Enveja en diuen. Em comentava un amic i observador de la societat del coneixement, un garriguenc conscient de les potencialitats que ens ofereixen les noves tecnologies, que els ajuntaments veïns de Granollers, Canovelles,
Un pla director que consolida la iniciativa pública en l’impuls de la societat del coneixement, i que detalla desenes d’actuacions concretes per modernitzar l’administració, per planificar i dinamitzar les infraestructures necessàries, per extendre el coneixement i l’ús de les TIC entre administració i administrats, per aportar valor real a la innovació tecnològica i que se’n puguin aprofitar iniciatives cíviques, econòmiques, públiques i privades. Pensament estratègic i xarxa, això cal en l’àmbit de la societat del coneixement. Això és el què manca al nostre Ajuntament.
Aquí ja en tenim de bona voluntat. Els tècnics fan el què poden i amb els recursos de què disposen, que són migrats. Els polítics desapareixen en favor dels tècnics. Com que no hi ha directrius clares, cadascú fa el què bonament pot i així estem. Actuacions aïllades, puntuals, inconnexes i absolutament mancades de cap estratègia. Algú ha pensat en com podríem crear sinergies amb el nostre entorn, amb la societat civil, entre la mateixa administració per extreure tot el què les TIC ens poden oferir? El millor: els plans directors són processos participatius, 2.0 en concepció i en execució, on s’hauria de posar en pràctica allò de la política feta entre tots. Aquí al poble, em temo que la propera vegada que algú parli de participació la gent l’enviarà Congost avall, vistes les experiències galdoses que hem tingut.
Res, no ens queda més remei que posar-nos-hi. Posar-hi esforç i voluntat, experiència i obertura de mires. Modernitzar mentalitats. Mobilitzar recursos. I segurament canviar de gent que dirigeix la política tecnològica del poble, que potser també convindria
