La manifestació, impulsada amb vocació unitària, va representar l’expressió del sentiment de Catalunya en una hora decisiva com aquesta amb la participació de grans, petits, pares, mares, fills avis i àvies, amics i amigues d’origen català i vinguts de fora, al crit de “Som una nació amb mil anys d’història i volem ser una nació amb futur”. Per la dignitat dels catalans, d’ahir, d’avui i demà, volem demostrar que tenim dret a decidir el nostre futur en llibertat!
Vaig estar a l’altra manifestació multidinària del 1977 (fa 33 anys), i us poc assegurar que si aquella va ser massiva aquesta la va superar en molt. Si aquella es va dir que eren un milió de persones, aquesta érem molts més. Les xifres sempre generen polèmica, l’important és com ho vàrem viure: ajuntats, fent pinya… de tant en tant s’aixecaven castellers fent castells humans. En el lloc on era jo, estava en BENET, gegantó de la Garriga, aquest que tant fa una cursa de la mitja marató, que va a una manifestació o fa un ball al mig de l’Església.
Quan era petit el meu avi em va dir “A Catalunya no se genera el separatisme sinó que és a Madrid on les seves actuacions el provoquen”. Ara el TC, com deia un conegut diari, ha motivat més assistència a la “Mani” per la sentència jurídicament molt criticada i pel beneplàcit del PP i del PSOE al TC.
I ara què? Els polítics (inclòs el PSC) han de recollir el desig de tantes i tantes famílies i de forma unitària pressionar a PSOE i PP, aprofitant el capital que la societat civil ens ha donat, per redreçar per via legal el que el TC ens ha retallat de l’Estatut, perquè mai més s’oblidin del dret de decidir.
Que el desencant no sigui un fre pel nostre futur.
