No hi ha qui estiri del carro. Ho escoltava divendres passat al programa “Anem bé per anar a Sants” de Ràdio Silenci, on entrevistaven una dona notable, de les que per sort n’hi ha, i bones, a la Garriga, la Mercè Partegàs. Sens dubte una visió estesa, això de que falten líders i si ho diu algú que atina tant com la Mercè, caldrà fer-hi cas. Costa que la gent es mogui, i tant, i a més la paradoxa és que no tenim instruments per a que es mogui. L’instrument clàssic, el partit polític, està engripat. La gent se n’aparta amb por de contagi del virus sectari i no hi ha vacuna a la vista, ja ho disfracin de “no som un partit , som una altra cosa” o de “nosaltres no som com aquells, de-cap-manera!“. La gent, nosaltres, en general no som tontos. Personalment no crec que el líder carismàtic sigui la solució, i molt menys el líder providencial-messiànic, però sens dubte ens calen models de referència.
A la Garriga és especialment preocupant aquesta falta de direcció. És palesa la diferència d’opinió en els grans temes del poble entre els tres grups del govern, i no cal ser un gran expert en política per observar-ho. La controvèrsia del tren és un exemple. Una enquesta feta a tota pressa perquè s’havia de decidir ràpidament la ubicació de la nova estació i mesos després encara no sabem ni què es farà, ni com, ni perquè. És evident que l’alcaldessa no sap què fer i això és realment preocupant. El càrrec que ostenta la Neus, l’alcaldia, implica un grau alt de resolutivitat i, noia, d’això ara n’hi ha ben poca.
La gent d’Esquerra ho fem com sabem: parlant amb la gent. Amb alguns experts i amb usuaris del servei. Amb el veïnatge i amb urbanistes i enginyers. A contrarellotge, perquè se’ns oculta el calendari no sabem si deliberadament o per desídia. Però ja que no tenim respostes de qui n’hauríem d’esperar, doncs proposarem un cop més la nostra alternativa durant els propers dies, que en qualsevol cas passa per fer les coses diferents de com s’han fet fins ara, teixint les complicitats des de bon inici per poder presentar una resposta garriguenca a Foment i un Pla pel tren consensuat amb la societat civil i entre els grups polítics.
Aquest és el lideratge que a mi m’agrada. El que construeix amb la gent, és transparent i obert, n’estimula el debat de veritat, i n’extreu la legitimitat des del respecte. Sona bé, oi? El què et deia, models que ens calen, i que no sempre hem sabut utilitzar. A veure si ho fem millor i anem tirant del carro entre tots.
