emprendre us honora i penso que no podem sinó agrair-vos-ho i dir-vos que teniu tot el nostre suport.

En efecte, Carles, penso que un nou diari en català és una notícia de bona salut per a una llengua que encara malda per la seva subsistència. L’ampliació de l’oferta no pot fer altra cosa que eixamplar el nombre de lectors en una llengua que l’escola s’ha encarregat d’ensenyar i de fabricar lectors potencials, però que el quiosc s’ha entossudit a reduir.

Carles, tanmateix deus saber tan bé o molt millor que jo, que a banda d’un nou diari en català, necessitem com el pa que mengem un diari català, a seques, tal com raja. Un diari que proclami la seva neutralitat ideològica però que no es torci en esdevenir la veu d’un país. Un diari que connecti el lector amb el seu imaginari, que parli la seva llengua i que ho faci amb el seu llenguatge, amb la seva gestualitat i amb els seus referents. Un diari obert que expliqui i interpreti l’actualitat des d’aquí, que sigui universal des del nostre petit univers. Un diari que ens faci recuperar la nostra autoestima de lector. Que no haguem de llegir el món flagelant-nos cada dia perquè som els dolents de la pel·lícula o els provincians de torn que no veiem més enllà del nostre nas.

Carles, en tenim molta necessitat. Molta. Sé que la funció de la premsa és, bàsicament, informativa, però saps molt bé que un diari informa de determinada manera, no en conec cap a qui no se li vegi el llautó, i, si puc demanar-t’ho, m’agradaria que l’ARA no perdés l’oportunitat d’informar, d’explicar-nos, de dir-nos, d’opinar, amb una llengua que entenguem i amb un referent que ens connecti a la nostra col·lectivitat. Crec que és així com podem garantir una teranyina social més justa i més lliure. La gent optimista del carrer ho necessitem.

M’he embolicat, Carles. I no t’he de robar més temps. Deixa’m dir-te que desitjo una llarga, llarguíssima, vida a l’ARA i molta sort!!

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.