Entrevista a Oriol Guasch

0
71

{jcomments on}

Oriol Guasch, de la Garriga, és l’autor de “BTT pel Pirineu català. 20 itineraris transpirinencs”, publicat per Cossetània Edicions. Amb dotze llibres de muntanya a la butxaca, també col·labora amb diverses publicacions del sector. Combina la seva passió pirenaica amb la seva feina al Departament d’Educació de la Generalitat.

Aquest és el dotzè llibre que escrius sobre esports de muntanya. D’on neix la teva passió per l’excursionisme?

De molt petit ja vaig començar a sortir a la muntanya amb el meu oncle i això em va deixar una empremta de base que ha condicionat tota la meva vida posterior, fins i tot en altres modalitats diferents de l’excursionisme com ara l’alpinisme, l’esquí de muntanya, el descens d’engorjats o la bicicleta de muntanya

Creus que Catalunya és un país eminentment excursionista?

No hi ha dubte que l’excursionisme i els altres esports relacionats amb la muntanya han tingut i tenen a Catalunya moltíssims practicants. Això és obvi per qui viu en aquest món de la muntanya, però com a dada objectiva només cal veure el nombre de socis de clubs de muntanya o federats que tenim, comparable amb el d’altres països alpins de gran tradició muntanyenca i molt per damunt del que hi ha a Espanya.

De fet, al teu llibre, relaciones els Pirineus amb el sentiment de catalanitat…

L’extrem oriental del Pirineu serveix d’unió de terres catalanes, no de separació. Malgrat que fa més de tres cents anys que els territoris del nord de la serralada es van escapçar del Principat i van passar a formar part de França, el sentiment de catalanitat que es reflecteix en una determinada manera de ser, en una cultura i una llengua, encara persisteix i manté els seus lligams amb la Catalunya del sud. El problema de la pèrdua d’identitat catalana és més punyent a la Catalunya Nord degut al fort centralisme de l’Estat francès, però al Principat també hi ha un procés semblant de descatalanització afavorit per la dependència de l’Estat espanyol.

A “BTT pel Pirineu català. 20 itineraris transpirinencs” presentes 20 rutes per fer en bicicleta de muntanya. En què s’ha basat aquesta selecció?

La idea és la de tractar el Pirineu català allà on en els dos vessants de la serralada són terra catalana. O sigui que es tracta des de la Cerdanya al Mediterrani, amb una distribució d’itineraris repartit per totes les comarques que són: Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya, Capcir, Ripollès, Conflent, Garrotxa, Rosselló i Alt Empordà. A més a més vuit de les rutes comparteixen comarca, una del vessant nord i una altra del sud.

Has recorregut tots els itineraris que descrius?

Està clar, és imprescindible per a poder tenir tota la informació perfectament detallada. En la majoria de casos he hagut de repetir els itineraris per tal de poder prendre nota de dades concretes, com ara els quilometratges parcials entre els diferents punts de pas.

Quin ha estat el procés d’elaboració del llibre?

Primer cal tenir la idea molt clara de què vols fer i concretar les rutes. Després ve el treball de camp, o sigui repetir en part o totalment les rutes o bé en alguns casos fer-les de nou. En qualsevol cas s’han d’anotar moltes dades en el mateix moment i fer força fotografies. Finalment ve la part de redacció, elaborar els mapes, fer els perfils altimètrics i seleccionar les millors fotografies.

Has tingut alguna sorpresa a l’hora de fer la recerca? Has descobert indrets que no coneixies?

La veritat és que he tingut sorpreses agradables, més de les que em pensava, sobretot en contrades que no coneixia gaire. M’ha ajudat a conèixer millor el nostre territori, els seus trets característics, les seves dimensions, els seus encants, la seva gent…Això m’ha passat molt sovint en llocs com ara Rosselló i a l’Alt Empordà.

De tots els paisatges que reculls, quin és el teu preferit?

Jo sempre he tingut una predilecció especial pel paisatge d’alta muntanya, que és el que millor conec. Però al anar per llocs nous o poc coneguts també he tingut l’agradable sensació de completar una visió del Pirineu que em faltava.

Cal ser un esportista d’elit fer les rutes que recomanes?

No, en absolut. La gran majoria de rutes estan a l’abast de persones poc o bastant habituades a la bicicleta de muntanya però que no els vingui de nou fer desnivells de certa consideració. En qualsevol cas un itinerari sempre es pot fer a un ritme més tranquil del que indica la guia, amb les parades que es vulguin i fins i tot, si cal, anant a peu en algun tram que es descriu com a perfectament ciclable. De totes maneres hi ha dos itineraris amb dificultats tècniques importants que impliquen caminar en alguns trams i un altre que té un gran quilometratge i un fort desnivell acumulat. Per aquest motiu, per evitar sorpreses, cada itinerari té una fitxa tècnica resumida i una breu descripció del que ens trobarem.

Dels vint itineraris del llibre, quin és el més dur per al ciclista?

El número 17, que és la Gran volta al Mont Coronat, que esmentava abans, amb 52 Km de recorregut, 2100 metres de desnivell acumulat i unes 6 hores i mitja de durada (parades a banda). De totes maneres el número 5 i sobretot el 12 comporten problemes tècnics rellevants.

A més de fer esport, els itineraris permeten admirar les vistes i conèixer la gent de cada poble…

Fer una ruta en bicicleta de muntanya no vol dir anar encegat sense veure tot el que ens envolta. Es tracta de gaudir, tant si pugem com si baixem, amb els sentits ben oberts i disposats a copsar tot allò que per un motiu o altre ens sigui gratificant. D’aquesta manera podrem gaudir del paisatge, embadalir-nos amb panoràmiques increïbles i, a vegades, trobar gent sorprenent i, a més a més, amb ganes de xerrar.

Com és la gent dels Pirineus?

Crec que al Pirineu cada vegada hi ha gent d’orígens més diversos i que són allà per motius ben diferents. Fa dècades hi vivia una població molt més homogènia, majoritàriament autòctona, que es dedicava sobretot al bestiar i al conreu. En l’actualitat hi ha molta gent vinguda de fora de la zona i en conjunt una dedicació creixent dins del sector serveis (estacions d’esquí, esports d’aventura, venda de productes de la zona…). Per aquest motiu és difícil dir com és la gent del Pirineu, ja que cada vegada hi ha més barreja de persones i d’interessos.

Tens previst escriure més llibres dedicats a la muntanya? Ens pots avançar algun projecte proper?

La gran majoria de llibres i articles que he escrit són sobre la meva gran passió: l’esquí de muntanya. Suposo que el proper tornarà cap aquest àmbit, però tampoc descarto res.

Publicar llibres sobre la teva gran afició deu ser gratificant. Què esperes aportar als teus lectors?

En els setze anys que fa que escric he pogut comprovar que els meus llibres o articles són molt útils als que volen informació concreta sobre una zona on anar a fer esquí de muntanya, bicicleta de muntanya o descens d’engorjats. M’ha sobtat la gran quantitat de gent que m’ho ha dit. En aquest sentit intento aportar als lectors suggeriments on sempre hi hagin aportacions que puguin ser ben originals i atraients. Com a botó de mostra més representatiu hi ha el llibre Alps amb esquís que és l’únic llibre de travessies amb esquís pels Alps escrit des de l’Estat espanyol, la resta són en altres idiomes o traduccions.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada