Sergi López visita el cinema Alhambra

0
261

Ahir a les vuit de la nit el cinema Alhambra es va omplir per a rebre a Sergi López, que hi assistia per a homenatjar la tasca d’en Miró i la seva família al capdavant del cinema. L’actor català, nascut el 1965 a Vilanova i la Geltrú, és possiblement un dels rostres més reconeguts del cinema català, amb una filmografia que inclou més de quaranta films. El seu treball s’inscriu bàsicament en el cinema d’autor francòfon, amb títols tant reconeguts com “Harry, un ami qui vous veut du bien” (titulada aquí “Harry, un amigo que os quiere”), però també se l’ha pogut veure a treballs amb cineastes catalans (com la recent “Mapa de los sonidos de Tokyo” d’Isabel Coixet) i en produccions més comercials com “El Laberinto del Fauno” de Guillermo del Toro.

lopez_1L’acte estava organitzat pel Cineclub de la Garriga, i va començar amb un breu parlament de presentació de l’actor i de l’acte a peu del teló del Cinema Alhambra. Mercé Baldich començava la seva intervenció alegrant-se de que el cinema estigués ple, “cosa que desafortunadament és poc habitual”, i agraint el “luxe i privilegi” de comptar amb la presència de López. Tanmateix, Baldich va recordar als assistents el “luxe quotidià” que és comptar amb un cinema al poble, que a més a més és un cinema amb una programació de cinema de qualitat que a vegades resulta difícil de trobar a sales comercials o multi cines. La seva intervenció va acabar amb un sentit agraïment a la tasca del cinema Alhambra i a la presència de l’actor Sergi López “que és un regal a en Miró del qual tots en som partícips”.

Després de la intervenció de Baldich, i d’un sonor aplaudiment, Sergi López va prendre la paraula, i amb un to amistós i bromista que mantindria tota la nit va declarar que “em sento encantat de ser el teu regal, Miró. És quasi com ser una d’aquelles noies que surten de pastissos, és clar que en el meu cas hauria de ser un pastís força gran”. L’actor va explicar el seu lligam amb la Garriga, on hi té diversos amics, i va presentar la projecció d’una de les seves últimes pel·lícules, “Partir”, insistint en el fàcil que li havia resultat acudir a l’acte per donar suport a en Miró, i com d’àrdua és la tasca de projectar bon cinema a l’actualitat. Dit això, l’actor va emplaçar al públic a la sessió de preguntes i respostes de després de la projecció de la pel·lícula i aquesta va començar. La projecció de la pel·lícula va ser rebuda amb aplaudiments per part del públic, i després d’un breu moment de descans per a que es recuperés de la intensa calor que feia a la sala, Sergi López va començar una sessió de preguntes i respostes amb el públic.

El primer que va explicar López van ser els seus inicis en el teatre i el cinema, i la seva entrada al món de la interpretació de la mà de Toni Albà, veí de Vilanova i la Geltrú, que el va introduir a l’escola d’interpretació de París on iniciaria la seva carrera a l’any 90. L‘actor va explicar com durant els seus estudis a París es va presentar a un anunci de càsting que buscava “un actor amb accent espanyol”. López encara no parlava prou bé el francès, però assistint a aquella convocatòria va conèixer al director de les primeres pel·lícules en les que participaria i que més tard el portarien a ser descobert en la sisena pel·lícula del director, que va ser un èxit al festival de Cannes. Segons López, “em reconec bastant en aquest cinema d’autor francès, que té els seus temps, on pots treballar al teu ritme, sense buscar vendre entrades”.

lopez_2L’actor també va explicar com es sent “immensament afortunat” i com és “el primer sorprès pel que em passa”. Va arribar fins i tot a comentar com es sent “una mica farsant, a vegades tinc por de que un dia m’enganxin. El cinema és un ofici de farsants, on hi passen coses molt estranyes, com llegir un guió i veure que hi posa : fan l’amor com no l’han fet mai. Què coi vol dir això? Em fa molta gràcia”.

Quan li varen preguntar si després d’haver treballat amb directors famosos com Del Toro i Coixet encara es sentia un farsant, López va explicar que “no me’n sento tant perquè tothom ho és una mica, de farsant. Al principi creia que els actors que en saben, que són bons, simplement arriben i fan la seva feina perquè són així de bons, però sempre has de treballar des de zero, és una mica com el Barça d’en Guardiola: si no treballes sempre, sense tindre en compte que la setmana passada ho has fet genial, et pots enfonsar”.

El públic també li va preguntar pel tipus de papers que habitualment interpreta, d’home apassionat i fogós. López explicava que “jo sóc tímid, però m’he de creure el que posa al paper. No necessito reconèixer-me en el personatge com altres actors, perquè m’agrada actuar. I no m’agrada especialment sortir despullat, però ja ni m’ho plantejo. Les escenes de sexe en cinema són potser la cosa més llunyana que hi ha del sexe real, tot és molt planificat i mecànic. I òbviament no fem l’amor de debò”.

lopez_4La franquesa de l’actor va arrencar més d’una rialla al públic, que també li va preguntar per la fama i el treball en televisió, al que l’actor va contestar que “no m’agrada la televisió, i ser famós mai ha estat el meu objectiu. La fama, com moltes altres coses, és una cosa que un cop la vius et trobes que no és gens important. Prefereixo fer teatre i cinema d’autor perquè tinc la sort de poder fer el que m’agrada per a viure”.

En darrer lloc se li va preguntar a López per la seva recent estrena de la primera obra de teatre en la que ha participat com a autor, “Non Solum”. López va explicar que és més gratificant per a ell escriure una obra, perquè “en cinema ets un intèrpret de les paraules d’un altre, però en teatre pots crear, dir coses i decidir com, què i perquè ho vols dir. No només fer entreteniment, sinó dir alguna cosa, sense preocupar-te d’agradar-li a tothom”.

En darrer lloc l’actor va fer un petit obsequi a en Miró de part del Cineclub i va acomiadar-se, passada ja la mitjanit, entre aplaudiments, atenent a tothom qui li demanés una fotografia o un autògraf.

El cineclub de la Garriga es va mostrar molt content amb el resultat de l’acte, i aborda ara la preparació de la propera Mostra de Cinema de la Garriga, prevista pel setembre d’enguany.

Text i fotografies: Marc Bellmunt

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.