ERC -_Imatge_article_1octSi una pregunta és constant entre les que ens fan darrerament a la gent d’Acord+Esquerra, i suposo que a tots els sobiranistes, és “i l’1 d’octubre què?”, al que responem d’una manera o una altra: “doncs l’1 d’octubre votarem”. És així de simple i així de fàcil. Tots els esforços polítics estan enfocats en aquest sentit, perquè així ho demana el nostre poble i la nostra obligació és servir i representar el poble.

I això també és política municipal. Hi ha qui diu que s’ha paralitzat la política local. Res més lluny de la realitat; la nostra obligació és posar les urnes perquè la gent de la Garriga, tota, pugui expressar, amb el seu vot, la seva voluntat, i això inclou els del SÍ, els del NO, els de l’ENCARA NO HO SÉ i els que lliurement decidiran no exercir el seu dret a vot.

El que està clar és que els representants polítics hem d’atendre les obligacions que giren al voltant del Referèndum, com ho hem de fer per a qualsevol de les comtesses electorals, i més en aquesta on hem d’estar constantment connectats per rebre les instruccions del nostre Parlament i per coordinar els esforços, per assegurar-nos que tot està preparat i a punt de cara aquest dia que molts de nosaltres estem esperant des de fa tants i tants anys.

I no perdem de vista que els mateixos partits polítics que ara s’esgargamellen per l’aprovació en lectura única de les lleis del Referèndum i de Transitorietat, són els mateixos que van utilitzar aquest mateix mètode per modificar la Constitució, canviar el rei i, ja posats, permetre el rescat bancari. Si aleshores era vàlid, ara deu ser-ho també, no?

I després, què? Doncs després, la política municipal, seguirà el seu curs, i els ciutadans sabran destriar quins partits polítics han tingut la voluntat d’escoltar-los i quins no. Perquè no oblidem que hi ha hagut partits que han donat suport a escoltar la veu del poble i d’altres que, parapetats darrera d’una suposada il·legalitat del referèndum, han intentat que no s’exercís la democràcia. Jo, com a ciutadà, preferiria que em representés un partit que lluita per a que la meva veu sigui escoltada que no pas per un que fa mans i mànigues per posar per davant una legalitat feta a mida, precisament, per a què no pugui dir-hi la meva. Ah! I tampoc s’hi val “l’equidistància”... que si s’és prou bo per alçar la veu contra la situació d’altres pobles oprimits, també s’ha de ser valent per alçar-la quan qui pateix és el teu propi poble. El silenci, en aquest cas, és suport per omissió a tots aquells qui retallen les llibertats (algunes tan greus com les d’expressió o informació).

Ara ja no hem de cridar a la gent a ser valenta, perquè ara el que toca és votar... i aquest acte és tan senzill i democràtic que no demana valor, sinó consciència democràtica, i d’això, a la Garriga, ens en sobra.

Neus Marrodán i Torrents, Portaveu Municipal ACORD+ERC

Santi Vigas, President secció local ERC

blog comments powered by Disqus