ciuAquests dies de precampanya electoral, amb el debat de la consulta i la independència pel mig, he sentit diverses vegades –sobretot a la xarxa– excloure CiU del debat independentista o criticar al President Mas per no dir aquesta paraula. Observo sovint com algunes forces utilitzen CiU per dir la quantitat d’independentistes que hi ha al Parlament, però a la vegada, aquestes mateixes forces polítiques s’autoproclamen com les úniques forces independentistes i ens exclouen.

La independència no és un valor ni tan sols una ideologia. Algú coneix un francès o un italià o un portuguès independentista? No, ni tan sols s’ho han de pensar. Ja tenen un estat i no s’han d’independitzar de ningú (bé, ara n’hi ha que es volen independitzar de la UE, però això és un altre debat). Per tant, podem concloure que és una fita, un anhel, un objectiu.

I és per això, que hi ha partits molt diferents entre ells que inclouen aquesta fita dins el seu programa electoral o bases polítiques: per alguns és el seu “modus vivendi”, per altres és el que garanteix una millor redistribució de la riquesa, per altres és una qüestió identitària, ...

A l’hora de reflectir aquest anhel, també trobem una diversitat en el llenguatge: Per un Estat lliure dins la UE, Independència, per les llibertats plenes de Catalunya, Plena Sobirania... Volem dir tots el mateix? Doncs jo crec que sí. Amb matisos, segurament, però quan reclamem un Estat propi, la independència o Estructures d’estat estem demanant això: llibertat col·lectiva, decidir nosaltres, tenir un Estat propi reconegut per les institucions Europees i no Europees, oi? Doncs si està clar, per què jo haig d’utilitzar la paraula independència? Per què els demés grups polítics no utilitzen Estat propi? Per què quan parlen dels partits independentistes al Parlament no hi sumen CiU? Això sí, quan convé ens hi sumen per dir que el Parlament té un 70% de partits que demanen la independència.

És aquest joc de paraules que, en el context actual, no entenc que s’hi jugui amb voluntat de treure pit, electoralista o partidista. Repeteixo, és un anhel no una qüestió de valors o ideologia. En això sí hi trobarem, no matisos, sinó diferències i potser amb alguns grups polítics, fins i tot diferències grans. Però quan parlem de tenir un Estat propi, #niunpasenrere, #hemperdutlapor, #anemsumant, #nouestadeuropa, cadascú amb el seu vocabulari, som-hi junts, no ens excloem.

El darrer Consell Nacional de CDC ja va aprovar el passat mes de març el següent (cito textualment): “S’aconsegueixi o no el Pacte Fiscal, CDC actuarà amb actitud d’independència per construir internament i externa les estructures d’Estat que ens permetin exercir el dret a decidir sense límits. (…), cal crear un calendari de transició nacional, (…) per arribar a la total sobirania de Catalunya i aconseguir el ben desitjat Estat”. Algun dubte?

Una altra cosa són els valors i les idees que representem a CiU i que reflectim en un programa electoral. És en aquest escenari on demanem una majoria sòlida, amplia, contundent. Per a defensar una societat integradora, generosa i que miri al món –“el nostre món és el món”, J.Pujol 1.989- i reforçar el nostre estat del benestar que tantes generacions han treballat per construir.

CiU la Garriga

blog comments powered by Disqus