Al repassar les publicacions locals i comarcals dels darrers mesos es dedueix que hi ha un debat obert entorn del projecte de Rehabilitació del Centre, en el que hi han participat representants de la nomenada societat civil i alguns dels grups polítics a l’oposició. L’equip de govern tripartit d’esquerres, no hi ha entrat, sols es manifestà el dia 14 d’octubre a l’atapeït auditori de l’escola de música, i pel que es dedueix, d’una forma deficient i molt dirigida, tant els autors del projecte com els polítics que varen presentar-lo.
Per començar s’ha de posar en dubte el jurat, constituït per polítics representant partits del Consistori, funcionaris, tècnics de l’administració i dos representants de la societat civil garriguenca. Com a mínim, per equilibrar els tècnics de l’administració hi faltaven els arquitectes en representació del Col·legi d’Arquitectes i els concursants. Un procés mal participat.
Desconec si des de l’equip de govern s’ha contestat als vilatans que de bona fe, amb nom i cognoms, varen dipositar suggeriments el mes de juliol, durant l’exposició del Projecte a
Dels escrits apareguts fins ara, quasi tots han defensat que es conservi el sauló a la plaça de l’Església. Seria bo que alguna de les persones que varen participar en el jurat, polítics o no, manifestessin la seva opinió públicament. Fins el moment no s’han manifestat.
En les instàncies presentades el mes de juliol feia un seguit de suggeriments a l’equip de govern tripartit, al marge de sauló sí, sauló no.
Recollint les intencions dels autors del projecte, ressenyades en l’exposició de
Malauradament, aquestes intencions de l’equip guanyador del Concurs no varen quedar reflectides en el Projecte.
Els han pressionat i fet canviar la proposta?
Com a reflexió prèvia s’hauria de tenir en compte que el país travessa una greu crisi econòmica i també municipal. S’ha de desconstruir la plaça dura de Can Dachs, de
Els suggeriments a valorar per l’equip de govern es poden resumir, i segur que en queden a l’ordinador, en:
1. Per poder conservar la idiosincràsia de la plaça de l’Església, s’ha de conservar el sauló, mantingut al llarg dels segles. La plaça dura és una etapa ja superada en la rehabilitació dels centres urbans. Moda nascuda arran de la urbanització de la plaça dels Països Catalans de Barcelona, més tard repetida a la plaça Barangé de Granollers i en altres llocs del país. Si el problema és la pendent de la plaça, es pot recuperar la solució de plaça anivellada tal com estava abans de fer l’actual edifici de l’Ajuntament, creant un graonat davant de la sabateria Guardis.
No està clar si la plaça de l’Església ha de ser “per mirar”, o “per ser vista”. El que tenen assumit un bon nombre de garriguencs és que la plaça ha de conservar el paviment de sauló, amb pendent, o sense.
Recentment, a un regidor de l’equip de govern municipal li han entrat dubtes que la plaça de l’Església sigui dura i va adreçar-se a un tècnic que s’havia presentat al Concurs de Rehabilitació del Centre i que havia obtingut una baixa puntuació en l’apartat del currículum, al ser escassa la redacció i direcció de projectes d’urbanització de carrers, demanant-li que li dibuixés una solució de la plaça amb sauló. Incomprensible quan a l’Ajuntament hi ha dues arquitectes municipals funcionàries i els tècnics de l’equip guanyador del Concurs de Rehabilitació.
Els vigatans van aconseguir que el sauló no desaparegués de la plaça Major, fent-hi el mercat cada dissabte. És qüestió d’enginy.
2. En el passeig dels Til·lers es conserva el paviment de sauló, però es perd la solució simètrica de l’actual imatge. Si es pretén desvirtuar la imatge de l’actual passeig, ho aconsegueixen.
3. No es recupera l’agradable passeig de til·lers, pavimentat amb sauló, que hi havia a la plaça del Doctor Vich, desaparegut a criteri d’un Consistori del franquisme per crear places d’aparcament. Es desconeix la història recent.
4. Els tres models de banc de disseny del projecte dubto que siguin dissenyats per seure còmodament, ja que els tres models són horitzontals, de tacte molt dur i no tenen respatllers.
5. En tot l’àmbit de l’espai urbà a rehabilitar no hi ha cap fita urbana, que singularitzi algun dels espais, amb algun element escultòric representatiu del fet cultural garriguenc.
6. Es fa un flac favor a la visualització del conjunt arquitectònic protegit a l’emmascarar amb arbres el tram del carrer del Centre, entre el carrer de
7. En el projecte no es parla del monument al músic i fill predilecte garriguenc Josep Sancho Marraco, ni de les oliveres que el protegeixen i donen nom a la plaça. A més, el monument està malmès i molt sovint emmascarat amb tanques mòbils.
8. És un greu error de plantejament de l’espai urbà, la plaça de les Oliveres, a l’adjudicar a la xurreria i gelateria el caràcter i tractament de fita urbana, o “monument al xurro i al gelat”. Seria el lloc ideal per posar-hi algun dels mòbil-vitrall de l’artista local Francesc Fornells-Pla.
9. És un contrasentit treure les antigues llambordes per posar-hi plaques de pedra i llambordes en l’àmbit de la circulació rodada, quan fa tres anys el govern d’ERC-PSC, amb un projecte redactat des dels serveis tècnics municipals, va rehabilitar el tram del carrer dels Banys des de la carretera de l’Ametlla fins al carrer del Figueral amb llambordes en la zona de circulació rodada.
Davant de l’exposat en el debat obert, l’equip de govern municipal tripartit s’hauria de replantejar seriosament alguns aspectes del Projecte de Rehabilitació del Centre, per evitar caure en una errada urbanística.
