Als que no tenen memòria històrica

Sols vull fer un petit homenatge a totes aquelles persones que varen donar el millors anys de la seva vida per la Garriga, per la seva gent i per el Patronat Parroquial, avui dia Patronat.

Dels anys 40 als 70, anys amb un grau molt elevat d’anticatalanisme i amb un alt contingut de repressió a tota la cultura catalana per part del govern, ells, amb el seu esforç i dedicació, van fer possible que en el poble de la Garriga, la seva  gent, pogués gaudir del Patronat Parroquial amb tota la seva plenitud.

Recordem les sardanes, el cinema, les funcions de teatre, la Passió i, per descomptat, els famosos Pastorets.

A tots el que no teniu memòria històrica i per tots aquell nouvinguts, cal recordar a un  munt de persones que, després de treballar, dedicaren les seves hores d’esbarjo en benefici del poble i que el seu únic salari era la satisfacció de veure la seva gent gaudint en temps que pintàvem bastos.

No vull recordar aquells temps, els més foscos de la nostra història més recent,  però sí recordar a totes aquelles persones que varen fer el possible perquè avui dia puguem gaudir del Patronat.

Persones amb noms i cognoms que mai gaudiran de cap carrer, plaça o biblioteca i que ni tan sols el seus noms i cognoms sortiran en el llibre de les Persones Il·lustres de la Garriga.

Jo, personalment, com a ciutadà de la Garriga que he viscut i he gaudit en pròpia pell tots els esdeveniments, declaro públicament Persones Il·lustres a tots els que varen fer possible un somni i que avui dia és tota una realitat, el Patronat, i que amb el seu esforç i dedicació varen gaudir tots d’uns moments inoblidables.

Per a qui l’interessi, en el llibre En el Cinquantenari del Patronat Parroquial de la Garriga, crònica de Francesc Puigdomènech i Tey, hi trobareu totes aquelles persones amb noms i cognoms que jo personalment no puc ni vull deixar en l’oblit.