Fets i no paraules, prometien els socialistes a la última campanya electoral. Els romans, que de campanyes polítiques en sabien una estona ja ho deien i tenien raó: en política, facta non verba. Efectivament els fets, i més en campanya, sempre són importants: cal que l’elector potencial vegi i toqui, com Sant Tomàs, abans de creure. Això no és privatiu dels socialistes, és clar, més aviat generalitzat entre tots els grups i partits al govern, a qualsevol govern, que sovint programen les obres públiques, que són les que millor es veuen i es toquen, en funció de la proximitat de les campanyes electorals. Aquesta ànsia constructiva a final de legislatura fa que de vegades les coses es programin o s’executin d’una manera poc curosa, per dir-ho planer.
El FEOSL, el pla Zapatero, aquest regal enverinat de milions d’euros destinats a la construcció d’obra pública s’ha aprofitat per fer moltes coses. Algunes eren molt necessaries, d’altres menys i d’altres gens. La urgència per gastar, com sigui, els diners van portar al govern del nostre ajuntament a obviar la seva situació de minoria i tirar pel dret. Menys problemes devien pensar. Ara que aquests “problemes” com per exemple el diàleg amb ciutadania i amb els altres grups presents al consistori de vegades serveixen per trobar solucions a problemes que no s’han tingut en compte. En el cas que ens ocupa, la rehabilitació i nou ús de l’antic CAP, l’equip de govern l’ha ben vessada. No van tenir en compte el planejament urbanístic vigent que impedeix un ús com el que pretenia el govern, no van tenir en compte les propostes d’ús que sorgien al poble, ben lògiques d’altra banda, ni van tenir en compte el conveni de cessió signat en el seu dia, que indicava clarament quin ús havia de tenir aquell equipament en el futur.
És clar, massa problemes i nosaltres hem de fer, van pensar els nostres governants. Però què vols fer-hi, la política són problemes i gestionar-los el més hàbilment possible i aquí no hi ha hagut habilitat, només ganes d’anar ràpid i poder presentar resultats. Un nombrós grup de gent de la Garriga, fins a 2.070 persones, ens vam mobilitzar signant el manifest “No perdem el CAP” durant el passat mes de juliol per fer saber a l’ajuntament que allà on hi havia el CAP el millor fóra fer-hi un centre de dia destinat a cobrir les necessitats d’una població cada cop més envellida que requereix d’equipaments públics de qualitat i integrats al teixit social del poble, que aprofitin sinèrgies amb una institució com l’Asil-Hospital i que ajudin a pal·liar un dèficit de places ben evident al nostre poble.
Ja veus el resultat doncs: davant de la impossibilitat d’arribar a acords amb l’oposició, i davant d’una proposta ciutadana evident, la resposta és la paràlisi i ara correm-hi tots a salvar 600.000 euros.
També ho deien els romans: festina lente, que vol dir: dona’t pressa lentament. Consells gratis dels antics com els que tant agraden als estrategs socialistes. Si vols fer les coses ràpid, la millor manera és prendre’t el teu temps i parar-te a pensar, res, un moment, si convenen uns o altres problemes. La ciutadania sempre ho agraeix.
