Que fràgil és la memòria de gent que ara s’oposa a la rehabilitació del centre. A l’actual plaça de Can Dachs hi havia la masia del mateix nom, enderrocada per a construir-hi pisos i un espai central que durant una pila de temps va ser de terra. Recordo que l’Ajuntament, en algunes ocasions, hi va instal·lar envelats per festes. El seu sol de terra era l’únic record que ens quedava del que havia estat un espai conreat, amb horts.
Però el govern municipal d’aleshores: CiU, va decidir urbanitzar la plaça i va encabir-hi un aparcament.
ICV ens hi vam oposar, vam ser l’únic grup que ens vam manifestar contraris, amb el lema: “volem una plaça de veritat”. Una plaça per l’estada, la trobada, per jugar, per seure i trobar-se amb les amistats. Amb el temps l’aparcament s’ha reduït a un sol dia, malgrat els intents de CiU que ho fos tota la setmana. Amb la illa de vianants dels dissabtes, feta a proposta nostra, s’hi va deixar d’aparcar aquest dia, les persones vam recuperar més temps la plaça.
Ara, amb la rehabilitació del centre, la plaça serà de veritat, tot el seu espai i tots els dies de la setmana serà per les persones, perquè aquest és el principal objectiu de la rehabilitació: que els i les vianants guanyem espai.
Fràgil és la memòria de gent que ja no recorden quan Can Dachs era un espai de poble autèntic, ofegat pel creixement immobiliari. Com de fràgil és la memòria de gent que es va oposar a la illa de vianants dels dissabtes, i ara s’ha demostrat un èxit social i comercial. Cap botiga ha tancat i n’hi ha de noves.
Quim Fornés, ICV la Garriga
