Xavi Garriga és un dels fundadors de Prisma Films una productora audiovisual nascuda i crescuda a la Garriga. L’empresa, creada el 2003, va començar amb treballs locals, per a anar creixent i treballar per a clients que van des de l’Ajuntament fins a Televisió Espanyola o Vallès Oriental Televisió. Un dels seus últims projectes és la mini sèrie “Setè Bar”, rodada a la Garriga i que es pot veure en la seva integritat al seu canal de Youtube.
La Garriga Digital: Com neix la idea de crear una empresa tant atípica com una productora d’audiovisual a la Garriga?
Xavi Garriga: Bé, érem tres amics que ens coneixíem de tota la vida, cadascun estudiava una cosa diferent: un estudiava direcció de fotografia en cinema, l’altre so i jo estava estudiant postproducció; és a dir, teníem els tres pilars bàsics per a muntar una productora. El grup local d’ERC de la Garriga ens va encarregar un vídeo promocional per a les eleccions, perquè es volien desmarcar dels tríptics habituals. Ho varen encarregar a un dels tres del grup, i ens vàrem posar d’acord per a fer-ho plegats. Per ser el primer projecte va sortir prou digne, i no sé si va ser per nosaltres, però aquelles eleccions ERC va pujar de tres a cinc regidors. Vàrem quedar molt contents del resultat i vàrem pensar: “podríem fer una empresa…”
LGD: Quanta gent hi treballa a Prisma Produccions?
X.G.: Ara mateix som quatre fixes, però tenim tot un seguit de persones “satèl·lit” amb les que comptem en segons quins projectes per a temes com guió, fotografia, il·luminació o maquillatge. Però som quatre bàsicament.
LGD: Com es passa de fer un vídeo per a la secció local d’un partit a treballar per TVE i VOTV?
X.G.: Com qualsevol altra empresa vàrem fer una mica d’estudi de mercat. Després de buscar-nos un nom vàrem establir-nos legalment com a empresa, vàrem fer una mica de promoció, però el que també va influir va ser el “boca-orella”. Gent que li pregunta als nostres clients “Qui t’ha fet això?”, etcètera. El camí clàssic, en definitiva.
LGD: Quin és el primer encàrrec important per a Prisma Films un cop establerta com a empresa?
X.G.: El primer encàrrec gran va ser per a Servihàbitat, la immobiliària de La Caixa, que ens va encarregar un vídeo promocional pel Meeting Point. De fet no ens va contactar La Caixa directament, sinó que ens va trucar l’empresa de publicitat contractada per La Caixa.
LGD: I quins són els treballs més importants, o més significatius per a tu, que ha fet Prisma Films fins ara?
X.G.: Jo crec que el curtmetratge “Pedregada”. Era un projecte molt ambiciós, mai havíem fet vídeo de ficció, tant llarg i a més a més amb la dificultat de fer-ho d’època. Em va omplir molt aquest projecte, sense deixar de banda que és un projecte sobre la història de la Garriga, que és un al·licient més. I ens va donar a conèixer al poble, cosa que em va fer molta il·lusió.
LGD: Treballen força a la Garriga?
X.G.: Bé, ara mateix estem fent el videoclip del nou disc de La Troba Kung-Fu, que està a punt a punt de sortir i si tot va bé demà estarà llest. Però pel poble sempre va sortint alguna coseta, d’empreses que han vist vídeos nostres i volen que els fem quelcom.
LGD: A part de videoclips i ficció, quines altres tasques realitzen?
X.G.: Ens adaptem al client. Oferim per exemple cobertures d’esdeveniments. Tenim bastants mitjans, multicàmera, realització, postproducció… Però el tema que més ens agrada és el vídeo de ficció, creatiu. Tens més llibertat que en un vídeo corporatiu, tot i que també ens agrada fer vídeo corporatiu, és clar.
LGD: I un dels seus productes de ficció és Setè Bar, que s’ha emès per VOTV, i que gaudeix d’un èxit considerable a Internet. Com la valora?
X.G.: Bé, és el nostre primer producte de ficció creat per a televisió. I ens ha costat bastant de fer, és clar. S’han de fer pilots, guions, afinar-ho tot… I evidentment el pressupost ha estat molt ajustat, però ho vèiem clar i ens m’hem sortit. És el primer producte que fem per a televisió que oferim nosaltres.
LGD: És a dir, que no és un encàrrec.
X.G.: Exactament. I això és un repte, però ha estat una bona experiència i ha quedat un producte més que digne i ajustat al que volíem que fos.
LGD: I sens dubte és un punt de partida. Quins projectes de futur té Prisma Films?
X.G.: El que nosaltres tenim pensat ara mateix és ser proveïdors de contingut. Bé, et diria que per a televisió, però estem més orientats a Internet ara mateix, és el futur. Jo crec que d’aquí a uns anys no veurem pas la televisió com la veiem ara, és un mitjà que s’acaba.
LGD: De fet moltes televisions estan fent el pas a Internet amb serveis com el “3 a la carta” de TV3.
X.G.: Exactament. Ara la televisió és unidireccional i lineal; si vols veure quelcom et diuen “has d’estar a davant de la teva televisió a tal hora tal dia”. I això sense tenir en compte els problemes de cobertura. Internet et permet veure el que vulguis on i quant ho vulguis.
LGD: A més a més Internet suposa menys barreres d’entrada econòmiques per a empreses com la seva.
X.G.: Sí, està claríssim que el futur és Internet. Tot i que actualment la televisió encara està molt vigent. Però ja s’ha vist casos de programes que triomfen a Internet tot i que tenen poc èxit en televisió.
LGD: L’exemple típic és “Muchachada Nui”, que és un èxit aclaparador a Internet tot i que no té massa audiència per televisió.
X.G.: Bé, de fet a nosaltres ens ha passat el mateix amb “Setè Bar”, tothom que ho ha vist ho ha vist per Internet.
LGD: I ja per acabar, ens pot donar algun consell per a qui vulgui muntar la seva pròpia empresa?
X.G.: (Riu) Que quin consell li donaria? Sobretot, si té clar que es vol dedicar a això, que tingui perseverança i cregui en la seva idea. La meva és una feina que no és purament de transacció, de vendre una mercaderia, com vendre una barra de pa, que és un intercanvi ràpid i tancat. És bastant sacrificat en el sentit que demana molta implicació i que moltes vegades accedeixes a fer feines sense cobrar per a fer-te un nom, tot i que de vegades sigui una via morta. S’ha de tenir clar que és un procés bastant dur, però que si el passa, pot arribar a on es plantegi arribar. Tenir una empresa no és com treballar per algú altre, que fas les teves hores, te’n vas a casa, i si t’acomiaden tens atur. Però en definitiva es tracta de no arrugar-se, tenir-ho clar i saber el que vols fer.
LGD: Moltes gràcies pel seu temps.
X.G.: A vosaltres.
Text i fotografia: Marc Bellmunt
