Ara tenim la constatació de que els fonaments de la democràcia han estat vulnerats, és una sentencia que: arriba tard, és dolenta i es treu en el moment menys oportú.
En democràcia, la voluntat sobirana resideix en el poble quan s’expressa pels canals de participació i d’acord a les lleis. Aquest va ser el cas del referèndum per l’Estatut, conseqüentment la única sentencia possible, i admissible, era la que respectes la totalitat del seu contingut. Qualsevol altra solució sols pot entendre’s com la manifestació de que certes persones es consideren superiors i que volen reescriure la historia. I negar els fets que ens caracteritzen com a col·lectiu humà amb unes arrels, història, cultura i llengua pròpies.
Una sentència que complau tant el PSOE, en paraules del president Rodríguez Zapatero: “Conseguido objetivo” o de la Ministra Sra. Chacón del PSC-PSOE amb les seves desafortunades paraules “El estatuto es mayoritariamente constitucional” com al PP que va presentar el recurs al Constitucional (sense oblidar que encara n’hi ha d’altres). Dos partits que els fets han evidenciat que, amb diferents arguments i tarannàs, buscaven el mateix: “frenar assolir majors cotes d’autogovern a Catalunya”, amb la composició del Tribunal Constitucional, amb membres sorgits de pactes politics i alguns d’ells amb mandats exhaurits, ja els hi anava bé. I així es manifesten en contra dels preceptes que van des dels drets històrics, la llengua i el seu caràcter vehicular, l’ensenyament, el dret civil, la cessió de tributs, etc.
Una complaença directament proporcional a l’increment de la desafectació del ciutadans catalans amb els seus representants i, també, d’indiferència amb un govern que ens diu que sols s’han anul·lat un petit nombre d’articles. Precisament aquells que són el moll del os, ja que sense oblidar que es declara inconstitucional que la solidaritat es pugui limitar a qui la rep faci un esforç similar, cal recordar que es toquen articles que fan referència als trets diferencials de la nostra nació, al declarar-se inconstitucional que el català sigui la llengua d’ús preferent a les administracions catalanes.
Estem en una difícil situació econòmica, amb clares repercussions en el futur que omple d’angoixa a moltes persones, i ara s’afegeix una sentencia que és una bufetada a l’exercici democràtic dels ciutadans. Uns ciutadans que observen la manca de determinació i full de ruta del govern davant d’aquesta solució. Si abans era necessari recuperar la confiança i posar tota la nostra potencialitat a treballar pel futur, ara és urgent, i cal retornar quan abans la veu al poble i atorgar la confiança a un govern sòlid, estable i sensat que, amb determinació i entenent el missatge del Constitucional com un trencament del pacte que en el seu dia va significar la Constitució, guiï la nau col·lectiva cap a la llum, amb seguretat i decisió pel nostre futur i el del nostres descendents.
Copia literal de la meva intervenció en el Ple Extraordinari per a debatre la moció sobre la sentència del Tribunal Constitucional amb la retallada de l’Estatut de Catalunya. (Moció presentada per ERC amb l’adhesió de CIU GIG EILG i Frederic Moreno).
El resultat de la votació va ser de 10 vots favorables a la moció (4 de CiU, 2 d’ERC, 2 d’EILG 2, del GIG i 1 de Frederic Moreno), 1 vot en contra (PP) i 6 abstencions (4 del PSC i 2 d’ICV).
