Homenatge a l’exili republicà. Record per l’Andreu Dameson i Aspa

0
126

440.000 persones van refugiar-se a França fugint de l’avenç de l’exèrcit franquista, dels quals 170.000 eren dones, nens i ancians; 220.000, soldats i milicians; 40.000, invàlids i 10.000, ferits. Acabada la guerra aquesta xifra va augmentar força, dispersant-se arreu del món, els homes i dones republicans que van patir exili, pel seu compromís demòcrata, a causa de l’adveniment de la dictadura franquista. D’entre aquests milers de republicans, també n’hi havia de la Garriga, entre els quals estava l’Andreu Dameson i Aspa.

L’àrea de Patrimoni i Turisme de l’Ajuntament, amb la col·laboració del Memorial Democràtic, ha organitzat un conjunt d’actes sobre l’exili republicà, que té com acte central l’homenatge a l’Andreu Dameson i Aspa, amb el bateig del seu nom de la sala municipals d’exposicions i art i una exposició sobre la seva figura i obra.

Nascut a la Garriga 3 desembre del 1897, mort a Buenos Aires l’11 d’abril de 1968, representa la figura de l’intel·lectual compromès amb la democràcia i la llibertat que va posar el seu talent i energia al servei del govern legítim de la Generalitat republicana. Garriguenc il·lustre, condició atorgada l’any 1931 en el primer ajuntament democràtic de la República, va destacar com a dibuixant, pintor, escriptor i periodista. Va col·laborar amb mitjans locals i nacionals com la revista satírica El Xàfec de la Garriga, a l’Esquella de la Torratxa i a la  Campana de Gràcia. També fora de Catalunya, a l’Argentina i a França. Va adquirir renom internacional quan va guanyar, l’any 1932, el primer premi del concurs internacional de caricatura de Nova York amb un retrat de F. Macià. Precisament, la caricatura fou una de les seves especialitats, amb personatges notables, com l’esmentat Francesc Macià, Ghandi, la Pasionaria, Bernard Shaw…

El seu compromís demòcrata i catalanista va col·laborar activament  en el comissariat de propaganda de la Generalitat. Va descriure l’enfrontament bèl·lic al front d’Aragó amb la seva obra “Visions de Guerra. També la cruesa de la guerra en el cartell sobre el tràgic bombardeig feixista de Granollers, el dia 31 de maig del 1938.

L’any 1939 va marxar a l’exili, estant pres al dur camp d’Agelers. Fugit a París i després a Buenos Aires on es va establir definitivament fins a la seva mort, va mantenir el seu compromís demòcrata, com ho testimonia entre altres obres el dibuix que va fer l’any 1940 relatiu a l’execució franquista del president Lluís Companys. A l’Argentina va continuar la seva dedicació professional amb èxit: concursos artístics, revistes, professor a l’escola de periodisme, edició de llibres… un bon exemple del guany social i econòmic que va beneficiar als països d’acollida ja que, com ell, molts altres exiliats republicans van aportar formació i capacitat.

Amb l’acte organitzat aquest divendres 1 d’octubre l’Ajuntament li ret un solemne homenatge com li correspon. Sumant-se a altres records de la seva figura: el carrer amb el seu nom. L’exposició que l’any 1997 es va fer sobre la seva obra, coordinada per en Jordi Portavella i Sílvia Vilarrasa.  L’estudi a la revista local Analecta d’historia garriguenca, amb escrits de Sílvia Vilarrasa i Josep Solé, amb direcció de Joan Hernandes. La biografia de Joan Garriga al llibre sobre garriguencs il·lustres.

Us esperem als actes d’homenatge a l’Andreu Dameson i Aspa que han estat possible gràcies a la dedicació de garriguencs com en Joan Garriga, Ramon Ferrandis, Ramon Dameson, Miquel i Jordi Portavella, i dels néts argentins de l’Andreu. Sort tenim a la Garriga de comptar amb ciutadania tan activa.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.