Divendres 16 d’abril, a les set de la tarda, el Patronat es va omplir de gom a gom per acollir l’acte central de les celebracions del centenari de l’Asil-Hospital. L’acte, on es presentaria l’Auca del Centenari i s’imposaria la Medalla d’Honor de la Garriga a l’Asil, va comptar amb la presència de l’Honorable Consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, així com la del director de Serveis Territorials de Barcelona, Sr. Josep González. Les autoritats locals estaven representades per l’Alcaldessa, a més de diversos membres de la vida política de la Garriga, inclòs l’exalcalde Alfred Vilar.
Santi Faro va exercir de mestre de cerimònies presentant tots els participants i obrint l’acte amb agraïments a la Consellera, a l’Alcaldessa, a tots els assistents i, molt especialment, a la delegació de les Germanes Darderes (que van gestionar durant vuitanta-nou anys l’Asil) que va assistir a l’acte. Faro va recordar la inauguració de l’Asil el 1910, en un panorama molt diferent a l’actual, on l’Asil ocupa més de dos mil metres quadrats, compta amb setanta-cinc places fixes, dotze places de centre de dia i sis més de llar residència. Aquest canvi va ser atribuït per Faro a que és una institució viva, que ha canviat el seu paper en aquests cent anys, però que encara “atresora molts records entre les seves parets, tant dels que hi són com dels que no hi són”.
El Doctor Joan Cruells, actual gerent de la institució, va ser el següent a prendre el micròfon. Després de donar la benvinguda a tots els assistents i a les autoritats a “casa nostra”, Cruells va dedicar un moment a disculpar a Mossèn Jordi Mas, que es va dispensar de l’acte per problemes de salut. El que va seguir va ser un exhaustiu repàs a la història de l’Asil durant aquest primer centenari de vida.
Cent anys d’Asil
Cruells va detallar com l’Asil es va fundar el 1910, creat a partir d’una associació de beneficència garriguenca. Més endavant es va crear la Junta de Caritat, que el 1911 va començar a acceptar aportacions econòmiques particulars, entre elles dues mil cinc-centes pessetes per part de l’Ajuntament. El 1912 es va posar la primera pedra de l’edifici, obra de Joan Raspall, i es van plantar moreres a tot el municipi per a commemorar l’inici de l’obra.
L’Asil va ser gestionat des de llavors per les monges darderes, fins el 1936, en que es va convertir amb la marxa de les monges en hospital militar durant la Guerra Civil. Fins 1941 les religioses no van poder tornar-hi. Les funcions d’aquesta institució van anar creixent amb el temps, fins que el 1962 es va decidir crear un edifici annex. Al 1963 l’Asil ja atenia a dinou ingressats i comptava amb un servei de maternitat.
El 1983 va fer de nou mostra de la seva implicació amb el poble quan va cedir un terreny a l’Ajuntament per a construir-hi el CAP. En aquest sentit, el Doctor Cruells va remarcar, en un toc d’atenció a l’Ajuntament, que el terreny es va cedir amb una condició important: que només es permet l’ús del terreny per a finalitats sanitàries. Això xocaria amb el projecte de l’Ajuntament de traslladar-hi la Policia Local un cop s’inauguri el nou CAP. Va continuar amb la seva intervenció recordant la remodelació i restauració de l’Asil el 1985, en el seu setanta-cinquè aniversari.
L’any 1999 les monges abandonen la gestió de la institució per falta de vocacions per a atendre’l, i passa a estar sota la direcció del mateix Joan Cruells i el Doctor Montal. Des de llavors, recorda Cruells, l’Asil ha estat en un estat constant d’obres i remodelacions, finançades per donatius particulars, empreses, la pròpia Generalitat i institucions bancàries com Caja Madrid. Tanmateix, l’Asil es manté en un bon funcionament gràcies a una cinquantena de professionals i vora de quaranta voluntaris que hi treballen.
També va recordar que hi van a viure persones que ja no es poden valdre per si mateixes, però que “hi troben coneguts, cosins, amics, i la família els té a prop”. Va insistir, així, en el paper de la centralitat a la població com a factor de la labor de l’Asil. També va tenir elogis per a totes les institucions de la Garriga que, en una reunió amb la Junta, van donar suport a la programació de diversos actes per a promocionar i celebrar el centenari. Va tancar el seu parlament presentant als autors de l’Auca del Centenari i fent-los pujar a l’escenari.
Cent anys, vint vinyetes
L’historiador Joan Garriga i la il·lustradora Mercè Arànega van pujar en aquell moment a l’escenari per a presentar l’Auca. El primer en fer el seu parlament va ser Garriga, que va esmentar, també, el paper de Natàlia Vinyets en l’obra, facilitant-li els documents per a la seva investigació historiogràfica. Joan Garriga va explicar als assistents que va ser una tasca “agraïda”, una història “d’estima i solidaritat”. Va elogiar també l’obra d’Arànega, que segons ell “l’honora com artista i com a persona amb consciència”.
Arànega va destacar la seva intenció de fer una obra de divulgació pels adults, però que alhora fos entenedora pels nens. Va remarcar, també, l’ajuda rebuda per Vinyets i Garriga en l’elaboració dels rodolins que acompanyen cadascuna de les imatges de l’Auca, una tasca “laboriosa”, segons va manifestar. La il·lustradora va agrair també la disponibilitat dels investigadors per ajudar-la en la seva elaboració. Va tancar la seva intervenció amb la presentació de deu imatges de l’Auca, recordant que eren imatges fetes “intentant que encomanin optimisme i alegria malgrat tot.”
Agraïments institucionals
Feta la presentació de l’Auca, va ser el torn de l’Alcaldessa. Va començar el seu parlament expressant “l’orgull pel centenari d’una gran institució”, i va elogiar la tasca social i sanitària de l’Asil. Va recordar que en aquests cent anys l’Asil ha canviat, però també el poble entorn aquesta institució, i que aquestes transformacions han estat ben gestionades, donant sempre servei al municipi, i reorientant la seva tasca cap a l’atenció als més grans, en un entorn “humà amb majúscules”. L’Alcaldessa va tancar la seva intervenció agraïnt els esforços de tothom implicat amb l’Asil i declarant que “és la seva vàlua i la seva energia el que ens permet celebrar cent anys”.
Acabat el seu parlament, l’Alcaldessa va imposar la Medalla d’Honor de la Garriga a la institució homenatjada, com es va acordar per unanimitat al ple del 24 de març. La medalla és un reconeixement a la tasca extraordinària de l’Asil, que a més a més és la primera institució a rebre el premi. La Junta va pujar a l’escenari a recollir la medalla sota els aplaudiments dels assistents.
Un cop recollida la medalla, va ser el torn de la Consellera Carme Capdevila, que va obrir el seu discurs agraint l’assistència als presents i felicitant a l’Asil per la seva labor i aniversari. Per la Consellera, l’Asil és un representant clar de l’evolució de les polítiques d’atenció als més grans a Catalunya, i una garantia dels drets socials dels més necessitats.
Capdevila va explicar, alhora, la seva grata sorpresa en visitar l’Asil i trobar-hi a moltes de les famílies dels ingressats. Per la Consellera, això demostra la importància de la implicació i proximitat amb el poble, i és una demostració de que “l’atenció als grans no és cosa només de les institucions, sinó també de la societat”. Va elogiar també la implicació de “tot un poble” en la labor de l’Asil i les necessitats dels més grans. En acabar la seva intervenció, va ser obsequiada amb una Auca per part d’un representant dels voluntaris de l’Asil. La Consellera va fer obsequi també d’una escultura commemorativa de l’acte a la Junta.
Cloenda
L’acte es va cloure amb l’actuació dels germans Tieles, concertistes de prestigi internacional, que van tocar diverses peces de Cesar Franck i Mozart per a duet de piano i violí. L’Asil va cridar també als garriguencs a altres actes de celebració del centenari, com un dinar de cuina medieval-tradicional amb Pep Salsetes que es celebrarà el quatre de juliol, i l’acte de cloenda del centenari, que es celebrarà el deu de desembre.
Pots escoltar la crònica que en fa Ràdio Silenci clicant aquí
Marc Bellmunt
Fotografies: OAMC
