Fa molts juliols, concretament el del 1713, les tropes imperials abandonaven la ciutat de Barcelona a la seva sort, i a les seves pròpies forces per defensar-se contra enemics molt superiors en nombre. La Junta de Braços, el govern de Catalunya en aquell moment es va reunir i va decidir la resistència fins les últimes conseqüències. La història ha preservat un únic document d’aquella reunió: es tracta del ban emès per el Consell de Cent i dirigit als jurats de la Garriga per informar-los de la decisió presa per la ciutat de resistir. Un document que es preserva a la Biblioteca de Catalunya i que a més d’assenyalar que els nostres avantpassats garriguencs també participaren intensament de la resistència barcelonina, mostra la resolució catalana de preservar, si calia fins la mort, les llibertats del país.
(també es pot trobar en edició digitalitzada en aquest enllaç)
Els juliols desvetllen consciències. Així ha estat durant alguns episodis de la nostra història com el que precedeix i així sembla que segueix. Aquest passat juliol, centenars de garriguencs ens vam aplegar amb centenars de milers de catalanes i catalans més per clamar contra l’enèsim atac a la nostra voluntat de ser, en forma aquest cop de sentència del Tribunal Constitucional. La voluntat secular del poble de Catalunya de mantenir la seva identitat i la seva llibertat ha intentat ser anorreada en diverses ocasions i sempre ha fracassat. La commemoració de l’11 de setembre ens recorda aquesta tossuda voluntat de ser i d’avançar, presentant-nos al món en igualtat amb els altres pobles.
Avui, es referma entre les catalanes i els catalans la consciència de que per ser necessitem constituir-nos en Estat, en cooperació amb els estats veïns i amb l’objectiu de procurar el progrés social per a tots. Un sol poble que avança amb decisió i utilitzant les armes que ens hem donat, la democràcia i el convenciment que els nostres arguments són justos i factibles.
Francesc Macià en el seu discurs de proclamació de la República Catalana expressava amb emoció, -en les seves paraules pròpies paraules “amb el cor obert a totes les esperances”-, que els catalans ens havíem de fer dignes de la llibertat que ens havíem donat. Aquesta voluntat persisteix i la multitud de consultes com la celebrada a la Garriga el 25 d’abril marquen el pas per a aconseguir que les catalanes i els catalans puguem decidir el nostre futur en un referèndum d’autodeterminació. És en aquest esperit, el de la consciència desvetllada i en el camí del progrés social del nostre poble a través de l’estat propi que commemorem un any més la nostra diada nacional.
Seguim, tossuts i obstinats en el camí a la llibertat. Com deia el poeta: “ningú no podrà negar que la tasca és feixuga” però som hereus de tasques més feixugues i no defallim. Amb esperança, cridem com sempre
Visca Catalunya lliure!
La Garriga 11 de Setembre de 2010.
Esquerra Republicana de Catalunya
