Ha transcendit, recentment, que Adolfo Suárez va confessar en una entrevista, a micròfon tancat, que no van sotmetre a referèndum la continuïtat de la monarquia després de la mort del dictador perquè sabien que guanyaria la contraria a la seva opció, és a dir, el NO. Fou per això que la van incloure a la Constitució del 78.
Darrerament la premsa en va plena: “Sáenz de Santamaría i Puigdemont obren el diàleg per abordar la carpeta catalana”; segurament és un bon moment per recordar la definició de la paraula diàleg que ara està tant de moda: “Intercanvi d'idees, posicions, plantejaments... amb el propòsit d'aconseguir un acord”.
Neguen tot el que proposa el govern català i remeten al Constitucional el que aprova el Parlament... però, de sobte, parlen de diàleg. Això, sense retirar ni una sola imputació contra polítics el “delicte” dels quals és ser demòcrates, o impugnacions per lleis que intenten beneficiar a la societat però que el govern espanyol impedeix. Dialoguem?
L’última enquesta del CEO indica un empat tècnic entre el SÍ i el NO a la independència. Això suggereix variades preguntes oportunes, totes elles molt dignes d'anàlisi.
Per què la meitat de la població vol seguir sent “dependent”? Estan satisfets del benestar del que gaudeixen, quan aquest podria ser molt millor per a les seves famílies? Hi ha moltes necessitats pel que fa a la justícia social d’aquest país que no es poden atendre per manca de recursos. Els sembla bé? Accepten un dèficit de milers de milions d’euros anuals (admès pel mateix govern espanyol!) que, si no existís, els permetria gaudir de millors serveis en Educació o Sanitat?
Publicat: (Esther Vera. Diari ARA) “La racionalitat i el contracte social són la base de la democràcia. Hauríem d'admetre que no són suficients per guanyar unes eleccions. La decisió del vot té molt de sentimental”.
És digne renunciar a la dignitat?En paraules deSalvador Cardús, “necessitem aplicar la màxima exigència crítica (sobre polítics que lideren el procés) però això no té res a veure amb l’ai, ai, ai superficial, gratuït i inútil que mina l’autoestima que ens cal per encarar el tram final del desafiament”; mentrestant, declaracions, titulars i opinions interessades afirmen que el procés està estancat o va a la baixa i noves formacions polítiques s'uneixen a C’s i PSC aspirant a una tercera via que el PP sempre va rebutjar. Vol, l’ara sotmès PSOE, tan sols plantejar un mínim federalisme?
És digne deixar-se “coure a foc lent” per l'estat espanyol? Publicat a La Vanguardia: “L'estratègia del desgast contra el sobiranisme”. Les institucions de l'estat han engegat una resposta combinada en diversos plànols contra el procés independentista. És l'estratègia del desgast. En el seu desplegament, el que es busca no és fer front al sobiranisme amb mesures políticament dures i complexes, sinó que es tracta del gota a gota i els cops tous però persistents, a la recerca del desistiment de l'adversari. Cada suposada contravenció ha de tenir la seva resposta, però sense flamarades, recorrent més aviat a la cocció a foc lent?
Té l'estat autoritat moral a Catalunya, o només legal? Publicat: “El Govern espanyol porta al TC les resolucions del Parlament favorables al referèndum. Abans, a instàncies del mateix, el Constitucional va anul·lar lleis democràticament aprovades pel Parlament català: impostos als bancs per a grans fortunes, lleis per protegir a ciutadans estafats per hipoteques o preferents, lleis de protecció per la pobresa energètica, impost sobre pisos buits, política d'igualtat entre homes i dones, el català llengua vehicular a l'escola, impost a centrals nuclears per a protecció ambiental, prohibició del fracking, taxa a operadores d'internet per dedicar-ho a cultura, prohibició de curses de braus”... Publicat: “Es demanen penes d'inhabilitació per Mas, Ortega, Rigau i Homs per organitzar una consulta democràtica sense valor jurídic ni vinculant i desobeir al Constitucional”. I Contra Forcadell “per permetre la democràcia parlamentària” Efectes?
Contra què o qui actua judicialment l'estat espanyol? Publicat: “El Parlament aprova per majoria absoluta les propostes de referèndum”; “L’Estat accelera l’ofensiva judicial contra Forcadell i Homs”; “El Constitucional demana a la fiscalia que actuï contra la presidenta del Parlament”; “La fiscalia estudia querellar-se contra Turull i Gabriel”; “El Suprem demana suplicatori al Congrés per procedir contra Homs per desobediència i prevaricació”; “El govern espanyol promet mà dura contra el procés”; “Si es repeteixen els erros de Mas, l’estat de dret actuarà”; “L'Advocacia de l'Estat estudia les resolucions aprovades pel Parlament per decidir vies d'actuació”.
