La Plataforma Antiincineradora desborda l’Auditori de l’Escola de Música

Aquest dissabte la Plataforma Antiincineradora del Congost (PAC) va celebrar a l’Auditori de l’Escola de Música un acte informatiu que va acabar sent multitudinari, superant de molt les expectatives de l’organització, i omplint l’Auditori de tal manera que fins i tot els passadissos entre les files de seients van ser utilitzats amb cadires infantils com a espai pel públic.

L’acte informatiu titulat “Què hi ha darrere d’aquesta incineradora?” va fer un repàs exhaustiu a la informació sobre la planta de biomassa de la que disposa la PAC, amb la participació d’experts de diferents camps, tals com la química i la medicina, a més a més de la participació d’actors de la vida política tant de la Garriga com dels pobles del voltant.

Aquest repàs va passar per diferents punts, que els detallarem a continuació. També poden veure acompanyant el text les imatges de la presentació de diapositives que els membres de la PAC van fer servir.

Introducció

El president de la PAC, Joan Pocurull, va obrir l’acte amb una breu introducció de la informació que es presentaria al públic. Pocurull va insistir en que la PAC només empraria “informació contrastada, que sorgeix d’una preocupació per la salut dels afectats i per saber què hi ha darrere d’aquesta planta”. El primer punt de l’exposició de Pocurull va ser deixar ben clar que el que es vol edificar al sector B-8 és una incineradora, no una planta de biomassa, i que tot i així la biomassa és energia renovable, però no neta. També va remarcar que la planta no té previst l’aprofitament de la calor generada, o sigui que no es pot parlar de cogeneració, sinó només d’un aprofitament de poca intensitat de l’energia elèctrica.

El president de la PAC també va destacar l’aparença de la planta que es projecta, que comptaria amb una xemeneia de 22 metres d’alçada, que fumejaria durant les 24 hores del dia 330 dies a l’any. A més a més, també va incidir en que la localització projectada de la planta “viola el principi de prevenció de quatre quilòmetres de radi sense població” que es menciona al propi projecte i que afecta no només a la Garriga, sinó també a Llerona, l’Ametlla i les Franqueses.

Pocurull també va esmentar que “no hi ha cap pla forestal presentat que garanteixi el subministrament i l’explotació sostenible dels boscos” i que segons l’activitat prevista en el projecte per la planta, caldria “anar a més de 50 quilòmetres a la rodona per abastir-la”, o recórrer a “altres fonts”. També va formular una incògnita sobre què es cremarà a la incineradora.

Amb tot, el president de la PAC va tancar la seva intervenció declarant que el projecte fa “mala olor” perquè no s’ha preguntat al poble, s’ha tramitat “de pressa i de tapat” i que “anteposa els interessos d’una empresa provada davant dels del poble” creant un greuge comparatiu.

Emissions i impacte

El segon ponent de l’acte va ser Jordi Gràcia, químic. Gràcia va repassar l’impacte tèrmic i químic de la planta projectada, incidint en el volum d’emissions, que seria comparable a “el volum del Camp Nou cada hora”, i que tindria “uns efectes que no estan estudiats en l’entorn”, provocant un “deteriorament indiscutible de la qualitat de l’aire”.

També va destacar que el procés de combustió allibera el CO² contingut en la matèria cremada, que a més a més generaria “1.200 tones de cendra a l’any, que estarien destinades a un abocador controlat, perquè no es poden fer servir per a compostatge, com pretén l’empresa”. Gràcia va destacar que aquesta impossibilitat d’emprar les cendres com a fertilitzant està confirmat per la pròpia Conselleria de Medi Ambient.

Subministrament i mobilitat

La següent part de l’exposició va ser a càrrec de Ferran Gontan, regidor de les Franqueses. Gontan va cridar l’atenció sobre el fet que les necessitats d’abastiment d’aigua de la planta no estan recollides en el projecte, i sobre la duresa de l’aigua de la zona de la Garriga. Segons Gontan, això provocaria la necessitat de tractar l’aigua per al seu ús a la incineradora, creant una quantitat important de deixalles en forma de salnitre, que tampoc no se sap on s’emmagatzemarien.

També es va referir a l’increment de circulació de camions que provocaria la instal·lació de la planta al polígon. Aquest increment en el trànsit provocaria problemes de mobilitat a la Garriga i les Franqueses, a més de reduir l’eficàcia de la planta donades les emissions de CO2 dels camions que transporten la matèria per a fer cremar.

Finalment, va destacar que la localització de la planta a tocar del riu és impossible, ja que el riu és un espai protegit pel programa Xarxa Natura 2000, amb gran riquesa d’espècies animals, i considerat corredor biològic protegit.

Irregularitats urbanístiques

Ramon Anton, arquitecte tècnic, es va fer càrrec de la part de l’exposició que va valorar l’actuació de les autoritats pertinents en el camp urbanístic, amb un títol tan explícit per les seves diapositives com “irregularitats urbanístiques”.

L’arquitecte va començar la seva intervenció explicant com s’ha canviat el Pla d’Ordenació Municipal per a incrementar l’edificació del sector B-8 d’un 3% a un 30% i s’hi han previst noves activitats.

Va remarcar que es tracta d’un “plantejament urbanístic a mida de l’empresa” i va valorar que una modificació d’aquest nivell del Pla no és pròpia d’una modificació puntual, sinó que fa necessària una revisió general del mateix.

A més a més, l’arquitecte va detallar la manera en que la llera del riu “s’ocupa gradualment quan Reciclatges Tamayo hi va fent abocaments irregulars”. Segons l’arquitecte, això va portar a la tramitació d’un expedient de major cabuda, que es va tramitar de forma irregular, sense avisar a tots els veïns, on no es va presentar l’Associació Catalana de l’Aigua, i on les al·legacions de l’Ajuntament van ser descartades pel jutge sense que l’Ajuntament fes recurs, i que Ramon Anton va qualificar de “greu deixadesa de les seves funcions”.

Per tancar la seva aportació a l’acte, l’arquitecte va cridar l’atenció sobre un fet que no s’havia comentat fins llavors: l’edificació de la planta està prevista dintre d’una zona “inundable, de risc d’inundació greu, on per llei no es poden fer ni equipaments ni ús industrial”.

Participació ciutadana

Després de la ponència de Ramon Anton, Frederic Moreno,  regidor no adscrit de la Garriga, va prendre la paraula per parlar sobre la “manca de participació sospitosa” de la ciutadania en tot l’assumpte de l’incineradora. Moreno va criticar durament que no es fes cap enquesta a la població sobre el tema, i que no participessin en el debat les autoritats dels altres municipis afectats. Va destacar, també, la “inexistència de debat públic” i va recordar que la PAC va recollir més de 3.000 signatures contra la planta, a les que l’Ajuntament “fa cas omís”.

Salut

Després de la intervenció de Frederic Moreno, va ser el torn de Joan Padrós, metge internista de l’Hospital de Granollers i consultor ètic de Metges de Catalunya. El Dr. Padrós va parlar al públic dels riscos per a la salut de la població i els veïns de la planta, sentenciant que “la combustió de matèria, orgànica o no, és contaminant, i allibera partícules potencialment tòxiques, mutagèniques i cancerígenes a l’atmosfera”.

Padrós va citar un article d’un butlletí de la Organització Mundial de la Salut de l’any 2000, on s’aporten “proves sòlides de que l’exposició a combustió de biomassa provoca susceptibilitat a infeccions i malalties respiratòries, a més d’una major mortalitat infantil en la població afectada”. També va destacar que “per sofisticats que siguin, les partícules ultrapassen els filtres de les plantes” i que aquestes emissions són “especialment perilloses per poblacions sensibles com els infants, les embarassades i la gent gran”. Joan Padrós va tancar la seva intervenció declarant que “l’aire serà molt més perjudicial si hi ha la planta de biomassa”.

Conclusions

Tancada la intervenció sobre salut, Ferran Gontan va prendre de nou la paraula per tal d’explicar les accions dutes a terme per la PAC contra la construcció de la incineradora, des de la presentació d’al·legacions al projecte fins a la resolució per unanimitat d’una resolució contra la mateixa al ple de les Franqueses. També va aportar a l’exposició un resum d’opinions d’altres organitzacions com Greenpeace, el Centre d’Ecologia i Processos Alternatius o Ecologistes de Catalunya.

Un cop fet aquest recull d’opinions, va donar la paraula al que tancaria l’acte, Alfons López Salgueiro, enginyer químic i ex director del departament de Qualitat Ambiental de la Conselleria de Medi Ambient.

López Salgueiro va començar de forma rotunda la seva exposició, dient que “la mentida està servida, no tenim molta biomassa”. Va seguir explicant que la biomassa és una tecnologia que aprofita poc l’energia i que és cara, a més a més que “no tenim biomassa ni per un 10% de les nostres necessitats energètiques”.

Segons Salgueiro, cal mirar cap altres opcions, com els cultius energètics i el bio dièsel, i no es poden subvencionar inversions poc sostenibles com les plantes de biomassa. Va destacar, també, que “les administracions haurien de vetllar pel compliment de la llei”, que especifica que només es poden subvencionar iniciatives d’energia sostenible que aprofitin més del 55% de la seva producció, quan “amb prou feines es pot arribar a aprofitar un 18% de l’energia de la biomassa”.

Seguint amb el seu to contundent, va explicar que “no pot ser que s’iniciï un tràmit quan l’espai no és adequat per llei, i no es té el Certificat de Compatibilitat Urbanística: estan fent perdre el temps als tècnics i malbaratant recursos públics”.

Després de la intervenció de Salgueiro, Joan Pocurull va tancar l’acte demanant el suport a la PAC als assistents entre forts aplaudiments i preguntes del públic. Es va trigar més d’un quart d’hora a que el públic sortís en la seva totalitat de l’Auditori de l’Escola de Música, i membres de la PAC van declarar que “l’acte ha estat un èxit que no ens esperàvem, però que ens dóna esperança.”

Text i fotografia: Marc Bellmunt