El garriguenc il·lustre Andreu Dameson, va comptar amb un sentit homenatge el passat dissabte 10 d’abril a l’auditori Josep Aymerich de la Garriga. L’acte, amb presència del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, el dibuixant Jaume Capdevila ‘Kap’ i l’historiador Lluís Solà, era el reconeixement anual que la secció local d’Esquerra fa, entorn al 14 d’abril, a garriguencs que han destacat per la defensa dels valors republicans.
Una projecció de vídeo va repassar la trajectòria vital i artística de Dameson, nascut el 1897. Sobretot conegut pels seus dibuixos humorístics i les seves caricatures, el garriguenc va destacar també en el terreny de la creació literària, amb poemes com el que es va recordar en l’acte de dissabte, on des de l’exili a Buenos Aires expressava el desig de morir a la Garriga, cosa que no va poder fer. Andreu Dameson va participar en publicacions humorístiques com l’Esquella de la Torratxa, i també a Xàfec i al Gralla de Granollers. Durant la Guerra del 1936 es va comprometre amb la tasca republicana i va ser comissari de Propaganda, càrrec des del qual va signar valuosos cartells. Anteriorment havia col·laborat amb el govern del president Francesc Macià, líder que s’havia referit el sentit de l’humor de Dameson com “l’alegria de la casa”, que es contagiava per les dependències del Palau de la Generalitat, tal com va recordar Solà.
Capdevila va emmarcar el garriguenc com un bon exponent de la generació que va “modernitzar” el dibuix i la caricatura. Del dibuix satíric del segle XIX, que exagerava tots els trets d’una persona, gent com Dameson van apostar per la “síntesi o l’anàlisi” del personatge, fins i tot fent retrats d’un sol traç: “Aquests dibuixants són importantíssims pels que hem vingut després”, va concloure.
Solà, com a estudiós de la premsa catalana, va recalcar, tal com va fer abans Capdevila, que cal promoure la figura de Dameson a tot Catalunya. L’únic article publicat en un mitjà d’abast nacional, la revista Avenç és del propi Solà i data de finals dels anys ’70 del segle passat: “Això li passa a ell i a tots els dibuixants d’abans de la Guerra”. L’historiador també va recodar el record que va deixar a la Garriga com a home que destacava pel seu atractiu i també el seu caràcter obert i bromista. Solà va destacar que va ser a l’exili “és on va créixer i es va fer famós”, per exemple fent caricatures de personatges com Ghandi, Pau Casals, Dolores Ibarruri o Macià.
El conseller Tresserras va concloure els parlaments va reconèixer que tot i ser un estudiós de la història dels mitjans de comunicació, desconeixia la figura de Dameson, però que gràcies a la invitació d’Esquerra la Garriga havia descobert un artista: “Només veient un parell de caricatures t’adones que allò no és casualitat”. Trasserras va posar èmfasi en la visió cosmopolita del dibuixant, que abans de la Guerra ja havia viatjat per conèixer tendències. Pel professor de ciències de la comunicació, la generació de Dameson pertany a un període ‘modernització’ cultural de la que els seus protagonistes “se senten segurs i són desacomplexats”. El fet que actualment encara no es coneguin prou aquests personatges demostra que “no hem superat tant el franquisme com ens creiem”. Per Tresserras, el fil de continuïtat entre aquell moment de creació i l’actualitat “s’ha recuperat de forma anòmala”.
El conseller va agrair el treball de recuperació de treballs de Dameson fet per la fundació Josep Irla per encàrrec d’Esquerra la Garriga, i es va comprometre a posar en marxa la digitalització del material.
Els tres nebots garriguencs d’Andreu Dameson van rebre un recordatori de ceràmica on es reprodueixen els versos de nostàlgia garriguenca de l’artista.
David Ramon
