El proppassat dijous 27a la Biblioteca Núria Albó es va presentar l’estudi “Història de la Sardana a la Garriga“, d’Alfons Gómez i González. L’estudi és un repàs amb precisió notarial per la història de la sardana a la Garriga, i recopila dades sobre el tema d’una manera exhaustiva i sistematitzada, establint-se com un punt d’inici per a qualsevol estudi sobre el tema que es faci d’ara en endavant. L’autor, nascut a A Coruña el 1964, ha estat un element visible de la vida cultural del poble des de la seva arribada, col·laborant des de 1978 amb l’organització del Corpus, participant a la junta gestora del Centre Excursionista i exercint de portaveu dels sardanistes des de 2007.
L’acte es va iniciar amb una presentació per part de Víctor Rodríguez, de la Fundació Maurí, que va detallar el procés històric de la sardana, des dels seus inicis a l’Empordà, on se’n té la primera referència al 1780. La popularització del ball a tota Catalunya no es dispararia fins el 1830. En aquest període, les sardanes manllevaven elements de les òperes italianes de compositors com Verdi, i l’estrena al Liceu d’una d’aquestes òperes va fer populars les sardanes a Barcelona.
Posteriorment, el noucentisme i el catalanisme polític, amb la Lliga Regionalista al capdavant, farien seva la sardana i la establirien com a dansa nacional de Catalunya. La primera ballada de sardanes a la Garriga està documentada al 1907, i s’atribueix a la influència exercida per burgesos i il·lustrats que prenien les aigües al Balneari Blancafort.
Amb el franquisme la sardana es va reprimir menys que altres expressions de catalanitat, però amb tot la dansa es va veure ofegada per la dictadura. Molt més endavant, al 1985, es funda la Associació Sardanista de la Garriga, on han arribat a existir sis colles sardanistes competitives.
La segona part de l’acte va recaure en el discurs de l’autor, que va explicar que havia tingut “totes les portes obertes durant la recerca”. L’autor va tindre un record emotiu per a totes les anècdotes viscudes durant la recopilació de material, i va atribuir l’origen de l’estudi a les converses mantingudes amb Isidro Gotanegra, membre de la primera junta sardanista de la Garriga. Gómez no va dubtar a qualificar de “poca cosa” el seu estudi en comparació amb la labor d’aquesta junta, i després d’agrair a la Biblioteca Núria Albó i a la Fundació Maurí el seu suport i haver-lo fet sentir “com a casa”, els va fer entrega a ambdues institucions de còpies de l’estudi, entre aplaudiments del públic. L’estudi romandrà a aquestes biblioteques per a la seva consulta per part del públic.
