Un dels errors més qüestionables dels polítics és que generem debats estèrils que ens allunyen de les preocupacions de la ciutadania. Així, els ciutadans esperen dels seus polítics que donem respostes als problemes quotidians del nostre municipi i, en canvi, ens posem a parlar de la lluna.
Malauradament, a vegades, ni nosaltres mateixos assumim quines són les nostres competències. Acabem debatent com reglamentar i decidir sobre afers que no ens pertoquen com a responsables municipals.
Un bon exemple són les mocions que es presenten mensualment als plenaris, que es basen en “demanar” quelcom al govern de torn; “exigir” respostes a tothom o “denunciar” els comportaments d’algunes empreses, en la seva gestió. Naturalment, aquests acords, els traslladem a qui pertoca i a vegades caiem en un ridícul institucional. I el pitjor és que no ens preguntem quin és el sentit en fer despesa en segells, paper, sobres i hores del funcionari de torn, perquè aquest procés s’acompleixi.
Les mocions han deixat de ser una eina d’expressió municipal i han esdevingut un instrument més dels partits per ocupar espais i erosionar altres partits, i de vegades per tapar altres temes locals més incòmodes i de veritable interès municipal. Moltes vegades els que les presentem, caiem en el parany sense adonar-nos.
Així va passar a l’últim plenari de l’Ajuntament de la Garriga. Es presentava una moció sobre l’MTC que es vol instal·lar a Ascó. Un dels punts de la moció instava a l’Ajuntament d’Ascó a derogar l’acord de plenari que allà es va prendre. En un altre plenari, el de les Franqueses, s’aprovava la tramitació de les al·legacions contra l’acord de plenari del nostre Ajuntament, pel fet de l’aposta de la posada en funcionament de la Planta de Biomassa de la Garriga. Aquest Ajuntament ja havia votat prèviament contra la instal·lació d’aquesta planta. En tots dos casos, es tracta de mocions estèrils; un brindis al sol.
Doncs bé, no estic a favor ni d’una cosa ni de l’altra… En un temps on els ajuntaments estan força desbordats de feina i mancats de recursos, sembla demagògic que es facin politiqueries des d’un consistori per atacar les competències d’un altre.
Crec que fer populisme per desviar l’atenció dels ciutadans no és la millor fórmula per a reivindicar la utilitat social de la política. Els ciutadans i ciutadanes no són ximples. El resultat és que, cada vegada més, la ciutadania prefereix mirar cap a una altra banda quan pensa afrontar les seves problemàtiques col·lectives.
Pel bé de totes i de tots, intentem treballar pels nostres municipis, que bé ho necessiten. Deixem-nos d’interferir en els afers dels altres, quan casa nostra està plena de feina per a fer!
