Fa uns dies escrivia en aquest diari (Paisatges idíl·lics) explicant com de bonic que és el nostre entorn, com de fantàstiques que són les nostres comunicacions i tot un seguit de contrastos sensorials al voltant d’on vivim. El vaig escriure en clau d’humor. Si que és cert que en moltes ocasions el món és caòticament meravellós, però de la mateixa manera és caòticament desastrós.
I què fa que el món sigui un desastre o un paisatge idíl·lic? Segurament l’home. Sí que és cert que els desastres ecològics naturals també fan que hi hagi grans desgràcies o espectacles de la natura, que embelleixen la terra.
Però si hagués de pensar en algun element natural que condiciona la terra, pensaria en l’animal més poderós ara mateix en l’arbre de les espècies: l’home.
He llegit l’article que ADF va publicar al Gar nº 153, sobre boscos i comparteixo la seva opinió. També s’ha fet un reportatge al 30 min de TV3 parlant de la situació dels boscos, que ha posat sobre la taula el que ja sabem.
Fa dies que em ronda pel cap una cosa que té a veure amb la manera de fer de l’home. Voler solucionar-ho tot. Justament amb aquesta idea de totpoderós que el caracteritza.
El debat dels boscos i les energies és molt complex perquè nosaltres ens hi posem, sinó seria molt senzill deixar-ho estar tot com està.
Educar per no embrutar els boscos, evitar incendis, com diu l’anunci “d’aquí a aquí no es va cremar res, i d’aquí a aquí tampoc”. És clar, nosaltres som el problema i no els boscos.
Ara ha sorgit la possibilitat de construir una central elèctrica per combustió de biomassa de 5 i escaig MW. A nivell de política de la Generalitat aquesta és una de les solucions als incendis.
Posar la central al costat d’un poble sembla poc apropiat. Amb la bandera de l’ecologisme es ven un projecte privat. El missatge es podria entendre com “Vigileu que els boscos es cremaran, que no us ho hagueu de sentir dir després si passa una tragèdia”. Posant la por el cos a la població i a canvi s’ofereix la solució, cremar la fusta al costat de casa seva en un incendi controlat, però continu. Amb les conseqüents emissions de gasos.
Considerar la possibilitat de fer energia aprofitant els recursos que tenim és una excel·lent idea, el tema és pensar com ho fem. Si es deixa en mans privades, perquè sigui rentable, ha de generar suficient energia per justificar
Però si plantegéssim, amb els mateixos arguments ecològics que, per exemple, es portés a terme un projecte, també subvencionat, per a substituir les calderes de gasoil i gas per petites plantes de biomassa per barris… No seria millor?
Imaginem, i dic imaginar per que és imaginar molt, que tots els que usem caldera de gasoil o gas (combustible fòssil) la suprimíssim i la substituíssim per calderes comunitàries de biomassa. No estaríem contribuint a la millora del medi ambient? Quin és el balanç. A més, possiblement, cauria millor la idea de netejar boscos i fer ús de la fusta per abastir d’aigua calenta les vivendes de
Bé, d’idees en el món n’hi ha moltes, però falta voluntat.
Mateu Boldú
