Ahir a les set i mitja de la tarda a Can Raspall es va celebrar amb motiu del Dia Internacional del Alzheimer la xerrada “Quant la memòria s’esvaeix”, a càrrec de les doctores Rosa Baeza i Nora Carunchio, del grup Trébol Opción.
La xerrada va omplir la sala polivalent de Can Raspall, i va comptar amb la presència de l’alcaldessa i de la regidora de Polítiques d’Igualtat, Patricia Astorga. La conferència va començar amb un agraïment de les ponents a l’Ajuntament i a l’Asil Hospital per la seva implicació en la organització de la xerrada i la cessió del local per a l’acte.
La vellesa no és una malaltia
Les doctores van plantejar la ponència amb un marcat caire didàctic, explicant de forma planera aspectes relacionats amb la vellesa i el seu efecte en les facultats intel·lectuals d’una persona. En aquest sentit, Rosa Baeza va obrir la conferència pròpiament dita fent una reflexió sobre la concepció social negativa que existeix entorn a la vellesa, especialment paradoxal en una societat en la que la longevitat de la població és cada cop major. Amb tot, la doctora va fer un recorregut pels canvis experimentats pel cos en la vellesa -la disminució de mobilitat i altres fenòmens com la menopausa, etc- i va insistir en que aquests canvis no s’han de percebre com una malaltia o quelcom necessàriament negatiu.
La memòria en la vellesa
Baeza i Caruchio varen continuar la seva exposició explicant que els canvis experimentats pel cervell en la vellesa són similars: de la mateixa manera que es perd elasticitat motora, es perd neuroplasticitat, la capacitat del cervell per a ser “elàstic” reconnectant les seves neurones per adaptar-se als estímuls. Les doctores varen insistir, no obstant, en que altres capacitats, com la diversitat lèxica, la parla i l’escriptura són reforçades amb l’experiència i la edat.
Segons explicaven les doctores de Trébol Opción, continuant amb l’analogia amb les capacitats motores, la memòria té un caràcter quotidià i s’empra en tots els aspectes de la vida, i també necessita un exercici constant per al seu manteniment. Amb la edat i la minva dels sentits -vista, oïda- també minva l’entrada d’informació al cervell, i amb ella la capacitat per a adaptar-se a noves situacions i estímuls. No obstant, tot i que incrementi l’esforç necessari per a aquest aprenentatge, no minva la capacitat d’aprendre en sí mateixa.
La detecció de l’Alzheimer
A la part final de la xerrada es va explicar com es detecten de forma precoç certs símptomes de l’Alzheimer. Són senyals de la malaltia el no recordar fets importants i recents, els episodis de confusió o desorientació i la negació del problema per part del malalt. Segons explicaven les doctores, el reconeixement de l’oblit -el saber que es té quelcom “a la punta de la llengua” però que no es recorda- és senyal d’una ment sana, que és conscient del que sap. El problema apareix quant s’obliden coses sense ser-ne conscients.
La conferència es va tancar amb un petit exercici de memorització amb la participació del públic i amb un torn de preguntes. Baeza i Caruchio es varen acomiadar dels assistents destacant-los la importància d’una activació i exercici constant de la memòria per al seu bon funcionament.
Text i fotografia: Marc Bellmunt
