Una gentada, i ja en portem unes quantes en poc temps. Aquest cop es presentava un projecte de comunicació excitant: el diari Ara. Un diari, en català i en temps de crisi. Xapeau. Dilluns vespre i de vent, amb gent dreta a la porta (entre elles l’alcaldessa) escoltant el què, crec, molts anhelem escoltar: comença una etapa nova, i necessitem nous instruments. Calen nous referents, calen noves veus, calen nous espais on pensar i fer el país. Han passat generacions i ja en tenim una nova, ara, aquí, desacomplexada i ambiciosa. Exigència. Em va agradar, no us ho negaré. No perquè em cregui massa l’escenari apocalíptico-tripartit que venen algunes i alguns, ni l’apatia d’idees i gestos d’altres sinó perquè realment crec que venen temps nous i idees noves. I calen noves energies, més idees.
Potser calen nous espais també aquí a la Garriga. No només espais de pensament i acció política, que també, sinó espais físics. L’auditori, que aguanta estoicament audiències buides i gernacions que s’aglomeren a la porta ja no pot absorbir la quantitat d’actes que se celebren al poble. Tenim un poble viu, que bull d’activitats. Moltes persones comentaven, i ja és casualitat, la falta que ens fa la sala de la Caixa de Manlleu. Una sala que conec a la perfecció, no només per ser-hi veí durant molts anys sinó per haver-hi tocat el piano als recitals de l’escola de música de quan érem infants. La sala no reuneix les condicions necessàries, però és urgent trobar alternatives. L’auditori ja es veu que no pot més.
Ben aviat parlarem dels altres nous espais, els polítics, d’il·lusió, professionalitat i de compromís que ja estem construint amb unes ganes boges de fer. Obrir els ulls a l’Ara i als nous projectes que no es resignen i escoltar que el poble es mou, què més podem demanar? Avançar, és clar. Ara, aviat.
