Entrevista a Jordi-Eduard Perales, alcaldable d’ERC

Ens reunim amb Jordi-Eduard Perales, el proper candidat a l’alcaldia per Esquerra Republicana al bar Criteri, al costat de les piscines. L’hem citat per a entrevistar-lo en relació a l’acte celebrat el 27 de març a l’Auditori de l’Escola de Música, on va presentar la proposta de ERC per al tren a la Garriga.

L’acte, que ja va cobrir aquesta web, incloïa un resum de totes les propostes presentades fins ara pel tren, i la presentació de la proposta d’ERC, que és de mantenir l’estació al seu lloc però creant una segona estació de Ferrocarrils Catalans al pla de la Doma. Tanmateix, a l’acte, Perales demanava la creació d’un “Pacte pel tren” sobre el que també li preguntarem. Es demana un refresc de cola i seu amb nosaltres a un racó del bar, penjant la seva americana a la cadira. 

L’Espai Digital: Vostè va esmentar a l’acte de l’Auditori de l’Escola de Música un “Pacte pel tren”. Ens podria explicar què implica, amb quina fi es planteja?

Jordi Perales: Bàsicament el plantegem perquè creiem que hi ha temes que s’estan convertint en coses que polaritzen l’opinió del poble, és a dir, que es converteixen en armes llancívoles, en armes polítiques, i creiem que no hauria de ser així. S’hauria de crear un pacte civil que allunyés aquesta qüestió del que presentaran uns o els altres al programa electoral. És un tema que no només s’ha de consensuar políticament, sinó amb la societat civil i amb el territori al que afecta. Necessitem un consens que ens permeti actuar amb més legitimitat.

L’E.D.: Una de les ambicions clau d’aquest “Pacte pel tren” seria incloure-hi la societat civil. 

J.P.: Exactament. Això jo veig que és una cosa que no es fa habitualment, és a dir, es fa més a nivell nacional. En els pactes que hi ha hagut a nivell estatal s’ha inclòs habitualment la societat civil, i en canvi aquí a nivell local mai hi ha interlocució amb el poble, amb la societat civil. I no tant sols amb les organitzacions, sinó també amb els veïns.

L’E.D.: I en aquest sentit quina opinió li mereix la consulta popular que es va fer? 

J.P.: Em mereix una opinió positiva, perquè segons la meva opinió i la del partit, sempre que es consulti al poble s’està fent una cosa convenient. Passa que potser es va fer d’una manera que no recollia totes les sensibilitats al voltant del tema, a més a més que si es fa una consulta popular ha de ser absolutament vinculant.

L’E.D.: Joan Turró ens va dir en l’entrevista que li vam fer que tenia la sensació que s’havia comunicat malament la celebració d’aquesta consulta. Comparteix vostè aquesta sensació?

J.P.: Una enquesta d’aquest tipus no es pot basar en el blanc i negre, en dues propostes. Nosaltres en presentàvem quatre al nostre acte, estem parlant d’un projecte prou important perquè hi hagi més impressions i matisos. En aquest sentit, la consulta va limitar als participants. El que diu el senyor Turró és cert, una consulta per a que fos vinculant, havia de ser més àmplia. Si el que es volia era fer un referèndum de opció A o B, caldria haver explicat perquè es descartaven la resta d’opcions. L’acte al Patronat també el vam trobar bé, però molt limitat en el mateix sentit, i molt limitat a la proposta de Foment. En aquest sentit, és correcte que es consulti a la població, però no ens acaba de convèncer.

L’E.D.: M’agradaria destacar que vostè defensa que la consulta sigui vinculant.

J.P.: Sí, si es fa una consulta, en aquests termes, ha de ser vinculant. Convertir la política en una consulta permanent és clar que pot resultar carregós pel poble, perquè requereix uns esforços d’informació i explicació, però en aquest projecte aquests esforços són importants. En aquest cas és important fer-los.

L’E.D.: Vostès no només proposen un projecte per la línia de RENFE sinó que també demanen la construcció d’una línia de Ferrocarrils Catalans. No obstant això, no proposen una sola estació intermodal. Per quina raó no la proposen?

J.P.: Una estació intermodal requereix una negociació amb Foment i la Generalitat, i seria molt difícil posar d’acord en poc temps aquestes tres administracions. Per tant, per una qüestió de pragmatisme…

L’E.D.: És a dir que vostès prioritzen una resolució ràpida del tema.

J.P.: Estem prioritzant, exactament, la velocitat de la resolució. Les altres prioritats són el desdoblament de la línia de RENFE; segon, la millora del servei a la línia; i tercer, un cost adequat en aquest trànsit, no només econòmic sinó també social. Entenem que allargar el procés podria ser perjudicial per a la població.

L’E.D.: També va comentar breument a l’acte que van celebrar que tot i que l’estació no canviarà de lloc, s’hi hauran de fer reformes. Quin projecte tenen per a aquestes reformes?

J.P.: És un espai que quedarà molt tancat per la remodelació del centre; la línia, de fet, ja és pràcticament una rasa que separa el poble. Per tant, creiem que mantenir-hi un aparcament a darrere de l’estació, paral·lel a les vies, és una mica complicat. És un espai que podria ser emprat per a ampliar el lloc d’estacionament de trens. Evidentment, això comporta buscar alternatives d’aparcament.

L’E.D.: Vostè està per l’eliminació de l’aparcament del costat de l’estació.

J.P.: Eliminació d’aquell espai, però amb creació d’alternatives, bé immediatament a sota de la pista número u, amb un aparcament soterrat, que també donaria suport al barri de la Mercè i al Puiggraciós i no només a l’estació.

L’E.D.: A l’acte vostè citava el promig de només 1,2 persones per cotxe, de l’entrevista que vam fer aquí a l’Espai Digital a Joan Valls. Vist això el tema de l’aparcament és prioritari per ERC?

J.P.: És prioritari en el sentit que donarà servei a molta gent no només per l’estació, sinó també pel tancament del centre. No podem deslligar una cosa de l’altra. En el mateix acte consideràvem que l’espai de la Sínia està desaprofitat. Des del inici de la seva remodelació no vam estar d’acord amb les opcions de l’alcalde d’aquell moment, Miquel Pujol, que de fet és una de les vàries coses que va forçar desestimar-lo com a cap de llista. L’espai de la Sínia també es podria revalorar ara mateix amb una solució urbanística, però aprofitar per a fer aparcaments tant a la Sínia com a la pista número u, podria afavorir no només al tren, sinó a més a més desllorigar tot el tema de l’aparcament al centre un cop es tanqui.

L’E.D.: I, potser, seria convenient per a l’estació de Ferrocarrils Catalans que vostès proposen al Pla de la Doma.

J.P.: Exactament. No parlo de dades oficials, però sembla ser que un aparcament soterrat està descartat a la Sínia per inviable econòmicament. No obstant, creiem que si es crea aquesta necessitat, tant amb l’estació al Pla de la Doma, com amb el tancament del centre, i a més a més es manté al seu lloc l’estació de la RENFE, l’estacionament a la Sínia és molt viable. Donaria servei a tres necessitats del poble.

L’E.D.: Així doncs, vostès proposen com a solució tant per a la mobilitat del poble com per a una possible estació de Ferrocarrils Catalans un aparcament soterrat a la Sínia.

Sí.

L’E.D.: Van comentar al seu acte que la seva proposta també té molt en compte el territori circumdant de la Garriga. Es busca harmonitzar el transport de la zona amb el poble? 

J.P.: La Garriga es fa final de línia no només perquè dóna servei a la població del municipi, sinó perquè hi ha una necessitat d’un territori extens, que és l’Espiga Nord del Vallès. Aquestes necessitats de transport considerem que no queden resoltes amb només una estació de RENFE, per tant creiem necessària una visió de conjunt. També estem interessats en el Quart Cinturó pel seu impacte en el territori, sobretot per a la població de la Vall del Tenes. Per això, una solució de transport públic pot ser interessant també per a ells. Creiem que s’ha de tenir en compte tot el territori.

L’E.D.: Això respecte a la integració de les vies al territori, però vostè ha dit abans que la via és “com una rasa” al mig del poble. Quines mesures d’integració de les vies a la Garriga tenen previstes?

J.P.: És una bona pregunta, perquè és un problema tècnic que és difícil de resoldre des d’un grup polític. Des de persones properes s’havia arribat a pensar en una solució de trasllat de la línia per a superar aquesta barrera. Per desgràcia, creiem que com que una de les nostres prioritats és el cost tant en temps com en diners, creiem que no és possible.

L’E.D.: Per pura pragmàtica és inviable.

J.P.: Exacte, i evidentment això representa un cost, que és mantenir aquesta separació. Per exemple, es podrien posar uns murs a les bandes de la línia des de Foment que dificultarien la visió a les cases de la Ronda del Carril, però sempre que s’amenaci la Ronda del Carril, nosaltres ens oposarem radicalment. És un espai que es volia revalorar però no s’ha acabat de solucionar, és un patrimoni garriguenc important. Hi ha propostes de soterrament de la via que revalorarien aquesta zona de la Ronda del Carril, que són interessants, però tenen un cost elevat. De moment no tenim un pla en detall, sinó general. Si veiem que el pla al detall suposa una agressió contra aquest espai, bé proposarem el soterrament o alguna altra alternativa.

L’E.D.: Ja per tancar l’entrevista, senyor Perales, de la mateixa manera que li vam preguntar al Sr. Quim Fornès, li preguntem a vostè si hi ha algun estudi de mobilitat, o previsió de fer-lo, al voltant de la seva resposta.

J.P.: No hi ha un estudi fet, però evidentment s’ha de fer un estudi de mobilitat en aquest sentit. L’únic que té la Garriga de moment és un pla de mobilitat fet pel RACC, que es veu severament modificat ja pel tancament del centre. És necessari immediatament i nosaltres, de fet, ja ho posem sobre la taula conjuntament amb els altres grups de l’oposició, que es faci un pla de mobilitat nou. És necessari que ho parem tot, i analitzem els efectes del tancament del centre i del tema de l’estació en la mobilitat de la Garriga. Nosaltres, per les nostres característiques de partit polític no ho podem fer, però demanem a l’Ajuntament que ho faci.

L’E.D.: Moltes gràcies pel seu temps, senyor Perales.

Marc Bellmunt