De bat a bat 24/02/2010

Aquesta passada setmana, llegint per internet les notícies del dia, em vaig quedar bocabadada amb una foto de José M. Aznar fent, amb el dit de la ma, un gest despectiu que tothom pot imaginar, i que anava dedicat a un grup de joves que l’escridassaven a la Universitat d’Oviedo. Dies abans, el Conseller Ernest Maragall havia engegat un esperpèntic camí de declaracions i contradeclaracions sobre la conveniència o no de reeditar el tripartit, en un clar gest de menyspreu cap als seus companys de viatge. De ben segur que més d’un s’estarà preguntant: ¿i que té a veure una cosa amb l’altra? Doncs hi té a veure, i molt! Parlo, senzillament, de respecte. Respecte per la ciutadania, respecte pels polítics i respecte per uns socis de govern que suposadament comparteixen un projecte polític comú.  

Des del meu punt de vista, no són essencialment les idees les que separen a la gent sinó el nivell de maduresa democràtica de cadascun de nosaltres, i de ben segur que l’actual conjuntura social i econòmica no facilita gaire les coses. Però, és possible parlar de maduresa democràtica si primer no assumim valors com el respecte? On està realment la clau d’aquesta anhelada complicitat entre polítics i ciutadans?

Està clar que ser capaç de projectar un recorregut col·lectiu àmpliament acceptat per tothom, no és tasca fàcil per a cap polític, i requereix de grans dosis d’optimisme i confiança per afrontar les dificultats. Tampoc és tasca fàcil per a la ciutadania posar-se en mans dels seus governants, renunciant, en alguns casos, al jo en favor del nosaltres. Però que no sigui fàcil no vol dir que no sigui possible o necessari. Per aconseguir-ho, cal que el respecte mutu entre ciutadans i polítics, entre polítics i ciutadans i entre els propis polítics sigui una peça clau en els nostres propòsits. Respecte per les idees dels altres i respecte per la diversitat.

El debat polític pot arribar a ser dur, sovint es torna enrevessat i difícil d’entendre per a molts, però hi ha una línia que no podem creuar, la del respecte. Si al respecte li sumem la necessària capacitat dels polítics per gestionar la diversitat i les situacions complexes, i li sumem la voluntat dels ciutadans per formar part d’un projecte comú, podríem assolir aquell anhel, del que abans feia referència, i afirmar, que la complicitat entre polítics i ciutadans, es pot aconseguir.

Meritxell Budó

meritxellbudo@ciulagarriga.cat

{jcomments on}