ERC can_xic_corder_02Han passat 85 anys des del moment en què a les balconades de les principals ciutats de l'Estat espanyol es proclamava la República. Després d’unes eleccions municipals plebiscitàries, Alfons XIII no va necessitar un referèndum per entendre que el seu temps havia acabat.

A Catalunya també vam proclamar la república, concretament la República catalana. Perquè no es podia obviar que la lluita per les llibertats i la democràcia havia de venir acompanyada de la recuperació de la sobirania segrestada a cop de canó, 217 anys enrere. Tot això, sense renunciar a la solidaritat amb la resta de pobles de l'Estat amb els quals manteníem i mantenim llaços culturals i emocionals.

Què era la República? No era només esborrar la monarquia com a institució de l’Estat. Era la democràcia, l'extensió del sufragi universal a les dones, l'abolició dels privilegis, l’impuls de l'educació, la cultura… i molt més. Era entendre el poder polític com a eina al servei del poble i no a l'inrevés. Però la República catalana va haver d'esperar i la Generalitat de Catalunya va reprendre la labor on l'havia deixat la Mancomunitat. Les limitacions polítiques no van frenar l'aspiració del nostre poble de governar-se a si mateix.

El que va passar després ho sabem tots. Va ocórrer una esgarrifança. Una esgarrifança que no podem oblidar mai si creiem que defensar els valors democràtics encara val la pena. La terra és testimoni i és consciència d'una guerra que va arrabassar la vida i la llibertat de massa gent.

On és avui, la República? Si mirem a Espanya veiem petites espurnes d'atreviment en un mar de por absoluta. Una bandera aquí i allà en diferents capitals de província i homenatges puntuals a un model democràtic, però tabú. El poble calla i no decideix. Es va canviar de Borbó… i no va passar absolutament res. Silenci.

A Catalunya no seguim el mateix camí. Volem la República. Volem cridar-la als quatre vents perquè no entenem aquesta idea com una foto antiga dins d'un calaix, sinó com una forma de convivència viva i dinàmica. No és un exercici de nostàlgia, i no es pot simplificar en la preferència d’un model d’Estat o en un altre. Pensem que el suport s'estén avui d'esquerra a dreta. Que consultar el poble no és una novetat per a nosaltres, perquè la participació de la ciutadania en la política és un mandat obligat que no es redueix a votar cada quatre anys. Que lluitar per la justícia social en tots els seus àmbits no és, de cap manera, un complement d'aquest model sinó una part integral, ineludible, imprescindible sense la qual el concepte de República no té sentit. No, la República no és només dir NO al Borbó. És entendre que la història ens dóna l’oportunitat de brindar un futur millor als nostres fills. I és per això que nosaltres ens la creiem.

Des d'Esquerra, podem dir amb orgull que els nostres valors, dels quals ens en declarem ferms defensors, ahir i avui, han traspassat les fronteres de partit i la República Catalana és avui defensada per més gent que mai. No és pas un tema de partits, és de tots, i la tenim més a tocar que mai.

Aquest 14 d'abril, ERC, Acord i les JERC vam inaugurar el Casal Republicà Can Xic Corder de la Garriga, obert a tothom que vulgui participar en aquesta República que és molt més que un record. Hem volgut connectar-nos amb una història que mai ens ha deixat, i oferir al nostre poble un espai per al diàleg, per a la construcció d’una República de la qual mai ens ha fet por parlar. Anem més enllà dels partits i obrim les portes a la tertúlia i al debat, com passava a l’antic cafè del mateix nom, al mateix carrer, ja fa més de 80 anys. És el nostre gra de sorra, i el volem compartir amb vosaltres.

Ahir, Macià ens demanava que fóssim dignes de Catalunya. Demà, la República Catalana serà la resposta a aquesta petició.

Daniel Morales, Secretari d’Organització ERC la Garriga

blog comments powered by Disqus