Escola Catalana SI

SI_logo_011659, Tractat dels Pirineus entre l’imperialisme nacionalista francès (Lluís XIV, borbó) i l’espanyol (Felip IV, austríac): Catalunya, dividida i descatalanització sistemàtica del Rosselló o Catalunya Nord.

1714, Decrets de Nova Planta: Felip V (borbó, nét de Lluís XIV) es proposa descatalanitzar la resta del territori nacional, seguint les pautes del seu avi, mig segle abans. L’un va franciser el Rosselló; l’altre va españolizar la Catalunya històrica. I en el punt de mira de l’un i de l’altre: la LLENGUA, tret essencialment identitari.

1939, Escuela Nacional franquista, amb els mateixos procediments dels models borbònics: mestres castellans (després de defenestrar el nostre ric teixit pedagògic republicà, i predicació en la lengua del Imperio(¡?), segons els presupòsits del Nacionalcatolicismo, de tristíssim record.

Llegeix més

Una equació pel 25N, i el Full de Ruta

SI_logo_LG_02Ja han passat quatre setmanes de la manifestació de l’11 de setembre i encara guardem en la retina el lema “Catalunya, nou Estat d’Europa” sota el qual, gràcies a la fermesa i la valentia de la nostra Assemblea Nacional Catalana (ANC) ens vam aixoplugar dos milions de catalans. Tot i que els esdeveniments s’han anat succeint a velocitat de vertigen, encara se’ns humitegen els ulls en ser conscients que la Diada de 2012 quedarà en la història de Catalunya com el punt de partida de la darrera etapa d’un camí que els nostres avantpassats van iniciar el 12 de setembre de 1714. Les paraules d’Artur Mas l’endemà mateix dirigides al poble de Catalunya, i especialment les que va pronunciar a Madrid l’endemà-de-l’endemà davant d’un estol d’empresaris i representants institucionals d’arreu d’Espanya, amb la mirada atenta de la flor i nata de la premsa internacional, tot plegat ens ha fet viure uns moments històrics que ens inflen el pit i ens posen la pell de gallina.

Llegeix més

L'11 de setembre comencem a canviar la història

Són masses les vegades que ens sentim impotents davant la televisió veient que ben poc podem fer per canviar la situació actual. Veiem com mals polítics, empresaris i banquers decideixen, davant nostre, el futur de l’economia, els nostres drets i els nostres deures.
A molts de nosaltres ens van ensenyar a l’escola que democràcia volia dir poder del poble. Els bons professors ens deien que, a l’antiga Grècia, aquesta paraula era de fet una fal·làcia ja que molts dels éssers d’aquella època no en participaven. I amb un somriure de satisfacció als llavis, amb la cara ben cofoia, el professor ens esmentava que en l’actualitat la paraula ja havia aconseguit un sentit ple. El poble vota, el poble té poder.
Han passat els anys, hem crescut, la democràcia actual ha anat madurant i ens hem adonat que, de fet, allò que ens explicava el professor no era més que un altre engany. Ell, nascut i crescut a la dictadura, no coneixia realment la llibertat i es pensava que allò que li havien venut al 1975 era el que tant s’anhelava. Ves per on, però, que les noves generacions, amb molt bona educació -gràcies a professors com ell- hem anat creixent i després d’una gran crisi econòmica, moral i social, veiem que realment els patricis d’ahir hi són també avui.
Si aquest honor el podem compartir amb totes les teòriques democràcies occidentals, el cas queda àmpliament agreujat quan de qui parlem és d’un país colonitzat: Catalunya. Nosaltres no sols hem d’aguantar els nostres paràsits, sinó que a sobre, aquests i els seus polítics, ajuden que l’Estat robi als ciutadans catalans.
Aquest 11 de setembre tenim l’opció de començar a canviar tot aquest muntatge. Hi ha un camí en el que creiem cada dia més persones: el camí de la independència, el camí de la llibertat nacional, que ens ha d’ajudar a canviar tot aquest estratagema de poder i corrupció.
Aquest 11 de setembre podem començar a canviar el país, l’economia, les nostres vides. Podem començar a marxar d’un estat que ens corromp com a poble, que ens menysprea com a persones i ens humilia davant del món, i podem començar a construir un Estat que ens porti a l’orgull nacional, a la millor qualitat de la vida diària i a una economia basada en l’esforç i el treball.
El dia 11 marxem per la independència. Fem que el somni es faci realitat.
Isaac Berruezo i Tenas (Secretari d’Organització i finances SI la Garriga)
Xavier Bernaldo i Cararach (Coordinador de SI la Garriga)

SI_logo_LG_02Són masses les vegades que ens sentim impotents davant la televisió veient que ben poc podem fer per canviar la situació actual. Veiem com mals polítics, empresaris i banquers decideixen, davant nostre, el futur de l’economia, els nostres drets i els nostres deures.

A molts de nosaltres ens van ensenyar a l’escola que democràcia volia dir poder del poble. Els bons professors ens deien que, a l’antiga Grècia, aquesta paraula era de fet una fal·làcia ja que molts dels éssers d’aquella època no en participaven. I amb un somriure de satisfacció als llavis, amb la cara ben cofoia, el professor ens esmentava que en l’actualitat la paraula ja havia aconseguit un sentit ple. El poble vota, el poble té poder.

Llegeix més

Aviat farà un any de...

SI_logo_LG_02Aviat farà un any de les darreres eleccions municipals i de la creació del nou equip de govern de CiU i Acord (ERC). La sensació que tenim des de dins i que creiem que veu la gent, és que el nostre ajuntament "funciona" per inèrcia. Hi ha hagut pocs canvis.

Funciona perquè hi ha uns tècnics/funcionaris que fan la seva feina, i no pas perquè els regidors al govern aportin gaire. Un clar exemple el tenim en la Comissió d'Urbanisme: s'ha reunit un sol cop en tots aquests mesos. On és la regidora? En què treballa? No ho sabem. No ens ho expliquen o no hi ha res a explicar? I així podríem seguir, regidoria per regidoria.

Trobem que hi ha una clara falta de lideratge i, ni entre els regidors de CiU ni entre els d’ERC, no trobem ningú realment disposat a dedicar els seus esforços a agafar les regnes i implicar-se al 100%. Quina solució queda, doncs? AUTOGESTIÓ.

Llegeix més

Pressupostos 2012

SI_logo_LG_02Com ja sabeu, és per imperatiu legal i també per responsabilitat política que ens trobem avui escrivint sobre els pressupostos que no són els d’una Catalunya independent. Queda menys, n’estem convençuts. Cada cop més ciutadans som conscients del salt pressupostari que suposarà l’Estat Català. Però avui per avui, parlem d’uns pressupostos d’espoli, centralistes, endeutats i que, per tant, no són desitjables per als ciutadans de la Garriga.

Llegeix més

El nou reglament de participació ciutadana

SI_logo_LG_02La Garriga ja té reglament de participació ciutadana, aprovat el dimecres dia 21 de desembre pel Ple de l’Ajuntament per unanimitat. S’ha fet esperar, però tan tota la feina realitzada per aconseguir-ho com el consens existent entre els diferents grups polítics demostren les ganes que envolten tot aquest projecte i la voluntat que hi ha de tirar-lo endavant.

Dins el grup municipal de SI la Garriga estem doblement contents, ja que suposa el començament d’un camí que ens portarà cap a una millor gestió municipal, i perquè l’objectiu de tenir una participació real a la Garriga era, i és, un dels punts clau del nostre programa electoral. Ara bé, això és només el principi, el tret de sortida. Ara començarà la feina de veritat per tal de consolidar entre tots aquest projecte.

Llegeix més

Això expliqueu? Doncs sí, i sense embuts

SI_logo_LG_02Ser un partit petit et permet estar sempre deslligat, jugar net i, sobretot, dur a terme projectes, iniciatives i idees sense amagar qui ets i com ets.

Cada membre del grup de SI n’aporta de diferents. Hi ha a qui li agrada tractar el tema de la independència, a l’altre el de la biomassa, hi ha qui sempre té en boca la participació; una està per joventut i aquell altre per cultura, i així fem un grup complet en tots els àmbits. A mi, però, sempre m’agrada parlar de la importància de la transparència.

Ser transparent et dóna credibilitat i et permet ser molt crític amb els altres, però alhora aporta també obligacions. De fet, una: fer-ho bé, fer-ho francament bé. Perquè, és clar, tothom ho sap. A més, és una nova manera, d’aquelles que tant ens omplíem la boca durant la campanya.

Llegeix més

Joves, a 0!!

joves_SIA 0 o a zero. Tant amb xifres com amb lletres el resultat acaba sent el mateix.

Així és com queda el pressupost per festes nocturnes a la regidoria de joventut. Fa 8 anys les joves i els joves d’aquest poble vam aconseguir que es fes oci nocturn a la Garriga. Avui, d’un dia per l’altre, amb l’arribada de CiU i Acord, s’ho carreguen. Pam! Fora. Com si el treball d’aquests últims anys de les entitats sense lucre juvenils els importés ben poc.

Llegeix més

La biomassa: de la Garriga al Parlament

SI_logo_LG_02A les passades eleccions municipals Solidaritat Catalana per la Independència a la Garriga es va presentar amb un proposta que rebutjava clarament el projecte de Biomassa al nostre poble. Si bé Iniciativa per Catalunya i el GIG rebutjaven el projecte, la resta de grups es van presentar fent afirmacions ambigües buscant no haver-se de pronunciar categòricament en un tema tan important com aquest. Era massa perillós perdre vots. Però a tothom li arriba el seu moment, i finalment se sap la veritat.

En les diferents visites que van fer els nostres diputats al Parlament de Catalunya durant la campanya electoral al nostre poble, es van comprometre a portar aquest tema al Parlament del nostre país.

Llegeix més

Reunions post electorals

SI_logo_LG_02Els resultats del passat dia 22 de maig van col·locar a Solidaritat Catalana per la Independència de la Garriga en una situació nova per a tots els integrants del nostre grup. Els 896 vots obtinguts, amb dos regidors i estant molt propers al tercer regidor, són uns resultats fantàstics per a la nostra formació. Amb l’alegria natural pels resultats obtinguts, la mateixa nit electoral ens vam posar a fer feina i, primer de tot, vam voler deixar la Garriga neta de tota la nostra propaganda electoral. Feina, doncs, ja des del primer minut.

Llegeix més

El pressupost de l'Ajuntament de la Garriga en una Catalunya independent

SI_logo_01A Solidaritat Catalana per la Independència ens han titllat des del començament com a “monotemàtics” de l’independentisme, amb la intenció de ridiculitzar-nos de forma barroera i gens rigorosa.

Després de quatre mesos al Parlament de Catalunya, el nostre subgrup parlamentari, amb els nostres tres diputats al capdavant, ha estat capaç de presentar 17 projectes de Llei; 17!! Una dada per a tenir elements de comparació: Convergència i Unió n’ha presentat tan sols 2. No calen més comentaris a l’hora de valorar l’activitat parlamentària de SI i demostrar que el nostre partit ha vingut per a treballar de valent i que queda una feinada immensa per endavant.

Llegeix més