Neus Bulbena, l’alcaldessa, ens rep al seu despatx de l’Ajuntament per a ser qüestionada sobre la propera reforma del centre. Amb el document del projecte imprès i a davant seu, ens convida a seure i l’entrevista comença amb les campanades de l’Església de fons. Són les cinc.
L’Espai Digital: Què és el que porta a l’Ajuntament a plantejar-se aquesta reforma del Centre?
Neus Bulbena: Això ve de llarg, és una història de fa molts anys. Com tothom sap, jo formava part del govern de l’anterior legislatura, 2003-2007, i en aquell moment era evident que
L’E.D.: Les infraestructures.
N.B.: Estem parlant de clavegueram, de línies elèctriques, de canalització d’aigua… estem parlant de tot això. En l’últim arranjament de la plaça, quan s’hi varen instal·lar els fanals, no es va canviar la instal·lació elèctrica. Això què vol dir? Que és necessari. No és visible, però és molt necessari. Això pel que fa a la part invisible… la part visible és que tenim unes voreres que són intransitables per a les persones.
La gent s’ha acostumat a que el centre s’hi ha de venir a peu. Abans aparcaves fàcilment davant de qualsevol botiga, però fa anys que això ja no es pot fer. Al centre ja hi anem a peu i hem de facilitar, per tant, que s’hi pugui anar a peu de forma còmoda i segura. Per tot plegat, entorn el 2004 ens vàrem començar a plantejar que el centre necessita una rehabilitació. Es va fer l’estudi de mobilitat i, un cop fet, ja es volia començar les obres, però van arribar les eleccions. Un cop vàrem tornar a tenir la responsabilitat de govern, dues persones que veníem de la legislatura anterior vàrem decidir que era el moment de tirar-ho endavant. El 2008 es va iniciar tot el procés de concurs d’idees i precisament avui dia 31 de maig s’ha adjudicat l’empresa que teòricament ha de fer les obres del centre.
L’E.D.: Dins dels problemes de mobilitat que vostè comenta, com les voreres, la dificultat d’aparcar al centre, fins i tot la dificultat d’aparcar a tot el poble… com encaixa la decisió de reformar primer les dues places del centre?
N.B.: En principi, l’àmbit de reformes que està planificat va des del carrer Figueral fins el “Forn del Sol”. Aquest pla es desenvolupa per a fer-lo en tres fases, perquè tenir tot el poble aixecat de cop ens podria portar un any d’obres, i teníem clar des del principi que s’havien de respectar dues dates: Corpus i la campanya de Nadal. Ni en un moment ni en l’altre podíem tenir el poble aixecat. Llavors es va dividir el pla en tres fases: una des del carrer Figueral fins el carrer Doma, l’altra des del carrer Doma fins el Bar “
L’E.D.: En total 700.000 euros de subvencions dels 900.000 de pressupost de les obres.
N.B.: Les dues altres fases del pla tenien un cost més baix, per tant vàrem dir: “ara que tenim disponibilitat econòmica, fem el tros més car”. Però també hi ha un segon motiu, molt important. Si fem les places primer, tallem el trànsit. És a dir, comencem a acostumar a la gent que pel centre no s’hi ha de passar per circular. Al centre s’hi va, i si cal portar-hi algú en cotxe perquè és una persona discapacitada, se l’hi porta, però s’hi va, es deixa la persona i el cotxe marxa. Tallant el trànsit de les dues places, tallem la circulació, que nosaltres ja fa molt temps que volem que passi per la carretera Nova, que és per on ha de passar. En el moment de fer l’estudi de mobilitat, espero no equivocar-me, es va trobar un percentatge molt elevat, d’entre el 40 i el 50% de gent que travessava el centre només de pas. Molta gent prefereix passar abans pel centre que per la carretera perquè aquesta última a té semàfors, però, a més a més, als que som del poble ens agrada passar-hi, i confesso que jo en sóc una, perquè és més agradable, perquè veus més gent. El que intentem evitar és aquesta circulació de pas pel centre.
L’E.D.: Així, la decisió de reformar primer les places és tant un exercici de pragmatisme econòmic com de pedagogia de mobilitat.
N.B.: Sí, crec que ho defineix molt bé.
L’E.D.: Un dels aspectes que comporta una acció d’aquesta importància són unes obres de mida i duració considerable, que tindran efecte en la vida dels veïns i els comerços del centre. Com es preveu mitigar aquesta afectació?
N.B.: Jo no tinc l’experiència de fer una obra tant grossa, he participat en obres més petites com la de l’Escola de Música o l’Escola Bressol, però eren obres que no afectaven la circulació. És pràcticament una obsessió meva i de l’equip de govern, però, que aquestes obres afectin el menys possible, tot i que una afectació zero és impossible. Per tant, quan estigui designada l’empresa que les farà, el primer que farem serà parlar-hi perquè aquesta gent que es veurà afectada ho sigui el menys possible. S’ha exigit a l’empresa un percentatge concret i fix de comunicació, de neteja i de senyalització, perquè tothom sàpiga perfectament per on ha de passar.
L’E.D.: Quan diu “un percentatge” es refereix a un percentatge econòmic del pressupost.
N.B.: Sí. Mentre les obres estiguin en marxa l’empresa ha de destinar aquesta part del pressupost a que les botigues i els veïns tinguin el menor impacte possible.
L’E.D.: On està previst desplaçar els llocs d’aparcament del centre?
N.B.: Les places d’aparcament del centre que es perden són bàsicament de zona blava, i s’amplien cap a
L’E.D.: Al Garric d’aquest mes s’esmenta que està previst habilitar zones de càrrega i descàrrega extraordinàries pels comerços durant les obres. Està previst també crear zones d’aparcament extraordinàries pels veïns?
N.B.: Pels veïns concretament no. Actualment els veïns de la zona afectada no tenen aparcament. L’únic és un veí que té un garatge a casa seva i que hi té dos cotxes, i nosaltres li garantim que aquests dos cotxes els podrà aparcar durant les obres, o bé l’aparcament que hi ha sota
L’E.D.: Ja passant a un tema menys tècnic, molta gent està centrant la polèmica entorn la reforma del centre en el sauló i les llambordes. Vostè considera el sauló i les llambordes elements d’identitat del poble?
N.B.: Jo penso que les persones són la identitat del poble, i ho tinc claríssim. Que les persones tenen uns entorns que es fan seus, però, també està clar. També està clar que els entorns que tenim ara són el resultat d’una evolució que ha durat anys. Però aquesta reforma és un pas més dins d’aquesta evolució. Tothom es pensa que jo no vull sauló a
Per tant, sauló sí o sauló no? Jo l’altre dia anava per
L’E.D.: Però sí que s’inclou un espai de sauló a
N.B.: Es va fer una reflexió i es va dir: “treure’l del tot, no”. En aquella plaça és més fàcil, perquè és plana.
L’E.D.: I els embornals s’embossen.
N.B.: S’embossen, la sorra es mou… Aquest cap de setmana hem tingut als Geganters i, com que va ploure, a la sorra hi havien uns reguerots importants. Torno a dir el mateix, és un pas més en l’evolució del nostre poble. No la perdrem pas, tenim el Passeig dels Til·lers, tenim
Les llambordes, testimonialment es deixen, i les deixem perquè les hem tingut molts anys, però creiem que és molt més còmode la circulació per altres tipus de paviment. No creiem que s’hagi de deixar tot amb llambordes, tenint en compte la dificultat que suposen per a la circulació de les persones, i que tota aquesta part que remodelarem és de prioritat absoluta pel vianant.
L’E.D.: En una entrevista que els vàrem fer,
N.B.: La meva intenció no és enfotre-me’n de ningú… Es considera que hi ha un espai entorn al gingko (arbre de la plaça) on es pot fer, i és una superfície de
Sobre el Passeig del Doctor Vich, sí es recuperarà com el dels Til·lers: jo d’això ja n’he parlat amb en Lluis Cuspinera, i ja li vaig dir, això és a l’àmbit dos, el primer àmbit és el de les tres fases d’obres que ara iniciem. L’àmbit dos inclou el Passeig dels Til·lers, el passeig del Doctor Vich, Nostra Senyora de
L’E.D.: Tant
N.B.: Els grups polítics no es poden queixar, perquè se’ls va cridar a participar des del primer moment. Que no era la metodologia que ells haguessin triat? No ho sé. Tampoc varen fer cap contraproposta. Hi ha un grup que un cop iniciat el procés va dir “això s’hauria de canviar”, però el procés ja estava engegat. Jo prenc la responsabilitat que comporta dir “tiro per aquí” i no puc anar modificant les regles del joc perquè desorientaria el poble. Per tant, jo puc garantir que això no és una tossuderia meva ni del meu equip de govern. Això és una voluntat d’arreglar aquest centre, de recuperar-lo amb cara i ulls per a les persones.
Triar projectes és una de les feines més difícils que he fet, és complicadíssim, tots tenen coses bones i dolentes. Érem catorze persones opinant sobre el tema. És veritat que hi havia molts tècnics, però també és lògic que els tècnics diguin què és viable i què no és viable. I hi havien representants de l’ASIC i de l’Agenda 21. També hi havien tots els grups polítics que hi varen voler participar, tot i que va haver-hi qui va renunciar a assistir i qui no va poder anar a algunes reunions.
No podem dir que s’hi ha participat poc. Si això s’arriba a posar a debat, d’aquí a deu anys encara estaríem discutint-ho. És cert que es van fer actes públics d’informació de l’avantprojecte, és a dir, hem donat informació. Tot i així, el que ha passat és que hi ha gent que estava preparada per a dir “no” a qualsevol cosa. És un procés que m’ha portat sis anys, perquè el poble recuperi el centre en bones condicions, i hi ha gent que hagués dit no a qualsevol cosa. Ho discutia l’altre dia amb algú: potser hauríem d’haver posat la condició de preservar el sauló, ens costava una línia a les condicions del projecte. I no ho vàrem fer. I aquesta persona em va dir, prou encertadament: “es que si ho haguessis posat, hauria estat una altra cosa la que no els hagués agradat”.
Els canvis creen molta por. A mi personalment em dóna vertigen, en el sentit que seré la responsable o la culpable d’aquesta actuació. Però a mi, enten-me i no ho treguis de context, em paguen per prendre decisions.
Se’m demana que decideixi, que busqui les millors opcions pel municipi. Som 15.300 persones en aquest poble. Una bona massa silenciosa està d’acord amb que tirem això endavant. A una altra bona part de gent li és igual el que fem, hi ha qui diu que no tocaria res i hi ha qui segurament hagués fet aportacions positives al procés si l’haguéssim consultat. Però vàrem triar com vàrem triar. Ho hauríem pogut fer millor? Jo crec que hem estat oberts.
Era un procés que volíem tirar endavant, i per això hem treballat en les subvencions, en el procés del concurs d’idees. I el vàrem començar amb una animalada tant gran com dir: “Com t’imagines el centre de
L’E.D.: És a dir, que han portat el procés com l’han portat en cerca de l’eficiència.
N.B.: I que es faci en un termini raonable. En un any i mig, i mira que el procés va arrencar el desembre del 2008 amb el concurs d’idees, però l’origen de la idea de remodelació del centre és del 2005, quan vàrem començar amb el pla de mobilitat. Em poden dir “estàs improvisant”, però puc haver improvisat en altres temes, però en aquest no.
L’E.D.: Iniciatives com les que demana
N.B.: És inviable. I dir “la opció C és possible”… La opció C de Barcelona era una cosa de quan no s’havia començat absolutament res. Aquí ja hem gastat vora de 60.000 euros en el projecte i el concurs d’idees. Als cinc finalistes se’ls varen pagar 4.000 euros a cadascun perquè desenvolupessin el seu projecte, però és que al guanyador se li han pagat 35.000 per fer el projecte definitiu dels tres trams de l’àmbit u. Què fem? “Borrón y cuenta nueva“? Fent cas a algú que qui sap si serà o no representatiu?
Hi ha una massa silenciosa molt important. Qui està d’acord amb les coses no surt al carrer a dir “jo hi estic d’acord”. Habitualment, i això en política s’aprèn molt ràpidament, qui surt és qui està en contra. Sobretot, no li trec valor a això, però sí que és veritat que qui està en contra és qui té més ganes de dir-ho. Qui està d’acord et troba pel carrer i et diu “ostres, a veure quan comenceu”.
L’E.D.: El Pla de Mobilitat del RACC data del 2005. Segons experts en mobilitat, els plans de mobilitat s’han de renovar cada quatre anys, i més quan han resultat modificats com el de
N.B.: Si parles amb l’oposició, el primer que et diran és que no està aprovat pel Ple. Recordo que el Pla és del 2005, fruit d’un procés de participació, però la nostra errada va ser que no vàrem fer la refosa. Va sortir en el plenari si l’aprovaríem el juny. I jo vaig dir que és inviable, perquè hi ha hagut modificacions, aprovar aquell pla de mobilitat és inviable ara mateix. Per tant, l’haurem de fer de nou i plantejar-nos tots els canvis que hi ha hagut. Jo crec que sí que s’haurà de fer i passar-lo per l’aprovació del Ple.
L’E.D.: Quan està previst que s’iniciïn les properes fases de la reforma del centre?
N.B.: Si hi ha fons i l’any que ve no ens limiten l’endeutament, perquè estem amb un pla de sanejament i ha sortit el “decretazo”, en principi la idea inicial era: fer ara la primera fase, de gener a Corpus fer la segona fase, i passat Corpus fins Nadal fer la tercera. Això és l’ideal, que a finals del 2011 s’hagi acabat l’àmbit u. Però hi ha una postura més realista, que seria 2010 un,
L’E.D.: I a més a més hi ha eleccions l’any que ve.
N.B.: Sí, hi ha eleccions, però jo crec que hi ha una cosa molt clara: independentment de qui entri a l’Ajuntament, s’ha de ser responsable. Ja ho vàrem ser nosaltres quan vàrem entrar el 2003, que hi va haver una despesa importantíssima amb la remodelació del Patronat, que segurament nosaltres, els que vàrem entrar en aquell moment, no haguéssim fet.
No vàrem dir “què fem per a desmontar-lo?” sinó que vàrem tirar-ho endavant, per treure-hi valor, per apropar la idea del Patronat a la que nosaltres en teníem, però no vàrem tirar enrere. Un ha de ser responsable. Aquest matí jo tenia una reunió, i em deien “quan es va dir això tu no hi eres, per tant no ets responsable”, però jo sí que sóc responsable, perquè sóc la continuadora d’anteriors legislatures. Jo he de donar la cara pel meu càrrec per les decisions que s’han pres en altres legislatures.
Jo espero que, entri qui entri, amb les modificacions que vulgui aplicar, ho tiri endavant. Perquè seria molt irresponsable tirar enrere un projecte engegat, pagat, i que continua amb la tasca de l’Ajuntament.
L’E.D.: Es podria dir que veu aquesta reforma com el seu llegat cap al poble?
N.B.: Jo penso que és un pas més en la millora del municipi. Llegat meu no, segur. Jo seré la responsable o la culpable, però això per a tot el que s’ha decidit en la meva legislatura. Però a mi el meu sou me’l paguen, com deia abans, per a ser responsable i prendre decisions. Sincerament, no pretenc deixar la meva empremta, no és el meu objectiu ni crec que sigui el del meu equip de govern.
L’E.D.: Finalment, els vol dir res als nostres lectors?
N.B.: Que estic oberta a qualsevol persona que em vulgui preguntar alguna cosa. Prefereixo que la gent vingui directament, m’ho pregunti i en parlem, que no pas que es digui animalades com les que es diuen que estem a punt d’asfaltar el Passeig. Sóc una persona a qui li agrada parlar cara a cara, i penso que és la millor manera d’aclarir les coses. Heu pogut comprovar que jo sóc una persona que escric poc, perquè les interpretacions dels escrits són molt diverses, i sense voler pots dir quelcom que algú interpreti malament. Prefereixo que la gent em pregunti, i que em contradigui, estem en democràcia i hi ha llibertat d’expressió, sempre que no es caigui en el insult. La crítica ens fa avançar, i més als que governem. Espero que s’acabi dient que sóc la responsable, no la culpable de la reforma.
L’E.D.: Moltes gràcies per concedir-nos l’entrevista. Bona tarda.
N.B.: Gràcies a vosaltres.
Text i fotografia: Marc Bellmunt
