Des d’Amposta a Ripoll, tot just ha passat un any

Aquest cap de setmana el Futbol Sala la Garriga ha conquerit, per segon any consecutiu, la Divisió d’Honor del Futbol Sala. Tot i el nou format, on els 4 primers classificats es juguen en un cap de setmana tota la feina feta durant tot l’any a la lliga regular (on la Garriga, ha quedat primera), en format de play off, el nostre equip ha sortit vencedor a Ripoll, al guanyar la final contra el Masquefa, per 3 a 2.

Aquest article no pretén ser una crònica esportiva. Aquest article pretén ser un reconeixement a uns esportistes que han passejat el nom del nostre municipi, per llocs molt diferents. Des de Nova Ruda, on van jugar la primera vegada competició europea, a tota Catalunya, a la Divisió d’Honor.

Però vull fer èmfasi en l’últim any. Un any que han passat moltes coses. Un any que es va iniciar a Amposta, amb la participació a la Recopa d’Europa. Allà va ser la primera vegada que vaig participar de la família del Futbol Sala la Garriga. En aquest esport on no valen els diners, on només prima l’esforç, em van ensenyar com un equip deixa de ser equip i es converteix en una família. Perquè des d’un principi, ells han estat això i han volgut fer partícips a tothom dels seus èxits.

Allà, injustament, van caure contra un equip rus, que era dels favorits. Allà vaig veure com les il·lusions d’uns esportistes, que només busquen divertir-se van quedar trencades. I ara, amb la victòria d’ahir, tenen una gran recompensa.

Tot l’equip s’ha involucrat i, ahir, quan les coses anaven mal dades, tothom es deixava la pell, des dels jugadors de camp passant pelss jugadors de la banqueta i per les persones que estàvem a les grades animant als nostres. I finalment va arribar l’èxit. I els ànims es van tornar llàgrimes. Llàgrimes de persones que han estat al capdamunt d’aquest projecte des d’un principi i que han patit amb ells… han sacrificat temps i esforç, però ells  (i sobretot, elles) saben que ha valgut la pena.

Si em diuen què destacaria de l’equip, no em podria quedar amb un jugador. Amb l’Edu, amb el Sergio, amb l’Èric, amb el Cuenca, amb el Calvete, amb el Dani, amb el Javi, amb el Sergio, amb el Josep, amb el Jordi… Si hagués de triar… hauria d’escollir a l’Emilio… Una persona que deixa el protagonisme als jugadors quan ell ha sapigut construir un equip humà que sobrepassa la vessant esportiva. Una persona que ja era referència de l’Isolar Glas. Aquell equip que tantes tardes ens va omplir el Pavelló de Can Violí, conjuntament amb d’altres grans jugadors de futbol sala, a la Divisió d’Honor espanyola… Ara, ell, està escrivint la història esportiva de la Garriga. El Futbol Sala la Garriga escriu una de les pàgines daurades de l’Esport al poble. Ells han fet història!

Enhorabona Campions!!!