Aquest dissabte
L’acte informatiu titulat “Què hi ha darrere d’aquesta incineradora?” va fer un repàs exhaustiu a la informació sobre la planta de biomassa de la que disposa
Aquest repàs va passar per diferents punts, que els detallarem a continuació. També poden veure acompanyant el text les imatges de la presentació de diapositives que els membres de
Introducció
El president de
El president de
Pocurull també va esmentar que “no hi ha cap pla forestal presentat que garanteixi el subministrament i l’explotació sostenible dels boscos” i que segons l’activitat prevista en el projecte per la planta, caldria “anar a més de 50 quilòmetres a la rodona per abastir-la”, o recórrer a “altres fonts”. També va formular una incògnita sobre què es cremarà a la incineradora.
Amb tot, el president de
Emissions i impacte
El segon ponent de l’acte va ser Jordi Gràcia, químic. Gràcia va repassar l’impacte tèrmic i químic de la planta projectada, incidint en el volum d’emissions, que seria comparable a “el volum del Camp Nou cada hora”, i que tindria “uns efectes que no estan estudiats en l’entorn”, provocant un “deteriorament indiscutible de la qualitat de l’aire”.
També va destacar que el procés de combustió allibera el CO2 contingut en la matèria cremada, que a més a més generaria “1.200 tones de cendra a l’any, que estarien destinades a un abocador controlat, perquè no es poden fer servir per a compostatge, com pretén l’empresa”. Gràcia va destacar que aquesta impossibilitat d’emprar les cendres com a fertilitzant està confirmat per la pròpia Conselleria de Medi Ambient.
Subministrament i mobilitat
La següent part de l’exposició va ser a càrrec de Ferran Gontan, regidor de les Franqueses. Gontan va cridar l’atenció sobre el fet que les necessitats d’abastiment d’aigua de la planta no estan recollides en el projecte, i sobre la duresa de l’aigua de la zona de
També es va referir a l’increment de circulació de camions que provocaria la instal·lació de la planta al polígon. Aquest increment en el trànsit provocaria problemes de mobilitat a
Finalment, va destacar que la localització de la planta a tocar del riu és impossible, ja que el riu és un espai protegit pel programa Xarxa Natura 2000, amb gran riquesa d’espècies animals, i considerat corredor biològic protegit.
Irregularitats urbanístiques
Ramon Anton, arquitecte tècnic, es va fer càrrec de la part de l’exposició que va valorar l’actuació de les autoritats pertinents en el camp urbanístic, amb un títol tan explícit per les seves diapositives com “irregularitats urbanístiques”.
L’arquitecte va començar la seva intervenció explicant com s’ha canviat el Pla d’Ordenació Municipal per a incrementar l’edificació del sector B-8 d’un 3% a un 30% i s’hi han previst noves activitats.
Va remarcar que es tracta d’un “plantejament urbanístic a mida de l’empresa” i va valorar que una modificació d’aquest nivell del Pla no és pròpia d’una modificació puntual, sinó que fa necessària una revisió general del mateix.
A més a més, l’arquitecte va detallar la manera en que la llera del riu “s’ocupa gradualment quan Reciclatges Tamayo hi va fent abocaments irregulars”. Segons l’arquitecte, això va portar a la tramitació d’un expedient de major cabuda, que es va tramitar de forma irregular, sense avisar a tots els veïns, on no es va presentar l’Associació Catalana de l’Aigua, i on les al·legacions de l’Ajuntament van ser descartades pel jutge sense que l’Ajuntament fes recurs, i que Ramon Anton va qualificar de “greu deixadesa de les seves funcions”.
Per tancar la seva aportació a l’acte, l’arquitecte va cridar l’atenció sobre un fet que no s’havia comentat fins llavors: l’edificació de la planta està prevista dintre d’una zona “inundable, de risc d’inundació greu, on per llei no es poden fer ni equipaments ni ús industrial”.
Participació ciutadana
Després de la ponència de Ramon Anton, Frederic Moreno, regidor no adscrit de
Salut
Després de la intervenció de Frederic Moreno, va ser el torn de Joan Padrós, metge internista de l’Hospital de Granollers i consultor ètic de Metges de Catalunya. El Dr. Padrós va parlar al públic dels riscos per a la salut de la població i els veïns de la planta, sentenciant que “la combustió de matèria, orgànica o no, és contaminant, i allibera partícules potencialment tòxiques, mutagèniques i cancerígenes a l’atmosfera”.
Padrós va citar un article d’un butlletí de
Conclusions
Tancada la intervenció sobre salut, Ferran Gontan va prendre de nou la paraula per tal d’explicar les accions dutes a terme per
Un cop fet aquest recull d’opinions, va donar la paraula al que tancaria l’acte, Alfons López Salgueiro, enginyer químic i ex director del departament de Qualitat Ambiental de
López Salgueiro va començar de forma rotunda la seva exposició, dient que “la mentida està servida, no tenim molta biomassa”. Va seguir explicant que la biomassa és una tecnologia que aprofita poc l’energia i que és cara, a més a més que “no tenim biomassa ni per un 10% de les nostres necessitats energètiques”.
Segons Salgueiro, cal mirar cap altres opcions, com els cultius energètics i el bio dièsel, i no es poden subvencionar inversions poc sostenibles com les plantes de biomassa. Va destacar, també, que “les administracions haurien de vetllar pel compliment de la llei”, que especifica que només es poden subvencionar iniciatives d’energia sostenible que aprofitin més del 55% de la seva producció, quan “amb prou feines es pot arribar a aprofitar un 18% de l’energia de la biomassa”.
Seguint amb el seu to contundent, va explicar que “no pot ser que s’iniciï un tràmit quan l’espai no és adequat per llei, i no es té el Certificat de Compatibilitat Urbanística: estan fent perdre el temps als tècnics i malbaratant recursos públics”.
Després de la intervenció de Salgueiro, Joan Pocurull va tancar l’acte demanant el suport a
Text i fotografia: Marc Bellmunt