Un dels aspectes a tenir en compte quan analitzem qualsevol producte audiovisual és que, sota la coberta de modernitat que pot vestir una sèrie televisiva o un film, hi ha els valors que se’ns transmeten. I aquests valors no són necessàriament els més vanguardistes, ni els més actuals, i ni tan sols els més políticament correctes perquè, al cap i a la fi, el producte ha estat ideat per una persona, segons les creences pròpies, que al seu torn li han arribat del seu entorn i la seva família, i per les necessitats i interessos d’una indústria que té un mercat potencial al qual arribar.
Les dues pel·lícules que us proposo són dues comèdies romàntiques de costums. Una mamá en apuros i Qué les pasa a los hombres aborden el món de
la parella heterosexual i la convivència des de punts de partida molt diferents. Mentre la primera s’escuda en la idea tradicional dels rols femenins i masculins, sense entrar a fons en les raons reals de la seva perpetuació, la segona ens proposa una visió més reflexionada del món de la parella i del per què dels comportaments de cadascú. En cap dels dos casos es pretén ridiculitzar cap dels dos gèneres, femení o masculí, sinó que, en clau de comèdia lleugera, ens mostren diferents situacions de parella entre home i dona i la manera com es relacionen. La nostra feina com a espectadors és elaborar un discurs més complex a partir de les pròpies experiències.
Si us interessa fer aquest experiment sociològic -tot i que els films proposats són nord-americans, les nostres maneres de fer no difereixen gaire-, us proposo que us arribeu a la biblioteca i busqueu el prestatge de novel·la juvenil, perquè hi trobareu una eina que us ajudarà a ampliar una mica més les mires.
Gemma Lienas, en la seva amena novel·
En aquest cas podeu veure com un parell de films totalment anecdòtics en la gran història del cinema ens ajuden a reflexionar sobre el món que ens envolta i sobre nosaltres mateixos, la nostra manera de pensar i el nostre comportament.
