Avançar comença per imaginar. Aquesta és una màxima que no sempre es compleix en política, i menys ara que s’ha imposat la resposta curterminista i immediata, el pragmatisme radical. A la Garriga especialment. Aquesta setmana mateix hem estat analitzant les dades de liquidació del pressupost 2009 i la primera sensació és aquesta: parar el cop, curt termini. Els número estan distribuits en partides de crèdits i més crèdits que no ofereixen cap valor afegit al poble, més aviat obligacions futures. Ja fan bé ja, els actuals gestors de parar els cops, però aquí falta alguna cosa.
Deixa’m confesar-te una cosa que pot semblar-te molt òbvia per explicar-me: jo crec en un Estat català. Això a ulls de molta gent ja em fa ser una mica somiatruites, perquè l’Estat català no és una realitat, és un somni, una idea imaginada que molta gent veu poc realista o gens pragmàtica. I en canvi cada dia més gent (fins a un 40 % segons les enquestes de la Vanguardia, no ho dic jo) també pensen que és possible. Al nostre país, el motor de canvi que ha estat històricament el catalanisme s’ha nodrit d’imaginació i projectes de futur, que en principi semblaven irrealitzables i al final s’han demostrat plenament viables. Els catalanistes, els independentistes, sempre hem estat això, una mica els que van a contracorrent, els que tenen idees, els que lluiten per fer avançar amb imaginació el país.
La proposta d’Esquerra pel tren.
A l’hora d’enfrontar les solucions per la Garriga la gent d’Esquerra apliquem la mateixa lògica: allunyem una mica la vista del curt termini, i apliquem imaginació als reptes. Alerta! Imaginació no és inconsciència, mai. Les solucions han d’estar basades en realitats i en limitacions, econòmiques, territorials, socials. Dit tot això, i en relació a la proposta pel tren, creiem que és possible mantenir l’estació tal i com és ara, fins i tot desdoblant la via. Això implicarà inevitablement un augment de l’afluència d’usuaris de dins i fora el nostre poble i aquest volum de vehicles i persones s’ha de preveure i gestionar. En aquest sentit creiem molt necessari que s’inclogui la Garriga en els projectes de ampliació de les línies de ferrocarrils catalans al Vallès. El Pla Territorial Metropolità pot incloure l’ampliació de la línia de Sabadell Nord en direcció a Sentmenat, Caldes, Santa Eulàlia, l’Ametlla i la Garriga tal i com recull la proposta de Via Vallès. En tal cas, creiem que seria bo reservar un espai públic a la zona encara per urbanitzar del pla de la Doma, just davant de Can Luna, per tal que en un futur a mig plaç hi pugui haver una estació de Ferrocarrils catalans que doni servei a la Garriga. O de Tramvia del Vallès si el cost de l’ampliació dels ferrocarrils fes impossible la operació. Imaginació, empenta i unitat. Aquesta és la recepta que necessitem perquè aquest projecte tiri endavant. Nosaltres sols no ho podem fer. Necessitem de l’acord dels pobles de la línia i un pacte pel tren a la Garriga que impulsi aquesta demanda i la faci una realitat.
Ens agradarà explicar-te amb més detall la proposta el proper dissabte 27 de març a les 12.30h a l’Auditori de l’Escola de Música. Serà una bona ocasió per a debatre la situació, per dir el què penses de les solucions aportades i perquè la gent de Via Vallès, un grup altament interessant exposi els seus punts de vista sobre la qüestió.
Amb solucions imaginatives el nostre país ha avançat molt històricament. El nostre poble no pot deixar escapar aquest tren.
