La Fundació Maurí i la reforma del centre de la Garriga

La Garriga és la població vallesana amb el conjunt arquitectònic més important dels darrers cent vint-i-cinc anys, amb un Passeig singular i una ronda del Carril que resumeix bona part del passat arquitectònic del país.

Des de l’any 1973, quan s’enderrocà el Casinet i l’antic “Hotel Cataluña”, la població, a través de moviments associatius, alguns ja desapareguts, va iniciar les campanyes de protecció i sensibilització del ric patrimoni arquitectònic i paisatgístic garriguenc. L’any 1973 la Fundació Maurí va registrar a l’Ajuntament la primera instància demanant la protecció de 18 edificis modernistes.
A partir d’aquest moment, junt amb altres entitats i associacions culturals, es van endegar campanyes de protecció d’aquest patrimoni. Així, el 1976 es redactà el “Manifest en Defensa del Patrimoni Arquitectònic Paisatgístic de la Garriga” i es van presentar documents, primer davant dels dos darrers ajuntaments franquistes, més tard davant dels ajuntaments democràtics. Així nasqueren les campanyes demanant la incoació de “Monumento Histórico Artístico de Interés Nacional” de la mansana Raspall (1974), la campanya de protecció de la “Torre Sant Josep” (1976), “Salvem la ronda del Carril” (1976) i “Salvem la Torre del Ocells” (1976).

Els darrers anys molts garriguencs s’han mobilitzat per les obres del Balneari Blancafort i per evitar l’enderroc de la casa de la Sínia. Ara es mobilitzen per salvar la idiosincràsia de l’espai de la Plaça de l’Església, intentant que es conservi l’històric paviment de sauló i les llambordes en l’espai rodat per a vehicles.

Els canvis en la fisonomia urbana de pobles i ciutats són inevitables al llarg de la història. També aconsellables. Ara bé, han de ser el resultat d’un procés gradual, raonat i pactat que cada generació adapta a les seves necessitats. Intervenir en els paisatges és fer-ho també en la memòria i records de la gent. Aquests canvis no es poden percebre com un caprici estètic dels vaivens momentanis o conjunturals. Ni molt menys s’haurien de poder percebre com una imposició.

Tenint en compte la trajectòria de la Fundació Maurí en la defensa del patrimoni garriguenc, aquesta es veu amb el deure i l’obligació moral de manifestar el seu desacord amb el tractament de la rehabilitació de la Plaça de l’Església i de l’espai rodat adjacent. Aquesta no és una posició immobilista, sinó un prec per a la conservació i respecte dels trets propis del centre i en particular de la Plaça de l’Església, singularitzats sobretot en les llambordes i el sauló.

Lamentem, finalment, que la societat civil hagi tingut poc pes i representativitat en la gestació i desenvolupament del procés que ha desembocat en l’actual projecte, així com la falta d’acord –de comprensió– que el projecte ha generat entre una part molt significativa de la societat garriguenca.

La Fundació Maurí donarà suport a totes les iniciatives que s’expressin en aquest sentit i recollirà adhesions d’entitats i particulars a l’opinió manifestada en aquest escrit (fundaciomauri@gmail.com).

 Albert Benzekry Fortuny, Albert Benzekry Arimon, Josep Castells, Lluís Cuspinera, Víctor Rodríguez i Martí Sunyol, patrons de la Fundació Maurí.