Ahir dimarts, davant d’una audiència de prop de vint persones, es va fer a la seu de la Fundació Universitària Martí l’Humà la conferència “Copenhagen, una oportunitat perduda?”. Amb la participació de Jordi Portabella, Imma Mayol i Ramón Arribas, la conferència va versar entorn la cimera de Copenhaguen sobre el canvi climàtic, celebrada el passat desembre.
Més enllà de la sensació de desencís general entorn a la cimera, esquitxada pels disturbis i els empresonaments d’activistes de Greenpeace per part de les autoritats daneses, els ponents han volgut matisar la transcendència de la cimera i de la participació catalana en aquesta. Jordi Portabella, cap del grup d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, ha presentat en qualitat de responsable de l’àrea de Medi Ambient de la FUMH als ponents: Ramón Arribas, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible a Catalunya, i Imma Mayol, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona pel Medi Ambient.
Portabella ha recordat la presència dels dos ponents a la cimera de Copenhaguen i ha introduït els temes principals de la conferència. Segons Portabella, la cimera “no va assolir tot el desitjat, però no va ser inútil”, i va posar les bases per un acord que s’espera ratificar en futures cimeres pel Medi Ambient com la de Berlin, prevista per finals del 2010.
Acabada la intervenció de Portabella, Ramón Arribas ha pres la paraula. Aquest ha volgut destacar abans que res la importància de que aquesta cimera és la primera que va comptar amb la presència d’una delegació catalana, i que va consolidar el canvi climàtic no només com a un tema científic, sinó com a un punt important de l’agenda sociopolítica mundial.
El president del Consell Assessor de Medi Ambient de Catalunya també ha mencionat que a la cimera hi van assistir més de seixanta mil persones, i que potser un dels punts que va fer difícil el bon transcurs d’aquesta va ser que tot l’interès generat la va fer “morir d’èxit”. Arribas no ha dubtat a assenyalar que la cimera va tenir un resultat “pobre i desconcertant políticament”, i que no va tenir en compte a Europa, en una cimera que va reconèixer problemes però no va aportar cap solució. De totes maneres, ha destacat la participació de la Xina i els Estats Units, el “nou ordre mundial”.
El parlament d’Arribas s’ha tancat quan aquest ha recordat l’anomenada “esmena catalana” -en les seves pròpies paraules- dels acords de Copenhaguen, que consisteix en instar a les Nacions Unides que els recursos per l’adaptació al canvi climàtic s’administrin a nivell regional, és a dir, per part del governs de les anomenades “sub-nacions”, com el Québec, la Bretanya francesa, o la pròpia Catalunya.
Després de la intervenció d’Arribas, Imma Mayol ha pres el relleu de la conferència, començant amb un matís a tot el que seria el seu discurs: la seva perspectiva és més propera al ciutadà en tant que parla des de l’administració d’una ciutat com Barcelona. Mayol ha reincidit en que no es pot fer una valoració taxativa de la cimera, i recalcant diversos punts ja esmenats per Arribas, ha volgut incidir en el poc compromís dels Estats Units, la Xina i Europa.
Passant a un pla més concret, Imma Mayol ha afirmat que la població urbana -un cinquanta per cent de la població mundial- és “part del problema, però també part de la solució”. La tinent d’alcalde de Barcelona afirma que té “orgull de ciutat”, i ha recalcat que les ciutats han abraçat polítiques de sostenibilitat molt abans que molts governs d’àmbit territorial més extens. Recordant una taula rodona d’alcaldes a la cimera de Copenhaguen, amb la participació d’alcaldes de ciutats com Nova York, Los Àngeles, Jakarta o Ciutat de Mèxic, Mayol ha afirmat que “no deixarem que els estats no prenguin decisions. Les ciutats volem de ser a les polítiques mediambientals, però ja hi som”.
Mayol ha insistit en que “no es pot parar la pressió sobre els estats” des d’un nivell municipal, i ha valorat la cimera d’una forma similar a Arribas, esmenant que tot i que va ser decebedora, té una lectura positiva en la participació d’Estats Units i la Xina, absents en anteriors cimeres. Finalment, ha tancat la conferència establint que tothom ha de fer acords per la sostenibilitat, i que “si no som capaços d’evolucionar l’economia rebaixant les emissions, tampoc serem capaços de fer-la avançar per sortir de la crisi generant opcions de futur: no són dos camins diferents, hi ha un sol camí cap al futur.”
Marc Bellmunt
