És de saber comú que les nostres societats actuals estan immerses en una profunda crisi. Una crisi que, lluny d’afectar només el sistema financer –com ens volen fer creure els mitjans de comunicació de masses i els discursos neoliberals a l’ús- ha fet trontollar les bases del sistema d’acumulació capitalista, provocant unes conseqüències socials nefastes.

Davant d’un context com aquest, les classes populars viuen i pateixen especialment, experiències de precarietat que no només estan relacionades amb les diverses formes d’explotació en el treball, sinó que venen marcades per situacions de desprotecció, exclusió, i inseguretat, agreujades per l’amenaça de l’atur i les reduccions salarials, conseqüència directa de la crisi. Tot plegat crea unes condicions pels treballadors i les treballadores d’especial debilitat negociadora, que no fa res més que empitjorar la precarització de la vida en general. Però més enllà de la crisi, el sistema capitalista ha estat capaç, al llarg de la història, de transformar-se i articular-se amb diferents dimensions de la vida de les persones, creant conflictes i contradiccions que sobrepassen l’àmbit estrictament econòmic. Així, la lògica capitalista ha generat, i amb el temps accentuat, tot tipus de problemàtiques relacionades, entre d’altres, amb l’ecologia i el medi ambient, amb un sistema de consum exacerbat, i amb una progressiva deslegitimació del sistema  polític democràtic-respresentatiu, que posen de manifest la insostenibilitat del mateix sistema, per destructiu i desigualitari, i la necessitat de superació del model dominant.

Si anem a l’origen etimològic de la paraula crisi (del verb grec [krinein]), crisi pot entendre’s com una situació problemàtica i insostenible, que requereix un canvi. I aquesta és la qüestió que, davant d’un context com el mostrat, volem plantejar: un canvi dirigit a accentuar més el capitalisme, amb més precarietat i més desigualtat? O un canvi cap a un model socio-econòmic més just i igualitari?

Des de la CUP pensem que no hi ha canvis que signifiquin “solucions” o “alternatives” a les crisis dins del capitalisme; que les crisis són inherents al sistema capitalista i necessàries perquè aquest es reprodueixi. Per tant, pensem que l’únic veritable canvi és acabar amb el capitalisme i transformar el model socio-econòmic imperant. Aquí és allà on s’inscriu la campanya “Que no t’ATURin! Mou-te i construeix alternatives!”, centrada en l’anàlisi, discussió i crítica del sistema capitalista, i concretament la crisi que totes i tots patim actualment.

Afortunadament, en els Països Catalans existeixen infinitat de moviments socials i sectors populars amb iniciatives de diversa índole que plantegen i practiquen alternatives al model capitalista vigent. Per això, des de la CUP ens proposem, amb aquesta campanya, crear un espai al nostre poble, que doni cabuda a aquestes alternatives fonamentades en la crítica al capitalisme, per tal d’elaborar i difondre, conjuntament, un discurs que serveixi per vestir ideològicament un nou model de poble, país i societat, i poder transformar l’existent.

 Actes realitzats:

Cicle capitalisme i crisi:

Part I.- Capitalisme i crisi: Evolució i funcionament del capitalisme en la societat actual (25 d’octubre del 2009).

– El marc de la crisi econòmica

– Funcionament de la societat capitalista

– El cicle del capital: Producció i circulació

– El paper de l’Estat en el capitalisme

– El diner i el sistema financer

– La política econòmica

 Part II.- Capitalisme i crisi II: Crisi actual i conseqüències. Algunes mesures pal·liatives (febrer del 2010)

– La crisi i les seves falses explicacions

– Producció i finances

– Capital financer i les seves transformacions

– De la crisi financera a la crisi econòmica

– Capitalisme i crisi: Àmbit financer i àmbit real

– Conseqüències de la crisi

– Avaluació de les mesures preses.

–  Presentació de possibles eixos o mesures per pal·liar la crisi

Temàtiques de la campanya:

Crisi i capitalisme.

Economia local i municipalisme.

Democràcia directa i participativa.

Renda Bàsica: un model de redistribució de la riquesa.

Desenvolupament: model energètic i model productiu.

El sindicalisme avui als Països Catalans.

La privatització dels serveis socials i el debat de les pensions.

Municipalisme i Unitat Popular : el model de la CUP i les Assemblees d’Unitat Popular.