Najat el Hachmi a la Biblioteca Núria Albó

El club de lectura de la Biblioteca va celebrar ahir una conversa amb l’escriptora Najat el Hachmi, nascuda al Rif marroquí però establerta a Catalunya des dels vuit anys. L’escriptora és coneguda per la seva visió de l’immigració a Catalunya, reflectida en novel·les com “L’últim patriarca”, que la va portar el 2008 a guanyar el premi Ramon Llull de literatura, el més ben dotat econòmicament de la nostra llengua, amb un premi de noranta mil euros.

El Hachmi, acompanyada de Montse Soler, professora de literatura, ha parlat amb una audiència de vora la trentena de persones. L’escriptora ha acceptat preguntes i ha explicat la seva visió personal de la literatura als assistents, i en particular ha comentat la seva intenció de reflectir als seus relats la convivència diària dels nouvinguts a Catalunya.

Per Hachmi, la literatura és “la vida mateixa, i a la vegada la vida és literatura”, doncs l’ésser humà “ordena les seves experiències en forma de relat, omple buits en el que no comprèn a través de la narració”. Ha recordat també una de les primeres experiències que la van interessar en la literatura, una excursió amb l’escola a una biblioteca de Vic que li va obrir “un món nou” però, tanmateix, ha recordat els relats de la seva infantesa.

L’escriptora ha explicat als assistents a la xerrada, expectants, el paper de la literatura oral al seu Rif natal, l’interpretació quotidiana de la vida que fan les dones a través del relat, recordant els contes que la seva mare els explicava cada nit a ella i els seus germans en la foscor del dormitori. Montse Soler ha assenyalat encertadament que aquelles van ser les “mil i una nits” de l’escriptora.

Tanmateix, Najat el Hachmi ha esmentat que la seva primera llengua d’alfabetització va ser el català, i que això va tenir una forta influència en ella i la seva escriptura, citant autors com Mercè Rodoreda com a referents en la seva producció literària.

Marc Bellmunt