I això de les peres, de què va?

Doncs va de fer política d’una altra manera. Cada dia s’escriuen al món centenars d’articles, reflexions, blocades, tesis, contra tesis i fins i tot antítesis sobre perquè la gent -aquí, allà i a la Xina popular- sent la política com una cosa llunyana, feta per quatre dirigents de l’elit que del poble se’n recorden estrictament quan es vota (i això en els casos en els que es pot votar, és clar). A nivell del poble, del nostre, la Garriga, hauria de ser fàcil evitar-ho, perquè en teoria aquí som més propers, anem als mateixos comerços, ens trobem als mateixos carrers i parlem de les mateixes coses, però tot i així no hi ha manera. Les decisions polítiques, que ens afecten vulguem o no vulguem, ni es consulten, ni es valoren i, el més preocupant de tot, sovint ni es coneixen.

Uns quants, que ens agrupem al voltant del col·lectiu ciutadà Alserveidelpoble, i també al voltant d’un grup polític com Esquerra, hem cregut que s’ha de fer alguna cosa i ens hem empescat tot un seguit d’accions per fer-nos més propers, com a veïns, i com a ciutadans compromesos. Com va dir Víctor Borge, còmic danès, el somriure és el camí més curt entre dues persones, i ens agrada fer aquest camí! Aquesta petita introducció presentant-me a mi mateix com a candidat és només l’inici. I aprofitem per agrair la col·laboració desinteressada de la Núria Penya, jove dissenyadora que ens ha ajudat en això de les peres. Segur que en sentirem a parlar.

Propostes que tiren endavant.

Però com que això de la gestió pública no són només somriures i comentaris al carrer, també ens agrada que iniciatives que proposem siguin acceptades i se’ns faci una mica de cas. Al passat ple vam aconseguir que la unanimitat dels grups polítics de l’Ajuntament donés suport a la nostra proposta de crear una mesa garriguenca per sortir de la crisi. Una mesa que volem que ajunti treballadors, empresaris, entitats veïnals i comerciants amb els partits per tal que es pugui fer un seguiment detallat de l’acció política municipal en relació a la crisi. La mesa per nosaltres ha de tenir un contingut fonamentalment operatiu, que les idees que en sorgeixin es facin realitat i no passi allò que a la Unió Europea (arreu) es fa tant: si no vols solucionar un problema, crea una comissió. A veure si entre tots ens posem les piles, i des de les competències que tenim, en poden sorgir solucions imaginatives i el més consensuades possibles per tirar endavant l’economia del nostre poble.