Expliquem als nostres nens i nenes que un rei regalava la mà de la seva filla a qui lliurés el país dels gegants o al jove que descobrís per què les seves filles, les princeses, tenien tanta son i les sabates gastades; els expliquem que un rei casava el príncep amb la princesa que fos capaç de tenir la pell tan fina com per notar un pèsol a sota d’un munt de matalassos; que una altra princesa es casa amb el primer príncep que li fa un petó i la desperta d’un son etern de cent anys o induït per un tros de poma enverinada; els expliquem que una noia filava palla per convertir-la en or sota l’amenaça del rei, qui va prometre matar-la si no ho feia… i com que ho va fer, premi! Es va guanyar casar-se amb ell i tenir-hi un fill…
Sobre l’ètica dels contes infantils, s’han escrit fins i tot excel·lents assajos de crítica literària, no és res de nou parlar del tema. Malgrat això, crec que és important que, en una època en què socialment hi ha preocupació per evitar les conductes discriminatòries a les dones, ueens plantegem com a pares, mares i educadors la manera d’evitar que les nenes creguin en els prínceps blaus que les salvaran dels sons eterns o de com podríem apartar-les d’aquesta imatge tan mercantil de la dona que és regalada pels pares a l’heroi com un trofeu, entre d’altres. I també com podem evitar que els nens (en masculí) aprenguin que les nenes són unes bledes que poden notar pèsols a través de matalassos o que són com béns immobles dels quals poden ser propietaris. Ja sé que estic exagerant, que cap nen ni cap nena pensa literalment això… però sí que ho pensa qui contracta una dona menystenint les seves capacitats o qui ja ni la contracta –no se li ocorregués ser mare!-, o qui maltracta la seva parella perquè la creu seva –“para lo bueno y para lo malo”-, o qui permet que el marit s’estigui mirant la televisió al sofà tan tranquil·lament mentre ella va amunt i avall ocupant-se de tot a canvi d’oblidar-se de sí mateixa. Aquestes conductes s’aprenen per socialització, i els contes infantils en són un primer pas…
PS.: I avui parlo de qüestions de gènere perquè el Dia internacional de la dona treballadora em queda molt proper però,… i l’aneguet lleig? I el soldadet de plom que ningú vol perquè li falta una cama?, etc, etc, etc.
Anna Cuadrado i Amorós
